dilluns, 28 de juliol del 2008

BONA TRAVESIA JOSÉ LUIS

José Luis de Ugarte a Lloret de Mar, estiu 1994
Amb 79 anys i després d’una llarga enfermetat, Jose Luis de Ugarte, diumenge 27 de juliol al vespre, ha emprès el seu darrer viatge, ha salpat sense tripulació, com a ell sempre l’hi ha agradat navegar, en solitari, confiant tan sols en ell mateix i en les seves possibilitats.
Getxotarra (així l’hi agradava que l’anomenessin), nascut a Getxo el 1928 i marino de professió, va estudiar a Deusto, de seguida es va enrolar de maquinista en un vapor de la Ria de Abra, el 1960 es va instal·lar a Liverpool, allí va comprar el seu primer Orión. El 1990 després de diferents participacions a regates d’alçada, Falmouth-Azores, Ostar va fer la seva primera volta al món en solitari, la BOC Challenge aquest cop amb escales.
Al cap de dos anys i amb 65 anys va fer la Vendeé Globe, va ser el primer regatista espanyol en participar-hi. La Volta al món en solitari i sense escales.
L’estiu del 1994 el Jose Luis va passar uns dies a Lloret, convidat pel club d’aquesta localitat quan es celebraven els 40 anys de la seva creació. Llavors jo era director de l’escola de vela, em va impressionar quan em va donar la mà, una mà grossa i ferma que em va embolcallar fins el canell, són d’aquells moments que quan succeeixen te n’ adones que queden gravats a la memòria per sempre.
Home de caràcter gentil i modest, de la seva estada recordo alguns dels seus comentaris que m’agradaria exposar en la seva memòria.
De la seva recent participació a la Vendee Globe, va comentar “esto no es una regata es otra cosa, se trata de poner a prueba la resistencia humana”. Algú l’hi va demanar que expliqués algun moment difícil que havia passat, va explicar que en una ocasió l’hi va quedar encallada una drissa de proa i es va quedar hissat un asimètric, el vent anava pujant i era ja superior als 40 nussos, “no habia manera de bajar el spi, finalmente el barco volcó i fué magnífico, para llegar a la perilla en vez de trepar por el palo, anduve por él”.
Quin honor haver compartit amb ell aquestes breus però intenses estones. "El regreso a tierra es traumático. La vida moderna nos asola, no llego a acostumbrarme del todo, porque no eres libre". Aquest cop el retorn no t’ha d’angoixar, José Luis que tinguis bona travessia.

dimarts, 22 de juliol del 2008

TRES OPEN BIC

L’Escola de Vela del CV Blanes incorpora tres unitats OPEN BIC.

La voluntat és incorporar aquesta embarcació de darrera generació com a material de pràctiques per a l'Institut de la vela. L'IES Serrallarga s’ha fet càrrec del cost de dues unitats i el club vela Blanes ha volgut col·laborar en la iniciativa fent-se càrrec del cost de la tercera. Recordem que el CV Blanes recentment ha posat a disposició de l’escola i del institut, dues embarcacions col·lectives Lúdic i cinc Estels.
Les tres unitats ja estan operatives en el port i podran ser utilitzades pels alumnes dels cursets de vela d'aquest estiu.

L’Open Bic està pensada per a juvenils, dissenyada per a un tripulant, amb un pes ideal de 65 Kg.
Aquesta embarcació la podríem definir de concepció moderna amb casc robust, planejador i autobuidant, és una veritable màquina de lliscar per sobre l’aigua. El casc és de polietilè, altament resistent i suposadament durader. Els materials utilitzats en els apendix i veles són d'última generació, el que augura un alt rendiment del conjunt. Web del fabricant . La classe també està ja organitzada

Casc de polietilè termoformat
Eslora 2.75 m.
Manega: 1.14 m.
Pes del casc: 45 Kg.
Orsa i timó de compostos epoxídics

Màstil desmuntable de fibra de vidre-epoxy
Alçada: 3.90 mts
Pes: 2.1 Kg

Botavara d’alumini
Longitud: 2.00 m.

Vela de K.Cine-Poliéster
Superfície: 4.50 m2
4 sables ajustables

dilluns, 21 de juliol del 2008

DOBLE NAUFRAGI

El naufragi és l'accident més temut pels navegants, aquest mes de juliol i en tan sols cinc dies de diferència hem estat espectadors de dos naufragis; dues embarcacions molt diferents han tingut un mateix destí.

En ambdós casos el naufragi ha estat per una via d'aigua que la tripulació no ha pogut aturar, una via que sembla no ha estat provocada per abordatge o impacte contra algun element flotant sinó per la fatiga dels materials, en ambdós casos els tripulants han estat rescatats i no han patit lesions. El CAM naufragava mentre cenyia amurat a babor en el primer tram de la regata en la seva participació en el Trofeu SM La Reina, segons els seus tripulants es va obrir la proa. En aquest tipus d'embarcacions és habitual portar al límit els materials per tal d'estalviar pes i així aconseguir millors prestacions. El Blog de jaume Soler

La popa del del CAM (13 de juliol de 2008)


L'altre cas i per a mí més dolorós es el THOPAGA. Veritable joia que sens dupte formava part del nostre patrimoni històric. En la seva travessia per anar al festival Marítim Internacional de Brest, el pailebot construit el 1924 va veure també com s'obria una gran via d'aigua en desprendres una part del folre del casc, el patró va manifestar desconeixer la causa. semble doncs que en aquest cas els 80 anys de vida l'hi han passat factura. Diari d'Eibisa. Diario Vasco

Thopaga a Barcelona Veles per la Pau (13 de juny de 2004), foto Oriol Subirà

dimecres, 16 de juliol del 2008

A BLANES, EN SA FESTA

Festa Major a Blanes.
El 26 de juliol es la festivitat de Santa Anna, patrona de la Vila, en veritat però es celebra al llarg de tota la setmana, del 21 al 28.
Aquesta festa es coneix pel ja famós Concurs de Focs de Blanes.

http://www.blanes.net/focs/index.html

Enguany el veïns del Club Nàutic Port d'Aro organitzen la regata “Focs de Blanes”, atrets per la majestuositat de l’espectacle, navegaran fins al nostre club aquest dissabte 19, no sabem quants seran ni si els podrem acollir com de veritat es mereixen. En la nostra escala, el que a Pamplona és San Fermín a la "Semana Grande", a Blanes es Santa Anna durant la Setmana dels Focs.No hi cap ni una agulla.
Als Arxius Municipals es troba la primera data documentada del llançament d'un castell de focs, el dia 26 de juliol de l'any 1906, coincidint amb els anys en que el poeta Joan Maragall, amb la seva esposa i fills, passà els estius gaudint del paisatge blanenc (1904 a 1906) , temps que va ser suficient per quedar meravellat de les belleses que la naturalesa havia creat a la nostra vila, inspirant profundament el cor i la ment de l’autor del “Cant espiritual” i de “L’Església cremada”.
D’aquesta estada Maragall ens ha deixat una composició, que sens dubte, ens perpetúa.

A BLANES, EN SA FESTA
"Del cim de les muntanyes on me tropdavalla al mar un bon desig de festa.
Tot està mut i immòbil aquí dalt és tota inquietud la mar brunzenta.
Així per vostra festa, gent del mar, vos trameto un alè de la pau meva;
poseu-lo en mig del bull del vostre goig, i veureu com la festa temperada encara en torna bella."

Joan Maragall

dimecres, 9 de juliol del 2008

IL·LUSTRES VISITANTS


Es dissabte 5 de juliol, ahir el garbí va estar bufant tot el dia amb força 5-6, a la nit ha descansat i des de primera hora ha tornat a establir-se valent, a conseqüència d’això hi ha una onada grossa de direcció entre migjorn i garbí.
Les embarcacions a motor i els velers poc experimentats en aquestes condicions troben incomoda la navegació, això fa que els vaixells amarrats a port no surtin i que sigui constant el degoteig d’embarcacions demanant un lloc per descansar. El port es ple a vessar.

A primera hora de la tarda, un iot amb avaria a un dels seus motors demana amarrament i ajut per localitzar un mecànic, el mariner l’hi ofereix la única alternativa possible, col·locar-se sota la grua de l’esplanada, dissabte i diumenge l’Esteveta no treballa i aquí se’ls farà l’estança el més còmoda possible.


Es inevitable, la noticia corre per la dàrsena, ho saben fins i tot les gavines avarades sobre els fanals del port. “SAVIOLA està en una embarcació sota la grua”, tornant de Cancún, acompanyat del seu representant i de dos roses imponents, han decidit passar uns dies en un iot de lloguer per la Costa Brava. Tot fa pensar que el seu destí no era Blanes però l’infortuni de les condicions del mar o de la possible avaria els han fet recalar a casa nostre.


N’he parlat amb el Pplu i ell em recorda que en d’altres ocasions també han arribat per mar i han estat visitants de pas, Maradona, Hristo Stoichkov, Ronaldihno, Pep Guardiola, Eugenio, Javier Sardà, Ingrid Rubio, Fernando Esteso, Andres Pajares, Manolo Garcia, Pascual Maragall, la infanta Cristina ...... i un llarg, llanguíssim etc.
Blanes situat estratègicament a la porta de la Costa Brava, amb un paisatge on s’intercalen platges extenses, penya-segats rocosos i acollidores cales, no s’hauria de conformar essent lloc de pas d’incògnits passatgers, hauria de ser destí d’il·lustres visitants.