Ratxes

EN EL BON CAMÍ

2012-02-08T17:36:00.017+01:00

Diuen els restauradors que quan un client encarrega taula per a dues persones, però que a darrera hora se’n presenta una de sola i que aquesta, mentre va menjant va fent anotacions en una llibreta, cal tractar-lo bé, sens dubte es tracta d’un inspector de la guia Michelin.

En el bon camí (foto Alfred Farré)

Estem en una carrera per fer les coses cada dia una mica millor, en el cas dels clubs nàutics i pel que respecta a l’activitat esportiva no tenim el vàrem de les estrelles, però en tenim d’altres. Des de les Federacions com es el cas de la Catalana, fa una colla d’anys que va posar en marxa uns guardons com el de la vela de Plata, d’Or o Platí. El Club Vela Blanes, disposa des de la creació d’aquestes distincions, del màxim guardó en totes les edicions celebrades.
Mes enllà d’això que de vegades no es del tot objectiu, hi han aspectes que ens poden fer pensar que treballem en la bona direcció. El nostre Club es un centre atractiu per regatistes de fora de les nostres comarques. Es habitual la col·laboració entre Clubs nàutics, salvant algunes excepcions (Donar resposta Ratxes 15-11-2009) i aquest es el cas que avui ens porta. Aquesta col·laboració, quan algun esportista es troba lluny del seu domicili per motius de feina o d’estudis, comporta el fet de demanar ser acollits temporalment en unes instal·lacions properes a la nova ubicació, i es així com recentment, en el nostre Club hem tingut diferents hostes.

.- Club Nautico Portodoseixo, La Coruña; Jose Antonio Prieto Gilgueira, classe Snipe del juliol 2010 a Abril 2011
.- Real Club Náutico Málaga, Màlaga; Claudia Juan Vigar, classe Europe de l’Octubre 2011 a Juny 2012
.- Kullavik Kanot & Kappseglings Klubb, Suècia; Emil Bengston, classe Europe de Gener-2011 a Abril 2011
.- KKK-O.T.S. Suècia; Gustav Petterson, classe Europe d’ Octubre 2011 a Juny 2012
.- Radasjons Segel Sallskap, Suècia; Tomas Westerbrand, classe Europe de Gener 2012 a Juny 2012

El fet de que aquests navegants hagin demanat estar amb nosaltres, no vol dir que estiguin allotjats a Blanes, al contrari, la majoria es desplacen des de Barcelona. Ells han valorat altres qüestions com la qualitat de les flotes amb qui compartir els entrenament i sens dubte l’amabilitat del nostre staff tècnic. No son inspectors de la guia Michelin, però com sempre, nosaltres els tractarem bé.

BONES FESTES

2011-12-24T17:18:00.001+01:00

UN SOMNI FET REALITAT

2011-11-14T13:21:00.006+01:00

Aleix Gelabert, creuant la línia d'arribada a Salvador de Bahia

“S’ha realitzat el meu somni”, aquestes van ser les primeres paraules de l’Aleix en arribar a Salvador de Bahia, desprès de travessar l’Atlàntic en solitari amb el seu Antaas. (embarcació classe mini de 6,5 metres d’eslora)

A poques milles de l’arribada, pendents del desenllaç, el passat dimarts 1 de novembre al vespre, des de casa, un servidor col·locava un post al facebook que deia, demà el blanenc farà cap, a Salvador de Bahia, “Aleix gaudeix de les darreres hores!!”

Ningú regala res, que poc podíem sospitar des d'aquí, que aquelles darreres hores serien un infern per l’Aleix, en mig d’una tempesta a la badia de “Todos los Santos” amb ratxes de mes de 30 nusos i ones que superaven els tres metres. I, com tots vosaltres suposeu, de morros, amb el vent de proa, fent bordos en un mar desordenat, amb el material fatigat i un home ja sense forces. Que dur..., havia trencat un pern de subjecció de la quilla i, com l’Aleix no les tenia totes amb la reparació realitzada, va haver de fer les darreres milles sense floc ni genaker, això li va fer perdre algunes posicions. Lluitava per estar entre els quinze i finalment va entrar disset. Això que importa?.

Finalment l’Aleix va fer cap, a Salvador de Bahia, el dimecres 2 de novembre a les 19h 47 min 53 segons. Va navegar 4200 milles en 30 dies, 4 hores, 30 min i 19 segons, a una mitjana de 5,80 nusos. Les darreres hores no les va gaudir, les va haver de patir i lluitar com un colós, més que mai vèncer l’adversitat va fer que la felicitat de la victòria fos encara més gran.

Aquesta fita, no era només el somni d’un navegant solitari, (deixa'm Aleix compartir el teu èxit), el Club Vela Blanes està d’enhorabona, per un grup de navegants d’un poble de la Costa Brava, el somni era que un dels seus membres algun dia assolís una fita com la que tu ara has aconseguit. Aleix, per nosaltres ets el millor i amb la teva grandesa ens has fet a nosaltres més grans. Felicitats Aleix celebra-ho tant com puguis, perquè això és UN SOMNI FET REALITAT.

UN OPTIMISTA, CAP DE L'EXERCIT DEL FÈNIX

2011-10-24T21:37:00.008+02:00

L'Èric (esquerra), el Jaume, la Marta, el Sergi, el Francesc i la Júlia.
XXX Vila de Blanes, gener de 2004

L’Èric va estar un parell de temporades am nosaltres, va estar inscrit a l’Escola de Vela i formar part de la nostra flota d’optimist entre els anys 2002 i 2004. Introvertit, de poques paraules, tenia un veritable interès en la vela, la seva mare ho comentava, feia els impossibles per a baixar a Blanes els caps de setmana a navegar.

Qui no coneix la seva història? “L’Eric i l’exèrcit del Fènix”, l’any 2005 en Xavi Mató en va rodar un documental que es va emetre per TV3, el mateix Eric en va escriure un llibre editat l’any 2006 per Edicions Proa S.A.. També se’n va fer una adaptació teatral escrita per Víctor Alexandre i dirigida per Pere Planella, va estar representada al teatre Borràs de l’abril al juny de 2007.
La història de l’Èric, o millor dit el seu mal son, va començar el vespre del dia 30 de setembre de 2004, quan una vintena de guàrdies civils, amb un ordre d’escorcoll, van entrar a casa seva, es van endur els seus aparells informàtics i el van acusar de terrorista. Després de prestar declaració a Blanes, el 13 de desembre del mateix any es va haver de presentar davant el fiscal de l’audiència nacional a Madrid, acusat de terrorista.
Recordo que des del Club, llavors, vàrem fer arribar a l’audiència nacional un escrit donant fe de la participació activa de l’Èric en la nostra escola de vela i flota d’optimist.
Els problemes de l’Èric venien d’uns mails que amb 14 anys, va escriure com a cap de l’exèrcit del Fènix (era un gran enamorat de les histories del Harry Potter) a tres cadenes de supermercats, exigint que s’etiquetés en català. La lectura que en va fer llavors la justícia, deixem-la a banda, el cert és que finalment el cas va quedar arxivat.
L’actor i director Joel Joan, vol portar aquesta història al cinema. La producció es realitza en micromecenatge (si hi voleu fer aportacions podeu fer-ho través de la seva pàgina web ) .
Avui, a Blanes això és notícia, perquè des de la productora s’han posat en contacte amb nosaltres per a gravar imatges de l’Èric, en aquest cas de l’actor que el representa, navegant a casa nostra.

SENSE REGATISTES NO HI HA REGATA

2011-09-27T12:52:00.005+02:00

Una balena a punt d'esclafar un regatista (imatge simulada)

De vegades perdem de vista que el regatista és l’element fonamental en l’esport de la vela

Els clubs, associacions de clubs, les federacions i els seus comitès (jutges, tècnics etc..), les secretaries de classe i associacions de propietaris, són entitats que formen part de l’univers de l’esport de la vela amb diferents finalitats però, que sense el seu nucli, el regatista, perden tot el seu sentit.

Anem a pams, com es relaciona el regatista amb les diferents entitats?

Els clubs, neixen per facilitar la pràctica de la vela a un grup, s’entén fonamental la localització, l’habilitació d’un espai que faciliti la trobada i la pràctica d’aquest esport. Amb el temps, la realitat ha portat als clubs a prioritzar la gestió dels seus espais i tot el que això comporta, per sobre de la gestió merament esportiva, es pot dir que la convivència amb la nàutica d’esbarjo i el seu entorn han fet possible la supervivència de la vela però, en l’àmbit dels clubs, s'ha relegat als regatistes a un segon terme. La decreixent aportació d’ajuts de l’administració a l’esport, fa que la vela a hores d’ara, tan sols es mantingui pel prestigi que pugui aportar a l’entitat.
Les federacions estan constituïdes per clubs, esportistes, tècnics, jutges... amb la finalitat principal, com ja hem dit, de fomentar i promocionar la pràctica de la vela. En la pràctica, l’assemblea de las federacions la formen majoritàriament els clubs (80% aprox.) i, per tant, les polítiques federatives van en aquesta direcció. Depèn de la sensibilitat de la junta directiva del moment, que afavoreixi més o menys, les polítiques en favor dels regatistes. Actualment, davant el dilema del pagament d’inscripcions en vela infantil, han passat per davant els suposats interessos dels clubs, als interessos dels regatistes i de l'objectiu que ja hem assenyalat anteriorment.

Els comitès, no cal dir-ho, estan per defensar els interessos dels seus col·lectius. El de Jutges, ha d'afavorir a oficials de regates, jutges i àrbitres; mentre que el de Tècnics, a instructors, entrenadors..etc.

Qui està doncs, amb el regatista?

Només ens en queda una, les associacions de la classe o de propietaris, representats pel seu home fort: el secretari de classe.

Se m'acudeix que a part d’estar vetllant pel compliment de les normes de classe, també ho ha de fer pels interessos de la seva flota. De tot el que hem vist fins ara, a casa nostra, el secretari és el més desvalgut, el que de menys recursos disposa però, a la vegada, contràriament pot disposar de la força que li dona ostentar la representació de la seva flota. En d’altres disciplines esportives, com el tennis, la ATP (Asociació de tennistes profesionals) és la propietària del rànking, del circuit i dels drets televisius, mentre la federació internacional només es fa càrrec del circuit Futures (joves promeses). En el cas de la IODA (International Optimist Dinghy Assotiation), podem dir que ja té el seu propi circuit i és propietària dels esdeveniments més importants de la classe.

Penso que en un futur immediat, les nostres associacions de classe i els nostres secretaris hauran de treballar en aquesta direcció per defensar els interessos de les seves flotes.

Pensant ara en el col·lectiu de regatistes de les diferents classes, crec que la Federació els hi hauria de donar veu (a l’assemblea tan sols un regatista de vela lleugera, un de patí, un de creuer i un de radiocontrol), mitjançant la creació de la figura SÍNDIC DEL REGATISTA, que hauria de ser absolutament independent, hauria de recollir les queixes i precs dels regatistes, seria bo que emetés un informe que anualment es donés a conèixer a tot el col·lectiu.
No ho perdem de vista sense regatistes no hi ha vela de competició, el regatista és l’element fonamental del nostre esport.

"EN 13 Y EN MARTES NI TE CASES NI TE EMBARQUES"

2011-09-14T20:46:00.002+02:00

Foto (Ultima Hora Menorca)

Accidentat ha estat el viatge de tornada de la flota catalana desplaçada a Maó per a celebrar el campionat d’Espanya de la classe Europe.
Al final tot quedarà en una anècdota, però els moments viscuts segur que els recordaran durant molt de temps els regatistes de la flota catalana.
L’embarc a Ciutadella al Ferry de Balearia “Felipe II”, s’havia de fer ni més ni menys el dimarts 13 de setembre, la maniobra requeria marxa enrera, en una rampa amb forta pendent. En aquesta disposició, les boles de les furgonetes activaven els frens y amb això els embragues es rescalfaven. Podríem dir que aquesta maniobra revestia una certa complicació, això va fer que els conductors que restaven a l’espera baixessin dels seus vehicles per col·laborar i veure de més a prop l’operació.
Horror, una de les furgonetes, sense el fre de mà es comença a desplaçar per la plataforma del Dic de Son Blanc en direcció al Ferry, res a fer, cau a l’aigua amb la sort que l’angle entre el vehicle i la llança allibera el remolc que queda aparcat just al cantell del moll.
Està clar, aquesta furgoneta de moment es va quedar a Menorca, a l’espera de que una grua la treies de l’aigua ..Rac, assegurances papers, etc, al final ningú va prendre mal i esperem que tot quedi en una anècdota.

HE VENUT EL "i...", EL MEU DARRER 470

2011-08-18T12:28:00.021+02:00

El "i..." a punt de partir

Diuen que els millors moments d’un armador són el de la compra de l’embarcació i el moment en que se’n desprèn.
Per a mí, el de la compra va ser el millor, els somnis, la il·lusió i el desig s’ajuntaven en poques hores, un sumatori de sensacions en positiu es van apoderar de mi. En el moment de la venda, les sensacions han estat contradictòries, d’una banda he aconseguit posar fi a una relació que considerava acabada i de l’altre m’he enfrontat a tots els records que m’han passat per la ment i que a hores d’ara ja formen part de mi mateix. Tan se val el “i…” està camí de Cartagena, la seva nova llar.
La venda del “i…” per a mí no només ha representat la venda d´un veler, realment amb aquesta venda, poso fi a la meva relació amb una colla de 470’s.
Tot va començar fa més de trenta anys, llavors, a Lloret, ens passàvem les tardes d’estiu amb una colla d’amics intentant planejar amb les nostres taules de windsurf. Vist el material d’avui allò eren veritables portaavions, amb molta flotavilitat però de difícil maniobra.
Després de fer alguna sortida en el 420 dels Cabutí amb el Paco Llobet, el cuquet de la vela lleugera em va agafar de valent.
Un parell de cascs de cap per avall al pati d'una torre de Cerdanyola, aconseguits per un comercial de pintures a canvi d’uns talons incobrables, van ser el meu objectiu. Un cop en contacte amb el propietari, que va resultar molt interessat en treure’s aquells trastos de sobre, tot va ser molt favorable, inclòs el preu, l’única condició era que ens els havíem de quedar els dos. Amb l’ajut dels meus col·legues vàrem aconseguir vendre’n un, el que estava en millor estat (va resultar un 420 que va viatjar cap a Sant Sebastián) i l’altre de nom “Cuc” va ser a partir de llavors el meu primer 470. Aquell primer estiu amb l’ajut del Paco, el vàrem aparellar i condicionar mínimament per navegar. Quan va arribar el “Cuc”, a la platja de Lloret ja n’hi havia un altre de 470, el “Fua” dels germans Cantín. En pocs anys hi va arribar un tercer el “Granito” del Carles Gorina, un Roga nou, flamant, que emmirallava als membres d’una incipient flota de 470 a Lloret, s’incorporava també en aquella època una unitat de color groc propietat de dos germanes franceses.
El Gorina no es conformava amb poc i no va trigar en canviar el seu Roga per un Nautivela de darrera generació, el seu Roga, relativament nou, va caure en les meves mans passant a ser el “Cuc II”. Els moviments s’anaven succeint en cadena i el vell casc de cap per avall d’una torre de Cerdanyola, va anar a parar a mans del Pedro Nuviola.
La flota anava creixent. S’incorporava el “Mig” de l’Oscar March, després de la Cesca la meva esposa, l’Oscar va ser el meu primer tripulant, home involucrat amb els 470, fins fa ben poc ha estat el secretari de la classe a Catalunya.
El “i…” arriva el 1994 a Lloret, és un Nautivela molt nou, de la campanya olímpica de Barcelona 1992, L’Ignasi Brugarolas el té durant tres temporades i el 1997 passa a ser el meu darrer 470, els moviments continuen, com ja es tradició el meu “cuc II” passa a mans altre cop del Pedro Nuviola i el seu “Cuc” a mans del Jordi Todó.
Entretant s’incorporaven, el “Sofia II” de l’Oriol Riera, el “Campeón“ del Mateo Costa, el “Tro vermell” de Josep Escudé i el “Sa Lola” del Jordi Montava.

La flota de 470's de Lloret (any 2001)

La flota de 470 de Lloret arribava al seu màxim esplendor amb una desena d’unitats, regates competides i un ambient immillorable.
Però el declivi arriba inexorablement, la flota va anar disminuint i fins i tot el “i...” va passar els darrers anys tancat en un garatge.
Ara mentre el meu antic veler fa els seus primers bords a la badia de Cartagena, a Lloret només queda un 470, el “Fua” del Mario Lloré que després de 30 anys s’ha tornat a quedar sol.
Com us deia abans en el moment de vendre el “i…”, les sensacions han estat contradictòries i ha estat inevitable rendir-li aquest petit homenatge.

EL PAILEBOT SANTA EULÀLIA DECLARAT BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL

2011-07-03T21:13:00.006+02:00

El Sta. Eulàlia a Veles per la Pau, Fórum de les cultures 2004 (foto Oriol Subirà)

El Pailebot Santa Eulàlia ha estat declarat bé cultural d’interès nacional, per l’acord de govern 106/2011, del 28 de juny, per ser un vaixell únic i singular, testimoni d’un moment soci econòmic, tècnic, industrial i comercial molt concret de la història del país, del qual, no es conserva cap altre exemplar a Catalunya.

L’any 1997, mitjançant subhasta pública, el Museu Marítim de Barcelona, va adquirir el “Sayremar Uno”, embarcació embargada per la tresoreria de la Seguretat Social. Aquest vaixell s’utilitzava com auxiliar en treballs submarins, un bastiment llavors desarborat de qualsevol aparell de vela, i per contra equipat amb una sèrie de grues hidràuliques a coberta.
Al darrera de tot plegat, es tractava de restaurar, (millor dit, reconstruir) un antic pailebot avarat el 14 de gener de 1919 des de la platja de Torrevella, es tractava del “Carmen Flores” utilitzat en els primers anys en el transport de la taronja, va ser utilitzat també en la cursa per fer les Amèriques. Va passar per altres mans i amb diferents noms fins arribar als nostres dies.
El 1998 el Santa Eulàlia, anomenat així en honor a la patrona de Barcelona, es va treure de l’aigua i després d’una minuciosa inspecció, es va per procedir a la total restauració del casc, feines que es van allargar per un any. A continuació, calia restablir la seva configuració original, els tres pals, el botaló i l’eixàrcia. Des de l’any 2000, el Sta Eulàlia està plenament operatiu i amarrat al Moll Bosch i Alsina del Port de Barcelona, és el vaixell insígnia del museu Marítim i peça fonamental en els programes educatius i activitats relacionades amb el mar.

El Sta. Eulàlia a Veles per la Pau, Fórum de les cultures 2004 (foto Oriol Subirà)

El Sta Eulalia és el darrer pailebot que es conserva a Catalunya, com hem dit de manufactura alacantina, sembla que la seva configuració és pràcticament idèntica als construïts a Catalunya. A la província marítima de Mataró se’n van construir 22 entre el 1816 i el 1875, 1 a Calella, 1 a Canet, 1 a Mataró, 2 a Vilassar, 5 a Lloret de Mar, 5 a Arenys de Mar i 7 a Blanes.

De fet, el pailebot és una goleta. A Catalunya, de vegades s’utilitzava aquest nom en el vaixell típic de cabotatge i com a deformació del nom anglès “pilot’s boat”, embarcació del pilot o pràctic del port.

Sembla, que aquesta declaració de bé cultural d’interès nacional, haurà de garantir la supervivència d’aquest darrer bastiment desaparegut de les nostres costes. Sigui benvinguda aquesta declaració, però convençuts, de que cal anar més lluny i aconseguir la protecció urgent d’un catàleg d’embarcacions de fusta, (de pesca, velers, velers esportius...) que de la mateixa manera que els velers mercants, desapareixeran en breu del nostre paisatge.

LA GENERACIÓ BISC ES QUEDA ORFE

2011-06-13T20:32:00.004+02:00

La generació BISC amb els actuals responsables de la FCV (Foto vela.cat)

Tots sabem que s’anomena generació BISC a la seixantena de joves esportistes que actualment són al programa ARC de la Federació Catalana de Vela, aquests esportistes provenen de la classe optimist, conseqüència d’un treball molt ben fet, d’una època on es sumaven de sinergies dels directius i professionals de la federació, secretaris de classe, responsables tècnics de clubs nàutics i finalment dels propis entrenadors d’aquests regatistes.
En la dècada passada es va iniciar la professionalització de les àrees esportives dels clubs nàutics, llavors es va començar a implantar una 1ª onada de directors esportius. Al bon nivell d’aquells tècnics i dels seus entrenadors, a la disponibilitat dels comodors i responsables de vela dels mateixos clubs, a la capacitat d’enteniment i diàleg dels secretaris de classe, en primer lloc del Miquel Angel Tejero i després del seu successor Manel Dominguez., i sobretot a la persona que va coordinar i promoure aquest treball en equip, el “Pep Subi” (llavors director tècnic de la FCV), es deu que tothom donés el millor de sí mateix, que tothom treballés en la mateixa direcció, reunions de capitans de flota, de secretaris, concentracions de regatistes, d’entrenadors, coordinadors tècnics zonals, clínics internacionals etc.
El Pep, a més de dissenyar el programa tècnic de la pròpia fede va posar en marxa diferents programes que han estat el mirall d’altres federacions i del propi Consell Català de l’Esport com “l’Itinerari en el món de la Vela”, “Tutorització de canvi de classe”.
En aquests anys, hem vist néixer i créixer una generació de navegants irrepetible, no ho vaig a desgranar ara, perquè és de tots coneguda la quantitat d’èxits de primer nivell que aquests joves han aportat en classes infantils i juvenils a la Vela Catalana. Deu ser veritat que no hi ha ningú imprescindible però en aquest cas es fa difícil creure que sense el Pep i sobre tot obviant el camí que ell ha marcat, tot això finalment eviti caure en un forat.
El futur d’aquesta colla hauria de ser d’allò més esperançador, però les ombres planegen ara sobre la seva realitat. Fa uns dies vaig coincidir amb el pare de dos d’aquests indiscutibles regatistes de la “generació Bisc”, dels seus comentaris ha sorgit el títol d’aquest escrit, “els meus fills han quedat orfes”, els vàrem posar a navegar quan tothom remava en la mateixa direcció, teníem la sensació de que tothom ajudava, federació, clubs, tècnics (va fer també esment als secretaris de la classe) i ara que tenen el més alt nivell, tenen la sensació d’haver-se quedat sols.
Els canvis que ha sofert la federació han comportat que els ajuts econòmics hagin pràcticament desaparegut pels nostres esportistes, però no només d’això es queixava el resignat pare dels regatistes. La seva reivindicació era haver perdut el referent, l’home que havia sabut sumar en positiu l’entorn del nostre esport.
Estic absolutament convençut que el Pep, amb els seus coneixements i la seva capacitat ara portarà el Centre Municipal de Vela de Barcelona a la seva millor etapa, però els joves regatistes de la catalana el trobaran molt a faltar.

BARQUEJAR AMB LA TAFANERA

2011-05-02T18:47:00.007+02:00

Cala Gran, Lloret de Mar

En línia amb la meva gran passió, el mar i la navegació, l’estiu del 1990, quan l’Aleix, el meu fill gran encara no tenia un any, vaig voler convèncer a la meva esposa, la Cesca. “hauríem de comprar una petita embarcació lleugera a motor per tal que puguem sortir a mar des de la platja”, “Oriol, ja tens un 470 a la platja” va replicar, “pels dies que no fa vent, per sortir a barquejar, ja la tindrem per quan els nens siguin una mica més grans”, li vaig respondre.

La Tafanera

El tema va anar endavant, ens vàrem firar amb la Tafanera, una Fibrester, model Esplai de 3,57 metres d’eslora i 1,59 de màniga, equipada amb rems i un motor Mercury de 5 cv.

Primer amb l’Aleix i més tard també amb la Júlia fèiem sortides a Es Frares, Cala d’en Trons, La Tortuga o Cala Gran. Allí desembarcàvem, ens banyàvem, pescàvem i caçàvem crancs (d’aquells peluts i més grans). Aquelles sortides es varen anar convertint en petites aventures, vàrem anomenar alguns racons com el Cau dels Pirates o el Cau de la Sirena, la fantasia ens acompanyava, de vegades fins i tot estàvem pendents del possible retorn dels corsaris al seu amagatall.
Aquelles sortides es van anar produint fins que els meus fills van deixar de ser nens. Aquells nens, que ja són grans avui respecten i coneixen el mar una mica millor, la Tafanera en aquell temps els hi va donar més d’una lliçó.

L’any 2007 quan a nosaltres ja no ens feia servei, la vàrem vendre, ara la Tafanera està a "Sa Caleta", desitjo que pugui seguir ensenyant a estimar el mar a una nova generació.

EL GERI HA DOBLAT HORNOS

2011-03-23T20:07:00.012+01:00

El Geri conversa amb l'Aleix a bord del FMC

El passat diumenge 20 de març a les 8h del matí, el Geri, juntament amb l’experimentat regatista francès Ludovic Aglaor i a bord del Forum Maritim Català (antic Educación sin Fronteras) va entrar a l’Atlàntic doblant el mític Cap d’Hornos.
El FMC ja va de tornada a Barcelona en la seva participació en la Barcelona World Race, no han tingut massa contratemps a banda de l’aturada obligada de 48 hores a Wellington per reparar la potabilitzadora. Havien arribat a passar sed en el mar de Tasmania, explicava el Geri i continuava “No estàvem arriscant res, i seguirem d'aquesta manera sense cercar el límit del vaixell. No té sentit, especialment si pensem que els dos vaixells del darrere estan lluny”. El mar però es imprevisible i mentre estava escrivint aquest document i a l’alçaria de les Illes Malvines, aquesta nit passada el Gerard i el Ludovic han capejat el pitjor temporal de la seva volta al món, superant a pal nu vents de més de 110 quilometres per hora.
Sembla que era ahir, però ja han passat uns anys, el Geri va estar l’entrenador de la flota d’europes de Blanes, això va ser en les temporades 2004 i 2005, els nostres regatistes en guarden un molt bon record i avui es poden comptar entre els seus amics.
El Gerard en la seva carrera de navegant compta amb un currículum espectacular. En la classe europe, 2n al mundial 2002 de Canadà, 3r a l’europeu 2007 a l’Escala. En quant als Campionats d’Espanya 3r el 2004 a Santiago de la Rivera, 1r el 2006 a L’Escala i 2n en el Campionat d’Espanya organitzat pel Club de Vela Blanes, amb l’anècdota de que en aquell campionat vàrem sortejar una embarcació de la classe europe i l’afortunat no podia ser un altre que el benvolgut Geri.
També recordar que l’any 2004 va fer d’esparring en la preparació de la Neus Garriga per a les Olimpíades d’Atenes. La Neus actualment entrena també la nostra flota de Blanes.
Com a navegant d’altura també té un currículum envejable , en la classe mini, 3r a la Mini Solo 2006, 1r a Les Sables d'Olonne - Les Azores - Les Sables d'Olonne 2006, 4r a la Mini Transat “series” 2007. I finalment 20è en “protos” a l’Edició 2009 de la Mini Transat però amb el mèrit afegit de fer-ho amb una embarcació fabricada per ell mateix PEPINO L'EMPORDA.
A partir d’allí el Geri ha fet el salt a la classe IMOCA Open 60, que està especialment dissenyat per a la navegació oceànica en solitari o en doble, embarcacions de 60 peus (18,29 metres) d’eslora ni els 4,5 metres de calat, i que el pal no ultrapassi els 28 metres sobre el nivell de l’aigua. El Geri continua acumulant experiència per a la seva prometedora carrera com a navegant oceànic.
El dia abans de la sortida de la BWR encara va trobar temps per ensenyar la seva joguina a alguns afortunats del Club Vela Blanes.

ESPANYA O BULGÀRIA?, ... BLANES

2011-03-01T19:31:00.014+01:00

Banderes de diferents nacionalitats onejen al vent

La Vicky és de la cantera de Blanes, dèu el seu aprenentatge d'una banda a la seva valua però també a la dels seus entrenadors, especialment al David i al Marc. Enguany ha fet una temporada excel•lent, ha quedat cinquena del rànking classificatori per la selecció catalana. Sis han estat les regates puntuables i després d’haver signat molt bons resultats s’ha acreditat com a membre de la selecció catalana de ple dret. Aproximadament 300 regatistes dividits en 3 grups són els que somnien cada any en arribar a portar algun dia el polo de la catalana i participar en la Copa o Campionat d’Espanya.

Arribat aquest punt, d’acord amb una sèrie de normatives de difícil comprensió per una nena de dotze anys ha calgut prendre una decisió. Espanya o Bulgària

S’han fet consultes a la IODA (International Optimist Dinghy Association) sobre la regulació de casos similars, en aquest cas Amneris Calle (IODA Regatta Secretary), amablement ens ha fet arribar les seves apreciacions.
La IODA tan sols regula la nacionalitat dels participants en els seus esdeveniments, en principi els campionats continentals i el mundial, s’interpreta d’una manera piramidal, així les regates classificatòries per aquests esdeveniments, d’una banda Copa i Campionat d’Espanya per els Europeus i Mundials i les regates selectives a Catalunya per a la Copa i Campionat d’Espanya, hauran de complir amb els següents principis:
• Un regatista tan sols pot pertànyer a una associació nacional
• La inscripció a un esdeveniment IODA la fa una associació nacional qui prèviament haurà pres la decisió d’acceptar l'afiliació d’un regatista.
• Per participar en un esdeveniment IODA cal tenir la nacionalitat o la residencia del país a que es representa.
• Sense justificació no es pot canviar de país abans de dos anys passats del moment en que vas començar a representar un país.
• En cas de discrepàncies entre nacionalitat i residència, l’executiu IODA considera principal el país on el regatista infantil cursa els seus estudis.

Vistos aquests comentaris i donades les següents circumstàncies: La Vicky té nacionalitat búlgara i residència a Blanes, l’any passat va participar i guanyar el campionat de Bulgària, va participar al campionat d’Europa de la classe optimist amb afiliació IODA-BULAGARY i havent pres la decisió de participar en els esdeveniments IODA com a membre de l’equip búlgar. Ha calgut regularitzar la situació.
La blanenca ha renunciat a la participació a la Copa i Campionat d’Espanya com a membre de la selecció catalana, cedint la seva plaça al següent del rànking (tot i que per ser justos ha calgut recalificar totes les proves sense la seva participació). També ha clarificat la seva situació en quant a la classe optimist, preval com a membre de l’associació búlgara renunciant a la pertinença a la AECIO.
Malgrat l'exposat la Vicky segueix tenint llicència de la Federació Catalana de Vela pel Club de Vela Blanes i és de suposar que podrà participar en totes les regates que no són esdeveniments IODA com a regatista del nostre club, al meu entendre i d’acord amb el que estableix la guia Part 1.3 Campionat de Catalunya, article 22, la Vicky no només podrà participar sinó també accedir als pòdiums d’aquests campionats.
En un món més globalitzat, serà habitual trobar-se amb situacions similars, em comentava l’altre dia un mestre de segon cicle que en les seves aules hi havia alumnes de fins a 22 nacionalitats diferents. Segurament caldrà regular-ho tot plegat sent curosos en respectar els drets de cadascun i sense malmetre els dels demès.
En el lloc i a l’edat de la Vicky jo segurament no sabria sentir-me ni espanyola ni búlgara, la decisió de la nacionalitat l’han pres els adults. Ara bé, per la lògica de la proximitat, la Vicky s’hauria d’identificar com a Blanenca i Catalana, i en el cas de que arribi una regulació és això darrer el que caldria respectar.

BWR, GRÀCIES BARCELONA

2011-02-01T10:15:00.006+01:00

L’equip de Neutrogena amb la pancarta “Gràcies Barcelona”, foto d’Alfred Farre

Aquests dies Barcelona ha tornat a ser el centre de les mirades dels afeccionats de tot el món a l’esport de la Vela, en aquest cas de la vela oceànica en el seu més alt nivell. La segona edició de la Barcelona World Race està servida. Just ara fa un mes de la sortida que es va donar el 31 de desembre i els resta encara 2/3 parts del recorregut.
La idea de la BWR, va néixer de la mà d’Andor Serra i Toni Guiu. El primer, l’Andor es actualment el Director General en l’organització de l’esdeveniment, un home que ja va tenir un paper rellevant en l’organització de les disciplines de Vela en les olimpíades de Barcelona 92 i també en la posterior creació del Centre Municipal de Vela en el Port Olímpic. El segon, el Toni ha estat un dels pioners en les regates d’altura de circumnavegació de la terra, va ser un dels protagonistes de la primera tripulació catalana en participar a la Whitbread, l’any 1981-82, amb el llegendari Licor-43 amb Tomàs Gallart, Rafa Tibau, Nando Muñoz i Jordi Brufau i posteriorment amb el Fortuna Lights va repetir l’experiència.
La BWR no ha estat una franquícia, que s’ha portat a Barcelona a cop de talonari, sinó que s’ha dissenyat aquí per gent de casa i s’ha anat a vendre a fora, en primera instància i abans de la primer edició de 2007 amb l’ajut de Mark Turner i Ellen McArthur. La primera edició ja va estar qualificada d’exitosa, després de la BWR 07-08 s’han posat en marxa, amb molt encert, una sèrie de projectes per fomentar i impulsar la regata, com la creació de l’escuderia (Sailing Team), la regata “Vuelta a España” i el New York – Barcelona Transoceanic Sailing Record.
L’encert en la presa de decisions i el dur treball han donat els millors fruits, enguany s’ha aconseguit una participació de luxe, 14 equips molt competitius s’han donat cita a la línia de sortida.
La fundació navegació oceànica Barcelona és qui organitza l’esdeveniment, la FNOB està constituïda per l'Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona, l'Autoritat Portuària de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, tenint al Consorci EL FAR com a gestor tècnic.
Les eleccions passades a la Generalitat més les que es produiran a l’ajuntament de Barcelona el proper mes de maig, segur que modificaran el color d’alguns del membres de la Fundació.
Esperem que tot i els canvis polítics es respecti l’estructura tècnica de l’organització, els avals els ha de donar el recorregut, la bona gestió i els èxits i no pas els carnets, esperem doncs que deixin en mans de l’Andor i del seu equip la organització de la tercera edició de la BWR. Lluny de la política, l’equip del Neutrogena va voler exterioritzar els seus sentiments el dia 31 de desembre davant dels mitjans que s’aplegaven a les palanques, davant dels amarradors. per a captar l’acomiadament dels skippers amb els seus familiars i amics. L’equip amb sponsor noruec va voler mostrar aquesta pancarta “Gràcies Barcelona” i amb això agrair tant la iniciativa de la ciutat en la organització com els ajuts rebuts en aquesta ciutat per a poder estar en la línia de sortida. La instantània va ser captada per l’amic Alfred Farré

NAVEGAR EN EL CYPRIS II

2010-11-26T22:38:00.023+01:00

La tripulació del Cypris saludant ...Rafa, Oscar, Jaume, Ignasi, Oriol, Boni i Xavier.

Recordo un dia del mes d’agost de 1993, després d’un matí navegant a vela per la badia de Lloret, a la tarda estàvem convocats a un excursió, llavors a l’estiu, l’activitat era frenètica, érem joves i ens bullia la sang. Les trobades eren habituals, ens ajuntàvem una desena d’amics, al matí vela, excursió o regata amb els 470’s i a la tarda bicicleta, anàvem de Lloret a Blanes o a Tossa. Aquest dia, l’excursió tenia un destí, anar a menjar una síndria en un antic veler al port de Blanes.

Allí es on vaig descobrir el Cypris II.

El Cypris II és un cúter de fusta construït a Marsella el 1932, de 15,5 m. d’eslora i 3,25 m. de màniga, un calat de 2,20 m i un desplaçament de 14 tones. Equipat amb un pal de 19 m. d’alçària i 140 m2 de superfície vèlica, major, genova i trinqueta. Aquella tarda, a bord, entre tall i tall de síndria, va sorgir la idea de participar en el XIII Príncep de Girona amb el Cypris. Al Jordi, propietari d’aquell magnífic veler, el projecte l’hi va semblar bé.. Dit i fet, amb aquells mesos vàrem ajuntar una tripulació excepcional i a més amb l’ajut de Supermercats Massó i del restaurant Can Magí de Vidreres vàrem aconseguir estar a la línia de sortida el març de 1994, tots ben uniformats. El projecte no va acabar allí i desprès del Príncep, vàrem fer al llarg d’una temporada el circuit català de creuers en la modalitat de clàssics.

El Cypris II navegant a la badia de Blanes

La navegació en aquell veler estava més a prop del bonic que de les exigències tècniques a que alguns estàvem acostumats, amb tot , ens va deixar a la memòria no poques anècdotes.
Entre quaderna i quaderna cabien exactament (potser estava fet a mida) dues ampolles de vi, el Jordi tenia allí una autentica bodega i quan anàvem cenyint, sovint es sentia la veu “pugeu a coberta una ampolla de sotavent!” és clar que era per disminuir l’escora. Recordo un dia en mig d’una regata que el timoner va donar la veu “virem!”,la tripulació es va revelar: “ara no pot ser”, la qüestió és que estava circulant per coberta una safata de lioneses de nata, està clar que fins que no es va buidar la safata no es va poder completar la maniobra. També recordo una arribada al port Olímpic de Barcelona coincidint la nostra entrada al canal del port amb una passejada del llavors alcalde Barcelona Pasqual Maragall amb tot el seu seguit, l’alcalde es va aturar i va demanar el silenci als seus acompanyants per veure passar per davant seu el majestuós CYPRIS II, en aquell moment els que anàvem a bord ens vàrem sentir en el centre del món.

El Cypris a hores d’ara és d’un altre propietari, el darrer cop que el vaig veure estava amarrat al port d’Arenys, he localitzat la seva pàgina web. http://cyprisii.com/. I sembla que ara està per charters. En un temps on el nostre patrimoni marítim està tan mengüat, animem al seu armador a que visqui per sempre el CYPRIS II.

L'OLÉ ANDER ENARBORA LA BANDERA BLAVA

2010-11-16T17:57:00.007+01:00

L'Olé Ander navega enarborant la bandera blava

Després d’omplir una sèrie de formularis i aportar no poca documentació, l’Olé Ander, el nostre petit veler familiar enarbora la bandera blava.
L’associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, ADEAC-FEE que pertany a la Fundació per l’Educació Ambiental, es qui gestiona el programa de les Banderes Blaves. L'ADEAC-FEE, mitjançant l’ajut de l’amic Carlos Ramos, es qui ens ha concedit aquesta distinció.
Pels que no coneixeu el que això significa, aquí va el compromís personal o decàleg de la bandera blava europea per embarcacions:
1. Faré un ús responsable dels instruments de ràdio i navegació, no arriscant la seguretat de les persones i / o les embarcacions, avisant, si s'escau, d'objectes flotants o altres perills i exercint de forma solidària el deure d'auxili al mar.
2. Procuraré informar i informar sobre la localització i característiques de les àrees sensibles i d'importància científica, així com de les reserves naturals i els ecosistemes protegits, per evitar així que se'ls causin danys accidentalment.
3. Defensaré activament la conservació de la vida al mar. Respectaré els espais protegits, els mamífers marins i altres espècies protegides i no pertorbin les àrees de nidificació d'aus. No utilitzaré arts de pesca prohibides, respectaré els períodes de veda i no capturaré ni consumiré exemplars juvenils o immadurs.
4. No degradaré els fons marins fondejant en zones sensibles o on pugui interferir amb les activitats o equipaments dels pescadors i mariscadors. Respectaré les reglamentacions relatives al busseig i a la pesca submarina.
5. No adquiriré ni utilitzaré objectes fabricats a partir d'espècies protegides (coral, carei, etc.) O procedents de jaciments arqueològics submarins, quan l'origen o legalitat no siguin demostrables.
6. Mantindré el mar, la platja i el port nets:
• No llançant cap material plàstic ni cap altre tipus d'escombraries al mar oa la platja.
• No abocant o deixant escapar líquids nocius o tòxics, o qualsevol
altra substància nociva dins del mar.
• Promouré i utilitzaré la recollida selectiva / reciclatge de residus sòlids al port.
7. Utilitzaré, sempre que sigui possible, productes que no siguin agressius contra el medi ambient (pintures, vernissos, anti-fouling, decapants, detergents, etc.). Dipositaré les restes de pintures, vernissos i olis de l’embarcació en els recipients adequats del port per a residus contaminants, afavorint el seu reciclatge o tractament especial de manera diferenciada a la resta de les deixalles o aigües residuals. Utilitzaré les instal•lacions del port per a l'extracció de l'aigua de sentines i, si s'escau, de WC estancs.
8. Denunciaré davant les autoritats competents qualsevol atemptat a la legislació marina del que tingui coneixement, especialment, els accidents i contaminació per hidrocarburs o altres substàncies químiques d'origen terrestre o l'ús d'arts de pesca il•legals.
9. Contribuiré a una gestió ambientalment responsable del meu port d'amarrada, habitual o ocasional, en relació amb els criteris Bandera Blava, compliment de la legislació litoral i ambiental, estalvi d'aigua i energia, recollida selectiva d'escombraries, informació, educació i formació ambiental del personal tècnic i dels usuaris del port, implantació de sistemes de gestió ambiental, etc.
10. Procuraré que el meu comportament en la vida quotidiana, a la mar, a la llar, al treball i a la comunitat social sigui tan responsable ambientalment com en el mar, i promouré o participaré en iniciatives socials o institucionals, que promoguin la recerca, conservació i/o desenvolupament sostenible del litoral.

L'ESPERIT DE L'ACCIO

2010-10-31T17:16:00.004+01:00

Pàgina 46 del diari SPORT del 6 de gener de 2006

El 26 de gener del 2006 es va produir un fet que il·lusionava a la família de la vela infantil catalana, es va constituir l’Associació Catalana de la Classe Internacional Optimist. Això sens dubte va ser fruit d’una línia de treball que va iniciar Miquel Angel Tejero i que va materialitzar Manel Dominguez en les seves respectives accions com a secretaris de classe optimist a casa nostra.
Aquesta línia d’actuació que comentàvem estava basada en el treball en equip, en les decisions col·legiades i de segur va ser fruit d’una generació de pares que inquiets per portar endavant la vela infantil varen dedicar el seu temps particular en col·laborar en millorar les condicions de les regates i regatistes de la classe infantil optimist. De la col·laboració de l’ACCIO amb la FCV en aquells anys, varen néixer els grups 1, 2 i un incipient “green fleed” actualment grup 3. Llavors veníem d’una classe dividida per categories segons el nivell dels regatistes i va caldre comptabilitzar-ho amb una directiva de la llei de l’esport que obligava a que les categories fossin per edat i no per nivell competitiu. Les concentracions zonals, les concentracions internacionals (Catalunya Alemanya a Coma-ruga), els clínics, les estades de promoció a Deltebre, varen marcar aquella època.
A la vista de tots està el resultat, penso que l’excel·lent nivell de la classe optimist i de les classes juvenils que tenim a Catalunya, no responen a la casualitat.
Aquesta manera de treballar en conjunció amb uns excel·lents entrenadors, amb una bona coordinació tècnica per part dels professionals de la Federació Catalana de Vela i també amb tot el suport de la FCV, són el ingredients que ens han portat a aquesta generació de regatistes, ja anomenada generació BISC.
Cal recuperar l’esperit de l’ACCIO?, els pares dels optimistes tenen la paraula.
El proper dijous 2 de desembre, estàn convocades les eleccions a Secretari de classe. Marcelo Cairo (Cambrils) i Cristina Sostre (Vilassar) en són els candidats, desconec els seus programes i no cal dir que no és a mí a qui han de convèncer, cal que tinguin un criteri al respecte i que l‘expliquin als votants . Què faran amb l’ACCIO?

CLUB VELA BLA...MES, VA A MÉS, ...A MOLT MÉS..

2010-10-12T20:25:00.007+02:00

El dia 10 del mes 10 de l’any 10, el Club Vela Blanes, a la badia de Roses i sota l’organització del flamant Club Nàutic Empuriabrava, es va tornar a proclamar campió de Catalunya per equips, de la classe Europe.
I ja van cinc de consecutius.
Va ser el 2004 en el Club Nàutic Cambrils, quan en Borja Garcia, l’Adrià Codinachs i en Marc Subirà, en una final molt apretada contra el Club Nàutic el Masnou es van fer amb el primer dels campionats. L’any següent i sota l’organització del Club Nàutic Estartit, l’equip del C.V. Blanes amb l’Adrià Codinachs, en David Gayango, l’Aleix Subirà i en Marc Subirà es van proclamar campions de Catalunya 2005, per segon cop consecutiu i ho van fer en la final també davant del Club Nàutic el Masnou. L’any 2006 el campionat no es va organitzar. L’any 2007 el club organitzador va ser el Club Nàutic Port D’Aro i el guanyador, l’equip de Club Vela Blanes-1 (David Gayango, Aleix Subirà i Marc Subirà) davant de l’equip Club Vela Blanes-2 (Albert Codinachs, Jaume Todó i Sergi Rodiera). L’any 2009 tampoc es va organitzar i ha estat el 2010 quan Blanes s’ha fet amb la cinquena, en aquesta ocasió, l’equip ha estat el format per l’Albert Codinachs, en David Gayango i l’Aleix Subirà , que per una nova norma de l’organització, no es va poder enfrontar en la final a l’equip Blanes-2 del Marc Subirà, l’Adrià Codinachs i en Jaume Todo, segon a la classificació, i ho va haver de fer contra el tercer, com era d’esperar, un altre cop el Club Nàutic El Masnou, relegat aquests darrers anys a ser l’etern sub-campió.

INSCRIPCIONS EN REGATES DEL CIRCUIT CATALÀ DE VELA LLEUGERA

2010-09-24T17:19:00.005+02:00

Són de tothom conegudes les raons que esgrimeixen els defensors de la gratuïtat en les inscripcions a les regates del circuit català; que les categories infantils i juvenils són de promoció; que els regatistes ja es fan càrrec de la quota de flota, desplaçaments, despeses de material i que difícilment poden suportar més despeses; que en situacions similars en d’altres esports no es paga; que des de les federacions i dels clubs cal fer accions per afavorir la pràctica de l’esport, etc.

El circuit català de regates és el termòmetre de la salut de les classes, és on es troben els companys d’una mateixa classe, aproximadament un cap de setmana al mes per a mesurar els progressos al llarg de la temporada, això sota el meu punt de vista. Pels tècnics segurament un conjunt de regates amb la finalitat de confeccionar un ranking i finalment per alguns dels nostres joves són les trobades amb el companys, col·legues i amics, qüestió que ocupa el primer lloc en la seva escala de valors.

Al meu entendre, hi ha molts clubs que s’han abocat a la pràctica activa de la vela, amb la formació de diferents flotes i a la vegada organitzant esdeveniments esportius, això comporta invertir una quantitat important de diners en aquesta activitat, el retorn de vegades es difícil de justificar. Els que defensem això, sovint ens veiem recompensats en veure que els nens i joves d’aquest entorn dediquen el seu temps i esforços a una activitat sana, saludable i respectuosa amb el medi, més que amb el propis resultats esportius aconseguits. També sabem que aquesta pràctica i compromís és part fonamental en la seva formació, entenem doncs que invertim també en la seva educació.

És fàcil doncs d’entendre que si el circuit de regates es realitza entre clubs que estan dins d’aquests paràmetres, no hi hagi el més mínim interès en cobrar inscripcions sinó al contrari. És com la cançó del Jaume Sisa “Oh benvinguts passeu passeu.....” , l’interès del Club és quedar bé i oferir el millor de tu mateix als teus convidats, donat que avui és a tu a qui toca “pagar la ronda”.
Així és com s’ha funcionat fins ara i dins d’aquesta teranyina, són els mateixos clubs que envien les seves flotes als clubs veïns, els que un cop per temporada es converteixen en amfitrions d’aquestes regates del circuit català. Un alt nivell tècnic i un bon ambient en les regates d’aquests darrers anys han estat un dels factors fonamentals per forjar la generació de regatistes catalans possiblement amb més projecció de la història.

Què ha canviat perquè apareixi la necessitat de cobrar? Potser el fet que algunes flotes, encara que a l’empara d’un Club estan afectes a societats o empreses que les gestionen i que han convertit aquesta activitat en un negoci, quan intervenint en l’organització de regates necessitin augmentar els ingressos.
No sé si aquest model és el del futur i els clubs tradicionals estem destinats a desaparèixer, però jo sóc dels que lluitarà perquè continuïn existint. Amb l’esperit de sempre, recordeu allò del voluntariat i l’esperit associatiu català.... oferir l’experiència i coneixements altruistament al benefici comú.... Això no vol dir que no siguem professionals, que ningú s’equivoqui els professionals són els que ho gestionen però amb un sou.
Tornant a les regates del circuit, penso que les accions dels clubs, del secretari i de la FCV han d’anar en el sentit de garantir un bon nivell d’organització i també d’afavorir-ne la participació. No tinc clar que el fet de cobrar una inscripció garanteixi el bon nivell, però si augmenta els ingressos de l’organitzador i estar clar que no afavoreix en res la participació.

Sempre he sentit a dir que les institucions cal que regulin els conflictes i/o els greuges. No veig ni una cosa ni una altre, per tant no veig quin interès hi pot haver darrera d’imposar una quota en les inscripcions d’aquestes regates.

PROTAGONISTES D’UN ESPOT

2010-09-07T17:31:00.005+02:00

Càmera instal·lada sobre rails a la bocana del port

L’Agencia Catalana de Turisme, està realitzant la gravació d’un espot publicitari per a promocionar els destins de turisme esportiu a Catalunya. De moment tan sols són 10 les localitzacions que gaudeixen d’aquesta certificació: Empuriabrava, La Seu d’Urgell, Banyoles, Sort, Lloret de Mar, Val D’Aran, Santa Susanna, Calella, Castelldefels i Blanes. A cada localització li correspon una o més especialitats esportives depenent de les instal·lacions existents.
Qui ho hagués dit fa uns anys, la vela lleugera ha estat l'escollida com a icona per a promocionar el turisme esportiu a Blanes.

Blanes ha certificat aquesta primavera passada la Q de qualitat com a destí de turisme Esportiu en: esports col·lectius (el camp de futbol) i la vela lleugera, el club Vela Blanes.
És per això que una productora es va desplaçar el passat dimarts 2 de setembre fins a casa nostra per gravar-ne les imatges, un camió amb un equip de vuit persones, una càmera instal·lada sobre rails i una petita càmera autònoma submergible que van muntar en una de les nostres embarcacions, van ser els estris utilitzats.

Càmera autònoma submergible instal·lada en un europe (ESP-858)

Així vuit europes van estar a la disposició d’aquells tècnics, tota la tarda d’aquell dimarts. Aneu cap aquí, aneu cap allà, vireu aquí, tornem-hi... Tot això amb la llum d’una tarda de setembre i Sa Palomera de fons, la cosa promet.
El resultat està per veure, a la vista de l’escenari i del material usat hauria de ser espectacular. Ja ho veurem, o potser no.

Està clar que els destinataris d’aquest espot no som nosaltres sinó els possibles visitants i per tant aquest vídeo es podrà veure a fires internacionals i a promocions turístiques en d’altres països. Aquest cop els efectes de la globalització estaran a favor nostre, segur que per Internet les podrem pescar.

HEM FET EL CIM!

2010-08-13T16:12:00.003+02:00

L'Albert i el Juanmi amb la medalla i la copa de Campió d'Europa Juvenil

Després de fer un llarg camí, pràcticament sense descans, amb el pas ferm, sense dreceres. Dimarts 10 d´agost de 2010, a la localitat danesa d’Aarhus i en concret a la base nàutica d’Ëga Marine, vàrem tocar el cel. L’Albert Codinachs es va proclamar Campió d’Europa juvenil de la classe Europa.
Enrere han quedat les gestes dels primers europeistes blanencs quan Paco Coll va guanyar el segon campionat de Catalunya l’any 1969, fet que va igualar Josep Mª Bosch els anys 1970 i 1971, van haver de passar uns anys fins que una jove Neus Garriga, l’any 1997 es va proclamar campiona d’Espanya juvenil i en l’Europeu Júnior de Noruega va assolir una meritòria tercera plaça.
Sota la presidència del Club de l’Amadeu Nualard i amb l’arribada del Juanmi, una nova generació de regatistes s’iniciaven en la classe Europe i és aquí on comença la veritable època daurada. Blanes assoleix el campionat de Catalunya per equips els anys 2004, 2005, 2007 i 2008, (l’any 2006 i 2009 no es va celebrar). L’any 2008 es va aconseguir un campió d’Espanya i de Catalunya juvenil (Albert) i un Campió de Catalunya absolut (Marc Subirà). L’any 2009 un campió de Catalunya juvenil (Jaume) i l’any 2010 un campió de Catalunya absolut (Albert) i ara, aquest Campió d’Europa juvenil (Albert).
Semblava difícil de superar la fita de l’Europeu juvenil de l’any passat a Dènia, quan la Júlia Subirà quedava 5a i l’Albert Codinachs 6è, però aquest fet ha quedat en anècdota amb la gesta d’enguany de l’Albert
No ens podem deixar la resta, seria molt llarg d’anomenar tots els podis i trofeus assolits pels altres regatistes de la nostra flota d’Europes, que amb un excel·lent nivell, han estat i estan a les mans del Juanmi. Borja Garcia, Tomàs Llorenç, Marc Subirà, Marc Collado, Adrià Onsés, Albert Burcet, Adrià Codinachs, David Gayango, Aleix Subirà, Jaume Todo, Albert Codinachs, Júlia Subirà, Sergi Rodiera, Axel Muñoz, Laia Tobella, Miquel Hueto, Aleix Gimeno, Sis-ú Corominas, Júlia Vilas i Paula Soler..
Són moments d’alegria i de celebració, no pas de retreure res a ningú, però ara amb el plaer de la victòria no es fa amarg el recordar moments i persones que han fet planar l’ombra del dubte sobre la nostra gestió. Això ens dona ara la raó i ens encoratge a seguir en la nostra línia.Com deia en el darrer escrit “som un equip” i estem orgullosos de ser-ho, sens dubte tenim membres d’una qualitat excepcional però aquesta qualitat ni ens ha donat ni ens donarà l’èxit. El treball, l’esforç, l’honestedat, el compromís, el joc net, l’amistat, el respecte i per què no?, l’ambició, són i seguiran sent el nostre full de ruta.

A BLANES, SOM UN EQUIP!!

2010-07-22T20:05:00.004+02:00

Creuant el Bàltic a bordo del Nils Holgersson

A la tardor de l’any passat ens varem començar a plantejar com organitzar el desplaçament dels nostres regatistes a Suècia i a Dinamarca amb motiu de la seva participació al campionat del Món i a l’Europeu Juvenil respectivament. Tot plegat sota la supervisió del Juanmi.

El repte era aconseguir fer un desplaçament el més còmode possible per a tot el grup i alhora procurar que la seva estada fos agradable, així mateix, es podrien dedicar amb cos i ànima a la participació del campionat evitant l’esgotament d’un viatge de 2.700 Km. i no haber de patir les mancances en la seva estada, tan pel que fa a l'alimentació com a les seves necessitats.

La unió fa la força.

La primera idea era aconseguir que tot l’equip es pogués desplaçar en avió i que el transport de la furgoneta i del remolc el fessin terceres persones. Jo ràpidament em vaig oferir de voluntari i al mateix temps el Carlos es va sumar a l’expedició. Sumar? Ho he dit malament, es va cuidar absolutament de tot, ben calculat i programat, el viatge d’anada va ser un èxit absolut. Diumenge 18 de juliol a les 14h, a l’aeroport d’Asvasta, vàrem donar les claus de la furgoneta al Juanmi com a senyal de relleu, el material al seu lloc, el remolc al club nàutic i a nosaltres tan sols ens restava tornar en el primer avió de tornada a Girona. Ells es quedaven instal·lats a una granja a 3 Km del club nàutic. El Carlos i jo, encara havíem de tornar a Blanes des de l’aeroport de Girona, i per acabar-ho de fer rodó, va ser el “Presi” el qui ens va venir a buscar.

El poble d’Arkösund és un establiment de quatre cases on estiuegen alguns suecs, en el poble no hi ha pràcticament res i la localitat més propera amb cara i ulls és Norkopic que està a 50 Km. Calia doncs també preveure l’avituallament d’una estada d’uns 20 dies per a 9 persones. Mans a la feina amb la llista de la compra van ser el Josep Lluís i la Maria, qui sense preguntar, em van ajudar caixes amunt i caixes avall a muntar el rebost.
Omplo el pit respirant a fons, penso que hem fet la nostra feina, que els nostres regatistes ara poden fer la seva. I que despreocupats d’altres coses, passi el que passi, poden navegar i sentir-se orgullosos igual que jo de que a Blanes, SOM UN EQUIP !!

HE SORTIT A NAVEGAR AMB L'ÀLEX

2010-06-27T21:23:00.001+02:00

Navegant amb l'Àlex 8 d'agost de 2006

L’Àlex és un bon amic, sempre he pensat que tot i la nostra amistat, compartim poques estones, segurament això fa que les trobades siguin més intenses. Al contrari que jo, ell és un tipus tranquil, metòdic, l’hi agrada controlar la situació i els imprevistos el descentren notòriament. Sap assaborir els bons moments de la mateixa manera que si es tractés d’un bon vi o d’un bon cava.
De sempre el seu barco ha estat el Vaurient, que jo recordi n’ha tingut tres, tots de fusta, envernissats fins el darrer detall. El Vaurient té una navegar com el seu propietari, tranquil i relativament còmode, home i embarcació fan una comunió quasi perfecte. Al balandre igual que a l’Àlex les ones inesperades el descentren i fan que despistat, quasi s’aturi, després tornar-lo a posar a la feina costa una barbaritat, insistim i altre cop les veles porten, naveguem.
Pocs, curts però intensos moments navegant amb l’Àlex i el seu Vaurient.

LES OBRES D'AMPLIACIÓ DEL PORT DE BLANES A BON RITME

2010-05-31T10:15:00.002+02:00

Vista del Port desde Sant Joan

Les obres es van iniciar el dia de Sant Josep Oriol (23 de març), contemplen la construcció d’un nou dic d’abric exterior i el perllongament del contradic, tenen un pressupost de 22,7 milions d’Euros.

L’inici de l’obra es va veure endarrerit per les preceptives prospeccions arqueològiques, sembla que les restes d’un naufragi han fet que aquesta feina dures més del previst. Seria bo que aportessin informació per iniciar un dels treballs de recerca històrica marítima de Blanes del Premi “Es Niell”.

Les obres avancen a molt bon ritme, tant que a hores d’ara es pot dir que s’han recuperat els dos mesos en que es va retardar el seu inici. La bona planificació realitzada per Ports de la Generalitat conjuntament amb la policia municipal de Blanes així com la professionalitat dels tècnics de la UTE adjudicatària (Sacyr-TAU), fan que amb les mínimes molèsties cada dia descarreguin 300 banyeres d’àrids, pedres i roques de grans dimensions a l’extrem del nou dic de recer. S’està triplicant el número de viatges que diàriament apuntaven les previsions més optimistes.
Entre tant per mar, a ritme d’un per setmana, es remolquen els grans calaixos de formigó que es fabriquen a Sagunt i que desprès de 225 milles a una velocitat que no sobrepassa en cap cas els 2 nusos de velocitat, resten fondejats davant de la bocana. De fet la setmana vinent ja es començaran a col·locar al seu lloc, formant el que serà el nou dic de recer.Les obres quedaran aturades el 15 de juny i es reprendran el 15 de setembre, al menys pel que fa a l’afectació des de terra.

PER SANT JORDI, LA VELA I EL CLUB DE VELA A BLANES

2010-04-21T20:35:00.008+02:00

L'Oriol i el Pplu presenten el seu llibre per aquest Sant Jordi

Un any i mig de treball entusiasta, ha donat com a fruit el document.
Avui ja podeu gaudir de LA VELA I EL CLUB DE VELA A BLANES, Aplec de retalls de premsa i fotografies 1919-2009. (Oriol Subirà i Josep Ll. Yubero)

L’esport de la Vela a Blanes, ha reflectit el pols d’aquest esport a Catalunya i també a Espanya. En primer lloc perquè Blanes va ser un pol d’atracció a començaments del segle passat per les classes benestants de Barcelona, aquests desplaçaven les seves embarcacions des del Real Club Nàutic i del Real Club Marítim d’aquesta ciutat, des de llavors i en segon lloc perquè al llarg dels anys la nostra badia ha atret l’organització de multitud d’esdeveniments, quedant paleses les excel·lents condicions per la pràctica de la Vela de què disposem. Podem dir que la Vela a Blanes ha estat present en la premsa escrita des dels seus inicis.
Aquests 218 fulls que us presentem, són una transcripció dels retalls de premsa i reflecteixen el prisma periodístic de cada època, a més hi hem inserit fotografies del fons del propi Club i d’aportacions d’antics regatistes.
Tanmateix hem afegit alguns comentaris per facilitar la comprensió de la nostra modesta història. En aquest sentit han estat fonamentals els redactats pel Josep Lluís que a més d’historiador és un gran coneixedor del nostre passat, com sabreu va escriure el llibre 65 anys del Club Vela Blanes, presentat el desembre de 2008.
Aquest document no té més pretensió que l’exposada fins aquí, penso que la seva lectura pot servir per aprofundir en el coneixement de les arrels del Club Vela Blanes i també per entendre l’evolució de l’esport de la vela en el nostre entorn. He dedicat moltes hores en aquest projecte i més que un esforç m’han representat un immens plaer, si més no, penso que avui conec una mica més la nostra identitat.
Poder algun dia veurem editar aquest llibre, però entretant i d’una manera digital ja en podeu gaudir.

Podeu descarregar-lo al lateral de la pàgina

WOODY A VENÈCIA

2010-04-12T09:57:00.005+02:00

L'Oriol, l'Allan i Soon-Yi passejant per Venècia

Aquesta darrers dies de març, en la meva estada a Venècia, vaig coincidir amb Allan Stewart Königsberg (1935), més conegut com a Woody Allen acompanyat de la seva actual parella, Soon-Yi Previn.
Venècia es una ciutat prou coneguda pel novaiorquès, doncs la va utilitzar com a refugi desprès del gran escàndol matrimonial en el que es va veure implicat el 1992, quan es va separar de Mia Farrow, enamorat de la filla adoptiva d’aquesta, 35 anys mes jove i que encara avui es la seva parella inseparable.
Així com a “Vicky Cristina Barcelona”, l’argument va servir d'excusa perfecta per ensenyar la ciutat a dos nouvingudes des dels ulls del seu director, en aquest cas, i donat que Woody no estaria disposat a fer d’amfitrió per ensenyar-me Venècia, per uns instants, passejant al seu costat, vaig intentar percebre algun dels seus peculiars punts de vista.

CVT, FACTORIA DE REGATES

2010-04-01T20:01:00.003+02:00

Cau el dia al Llac de Garda

Aquesta Setmana Santa he tingut l’oportunitat d’acompanyar l’equip de regates del Club Vela Blanes en la seva participació al llac de Garda a la TORBOLE EUROPE MEETING. L’esdeveniment ha celebrat enguany la 12a edició, amb 163 participants d’11 països, França, Suècia, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Alemanya, Finlàndia, Polònia, Àustria, Espanya i per suposat Itàlia.
Què explicar del llac de Garda que ningú sàpiga, un marc incomparable, un paisatge encisador, una ubicació estratègica (està pràcticament al centre de l’Europa continental), uns vents nobles que s’activen com un rellotge suïs i uns professionals de la vela de l’alçaria d’un dels cedres centenaris que configuren els límits del llac.
L’activitat en el Club organitzador és trepidant, s’atura durant els mesos d’hivern i durant la resta de l’any arriba a gestionar un total de divuit regates de primer nivell, concentrades en períodes de vacances.
En el Circolo Vela Torbole la professionalització de les regates arriba al punt d’encadenar un esdeveniment amb l‘altre exprimint el calendari d’una manera extraordinària, entretant es celebrava l’acte de lliurament de premis de la regata internacional de la classe Europe (160 participants), a l’aigua s’estava realitzant la primera prova del Campionat d’Europa de la classe Zoom 8 amb 91 embarcacions.
Per després dels Zooms, s’estava preparant la més grossa, feia dies que es veien entrenant “optimist” per tots els racons del llac, tant a Torbole com a la localitat veïna de Riva. De l’1 al 4 d’abril a Garda es celebra “La regata d’optimist més gran del món” enguany amb una participació de 941 regatistes.

Quí ha dit que no es pot viure de la Vela? En aquest bonic racó del nord d’Itàlia, tot gira en torn a aquest esport. No només els clubs i els practicants, absolutament tot té aquesta flaire, les botigues, els restaurants, els hotels i la gent dels carrers.

ELS SIS METRES A BLANES

2010-02-24T17:37:00.003+01:00

Les embarcacions classe 6 metres “Rasiola”, “Mercedes”, “Caspita”, “Aga” i “Perla” a Blanes-1921

Va ser remenant en una caixa de fotos antigues del Club, quan entremig, em va sortir el que semblava una peça única. Una foto on es podien apreciar 5 embarcacions de la classe 6 metres navegant a la badia de Blanes, al fons s’hi podia apreciar el bosc de pins característic de S’abanell.
Sens dubte la fotografia estava presa abans de la fundació del club el 1943. Desprès d’un temps d’investigació puc suposar que es tracta d’una fotografia del 1921.
En aquella època era habitual que en els mesos estivals s’organitzessin regates des de Barcelona tenint a Blanes com a destí. La colònia d’estiuejants de Barcelona, membres del Real Club Nàutic i del Real Club Marítim n’eren els organitzadors. En la seva estada a la vila de la Selva, aquestes embarcacions feien regates. Es curiós que les organitzaven habitualment amb patrones del sexe femení - Yates:"Mercedes", patroneado por la señorita Pons. "Cáspita", patroneado por la señorita Valenti. "Aga", patroneado por la señorita Dotras. "Rasiola", patroneado por la señorita Ibern. "Giraldilla", patroneado por la señorita Monteys. "Guinea", patroneado por la señorita Arana. "Perla", patroneado por la señorita Codina- La Vanguardia 26-10-1921 (pàg.017)
Pel que fa a la classe 6 metres, en concret la classificació d’una prova celebrada un diumenge de finals d’agost a la badia de Blanes - La regata celebrada el domingo constituyó una gran victoria para el "Rasiola", de Bertrand y Serra, patroneado por Mülieri, que ganó la regata y las copas de Honor y la reservada para los yates de seis metros. En segundo lugar se clasificó el "Mercedes", en tercero "Cáspita". En cuarto "Aga" y en quinto "Perla". (La Vanguardia 24-08-1921 (Pàg.05)
Tot fa suposar doncs que “Rasiola”, “Mercedes”, “Caspita”, “Aga” i “Perla” son doncs les embarcacions protagonistes de la foto.
La classe 6 metres va esdevenir popular a partir de ésser olímpica en les edicions de 1908 i 1912, es la germana petita de la classe 12 metres precursora dels Copa Amèrica.

ARA MÉS QUE MAI, LA VELA A BARCELONA

2010-01-26T19:05:00.007+01:00

Va ser a l’octubre de 1986 quan a Lausanne, Juan Antoni Samaranch va donar a conèixer la ciutat que organitzaria els jocs olímpics d’estiu de 1992 amb aquella cantarella, envoltada de misteri i que ha traspassat fronteres “a la ville de ..........BARCELONA”.

En mig de la celebració ningú atinava que la candidatura que Barcelona havia presentat al COI, proposava dos alternatives en quant a la seu per les proves de Vela, la pròpia a Barcelona i Palma. Hi ha rumors de que el mateix alcalde Maragall a Lausanne donava com a fet que la vela es celebraria a la badia de Palma.
No havia passat una setmana des del nomenament, i el llavors president de la Federació Catalana de Vela Joan Maria Roig va organitzar una roda de premsa acompanyat dels olímpics; Miquel Noguer, Toño Gorostegui, Josep Mª Vander Ploeg, Josele i Noluco Doreste. En aquest acta va quedar de manifest el lideratge de la FCV en aquesta reivindicació i va significar l’inici de l’ofensiva perquè la Vela es quedes a BCN.
“Recordo un sopar celebrat el juny del 2007 de membres de la llavors junta directiva de la FCV amb expresidents de la Catalana, en el que hi eren presents Juan Maria Roig i l’expresident de la Federació Espanyola Miquel Company. Roig l’hi retreia a Company que havia permès que Palma es dones com a fet per organitzar les proves de vela a Barcelona-92, a Company l’hi sabia molt de greu que tingués aquesta percepció i comentava en petit comitè que a ell l’hi havien vengut que això era una decisió presa des de les mes altes instàncies....el Rey?”.
La batalla s’havia iniciat, repliques a la roda de premsa del President de la Federació Catalana, amb manifestacions de Jaime Enseñat president de la Balear.
La Federació catalana s’organitzava i començava una campanya de recollida de signatures i l’edició de 250.000 enganxines amb el lema “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.

enganxina reivindicativa de l'any 1986

El dissabte 31 de gener 1987, el president de la IYRU (actual ISAF) Peter Tallberg, va visitar Barcelona, deixant entreveure que la opció del Port Olímpic i la convivència dels regatistes amb els altres atletes a la Vila Olímpica esdevindria fonamental en decantar la balança cap a casa nostra. El mateix dia el Rei inaugurava la XXVena edició del Saló Nàutic. El mon de la vela estava immers en un gran bullici.
La vela catalana era un clam tots els esportistes i clubs estaven units en una mateixa veu “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
El mes d’Abril l’Ajuntament de Roses es va oferir com a sub-seu i lluny de resoldre la polèmica el que va fer és revifar les flames.
A la tardor del mateix any es fa saber que el president de la Comissió de seguiment del COI Gummar Ericsson i el president de la IYRU Peter Tallberg visiten Cambrils malgrat això sembla que la vialitat econòmica del llavors futur Port Olímpic era el darrer escull a solventar.
No va ser fins a mitjans de desembre que definitivament es va conèixer que Barcelona acolliria la vela olímpica. Finalment s’havia imposat el sentit comú.
Han passat ja 28 anys des de la celebració dels jocs, l’excel•lència del camp de regates de Barcelona és mes que indiscutible. El fet de que el port olímpic s’hagi convertit en un espai lúdic ha impossibilitat que es disposin d’espais a terra adequats per una Setmana olímpica a l’alçada del que ens mereixem. Ara no hi ha excuses, les instal•lacions al Fòrum han estat dissenyades per resoldre-ho, l’obra ha d’estar enllestida per enguany, ho tenim tot i no podem fallar, la propera edició de la Setmana Olímpica de Barcelona ha de ser un èxit. Hem de recuperar el vell esperit “Ara mes que mai, la Vela a Barcelona”.

A BLANES TAMPOC SOM PROFETES

2010-01-12T18:08:00.005+01:00

Embarcacions cap al camp de regates (foto Nando Bejar)

A Blanes, hem tingut convidats. Com és habitual aquests darrers anys, la primera setmana de gener hem cedit casa nostra (les instal•lacions del CV Blanes) a navegants, amics d’arreu vinguts de fora.

En aquesta ocasió la quantitat i nivell dels regatistes ha estat molt nombrosa, fins a 160, vinguts de Suècia, Gran Bretanya, Dinamarca, Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, Portugal, França i lògicament d'Espanya. D'Alacant, València, de les Illes Balears i Catalans.

Com sempre l'amabilitat i generositat de la Nostra gent ha estat la nota dominant. Des d'un Abel que amb un Bar ple de gent a vessar, servia cafès, copes i entrepans a tothom, sense perdre ni la serenitat ni les comptes. Un Pplu que va arribar a suplir als familiars d'una nena austríaca, en un viatge en l'ambulància i primers moments a Urgències a l'Hospital en un incident que afortunadament va resultar sense més transcendència.
Un Juanmi omnipresent i voluntarios que no va deixar res sense resoldre, des de la mes petita i insignificant ajuda a un regatista fins a estar al cap davant per prendre les decisions més compromeses.
Tot i això els que han estat el major actiu, sens dubta han estat els pares dels nostres regatistes, durant aquests dies s'han instal•lat al club i des de les 8h. del matí fins a darrera hora del vespre han donat el millor de si mateixos perquè tot sortís bé, els entrepans del bar, la preparació del menjador, el repartiment dels plats, fruita i begudes, inscripcions, banderes, arribades, neteja. Etc.

Una bona regata és aquella en que hi participen bons regatistes, els bons regatistes a més de participar forçosament en campionats oficials i regates classificatories o fan en les regates que ells mateixos decideixen. Nosaltres tenim la voluntat de ser atractiu dels bons regatistes.

L'IGPVB fins ara ha estat Campionat d'Espanya en la 1a edició i Copa d'Espanya i classificatoria en la 2a i 3a. La nostra regata es va presentar com a candidata per a ser classificatoria en la propera edició. En l'assemblea de la classe Europe celebrada el passat 4 de gener, es van realitzar les votacions. Tot i esperar que la totalitat de la flota catalana recolzes la nostra proposta, això no va ser així, Alacant ens va guanyar per 12 vots. Cal esmentar que el club de Llevant a més de comptar amb el suport dels clubs de la seva territorial va tenir els vots de quinze catalans, un regatista del Masnou, vuit de Port d'Aro i sis de Llançà.
Ningú es profeta a la seva terra i la propera edició del Grand Prix no serà Copa, ni Campionat, ni classificatoria. Malgrat això l'esforç personal de cadascun dels que hem format part de l'organització d'aquest esdeveniment de segur que es veurà recompensada amb una bona inscripció l'any vinent. La masiva participació de tripulacions estrangeres en aquestes edicions, que han decidit participar sense altre atractiu que la pròpia regata, ens animen a pensar que estem fent bé les coses.
Com sabeu la satisfacció dels nostres convidats es directament proporcional al compliment de les expectatives que hi tenien dipositades. Pel que fa a les coses que podíem controlar hem assolit molt bona nota.

TERRAL DE L’HIVERN A BLANES II

2009-12-12T16:58:00.004+01:00

Ara que s’apropa Nadal i amb ell la celebració de l’IGPVB, estem pensant altre cop en aquells matins freds de gener en el club. L’aire glaçat a les faldes del Montseny ve a buscar el caliu de la badia de Blanes, baixa resseguint la vall de la Todera fins a escampar-se sobre el blau del mar.
Aquest es el nostre terral.
He trobat referències escrites d’autors que també han deixat constància de les sensacions que aquest vent els ha produït.
Antoni Castejon, que va ser meteoròleg de TV3, “havia observat tot navegant per la costa que, en passar a l’altura de la desembocadura de la Tordera, en l’aigua del mar s’hi produïa –sense que baixés notablement el riu- una mena de reverberació que ell atribuïa al flux que, des del massís del Montseny, davallava lliscant pel curs fluvial”.
Així o recull un article del meteoròleg Blanenc Josep Pruna i Cortacans, en l’article “La meteorologia a Blanes”, Revista Blanda 1998
Qui millor ha sabut transmetre les sensacions d’aquest terral va estar Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), en el el rem de trenta-quatre.
“Marxàvem en popa, sense balanceigs, ni capbussades. L’airet, que venia de terra, tot fresc i flairós com si acabes de llevar-se d’un jaç d’herbes humides, s’esmunyia per sobre meu amb un palp de carícia”.
Aquest terral que buscarem un nou any a les aigües de la badia, en la celebració de l’International Grand Prix Vila de Blanes entre el 2 i el 5 de gener, que os porti els millors desitjos i felicitat. Bon Nadal !

NOVEMBRE NEGRE

2009-12-01T22:20:00.003+01:00

La vela lleugera passa per dificultats (foto Toni Gimeno)

Just ara fa un any (novembre negre) vàrem conèixer la noticia de que l’Autoritat Portuaria de Balears deixava sense aigua al Club Marítim de Maó. Aquesta administració, no va tenir miraments en donar la concessió de l’espai d’amarrament a una empresa privada deixant en una situació molt difícil a un Club amb 80 anys d’història, de segur el més emblemàtic de l’illa de Menorca.

Al cap d’uns dies de conèixer la noticia per la premsa, rebia un correu del bon amic Damià (director esportiu del C.M. Maó), dient que la junta directiva del seu club havia congelat el pressupost i que no rebrien cap ajut per desplaçar-se a fer la regata del mes de gener a Blanes, els regatistes s’ho havien de pagar tot (500 € per barba), ens demanava un cop de mà per trobar un apartament barat i si els hi podíem deixar una llanxa.

Aquest passat cap de setmana (novembre negre) d’una altra manera també ha caigut un pal de paller, rebia un e_mail del Manolo González Devesa que deia:
Solo decirte que el pasado sabado nos dieron una “patada en el culo” y perdimos las elecciones. Los socios no quieren nuestro modelo de Club.

Em vaig quedar glaçat, aquest passat mes d’agost vàrem estar en el seu club, R.C.N. Dénia, amb motiu de la celebració de l’Europeu Juvenil, en el qual ens vàrem sentir com a casa nostra i perquè no dir-ho amb l’enveja sana de veure un club modèlic en la gestió de l’esport. Si hi ha un president d’un Club Nàutic que coneix bé la vela i que ha treballat incansablement per l’esport i en concret per la vela, aquest és el benvolgut amic Manolo.
Com quedarà aquesta feina feta durant tants anys a Dénia? Quan trigarem a rebre el correu, en aquesta ocasió del Ricky (director esportiu de Dénia) dient alguna cosa semblant a la que vàrem rebre l’any passat per aquestes mateixes dates?

Que ens passa als Clubs Nàutics que tot i el que resa en els nostres estatuts: “te com a objecte principal el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de la modalitat esportiva de la vela entre els seus socis, a més de participar en competicions aprovades per la Federació.....”, que no sempre ho podem fer valer ?

Entre la política de l’administració per a aconseguir grans ingressos de les dàrsenes d’una banda (C.M.Mahó) i els possibles interessos en particular dels amarristes que no estan per la feina d’ajudar l’esport (R.C.N. Denia) de l’altre, ens espera un futur ben negre, de moment un altre novembre negre.

DONAR RESPOSTA

2009-11-15T17:58:00.004+01:00

L'Alex i el Pibe esperen abans de la sortida

Ens estem fent grans, encara recordo aquell Pibe enfadat a sobre l’optimist donant cops de “stick” a la borda i un Alex que s’atrapava a les rampes acostumat a sortir des de la platja.
Han passat uns quants anys i ells han continuat navegant, evidentment el seu nivell tècnic ha crescut com ells i ara estan en un molt bon moment. Des de Blanes sempre hem volgut estar al seu costat i quan la flota de 420 anava menguant, vàrem mantenir amb la Maite el caliu d’una flota amb una sola embarcació.
Ells mateixos es van adonar que això no portava enlloc, no evolucionaven i després d’una temporada difícil, conjuntament amb la seva entrenadora van acordar buscar un club que els acollís, una flota potent on poder continuar creixent. Així va ser, amb bona dosis de generositat i comprensió per part de tots, un club veí, actualment amb la flota més potent i nombrosa els va acceptar. Ha estat fantàstic, han estat a casa seva, entrenador, instal·lacions i els millors companys, Blanes tan sols s’ha fet càrrec del cost econòmic que això suposava (s’entén del sobre-cost, la diferència entre la quota que paga un regatista de flota i el cost real de l’activitat), evidentment en aquest context de col·laboració, quan s’ha demanat ajut, Blanes ha respost en la mida del possible, recordo que es va cedir la furgoneta i el remolc per un viatge al Llac Garda.
En aquesta temporada de col·laboració, la cosa ha anat molt bé, tant bé que l’Alex i el Pibe estan ara en el seu millor moment. A les dues darreres regates amb la flota catalana han estat els guanyadors i la seva projecció es immillorable.
Els nostres regatistes compaginen els estudis amb la vela, com ha de ser, i de moment s’han proposat acabar aquesta temporada al 100x100, desprès s’obrirà un parèntesi, “Erasmus” i qui sap què.
Aquesta col·laboració que hem rebut d’aquest club, en contra de la nostra voluntat s’ha donat per acabada, la visió que tenen els nostres veïns d’aquesta problemàtica, absolutament respectable però diametralment diferent de la nostra, fa que la situació sigui improrrogable i ens deixa en un camí pràcticament sense sortida.
A Blanes hem acollit regatistes d’altres clubs a la nostra flota, tan sols amb la condició de que els clubs d’on tenien la llicencia es fessin càrrec del diferencial econòmic que hem comentat abans, aquesta idea que nosaltres hem aplicat altres vegades, ara no és vàlida, tot i que hem intentat per activa i passiva explicar-la, no ens n’hem sortit.

Malauradament, des del nostre Club no podem oferir a l’Alex i al Pibe el que necessiten, un grup amb el seu nivell per entrenar conjuntament i un entrenador que els doni la confiança, és per això que si volen seguir millorant, molt probablement hauran de prendre una dolorosa decisió.
Malgrat fins ara no hem trobat una solució que els satisfaci, ho seguirem intentant i no cal dir-ho, hem estat i estarem sempre al seu costat.

L’EUROPE LA MILLOR ESCOLA DE “VELA” AMB MAJUSCULES

2009-10-12T12:53:00.005+02:00

La vela s’escriu en majúscules quan es tracta de la COPA AMÈRICA i de les OLIMPIADES.
Segurament si haguéssim d’anomenar el millor regatista del mon, aquest es sens dubte el kiwi Russell Coutts, guanyador de 3 COPA AMÈRICA, or en la classe Finn a les OLIMPIADES de Los Angeles 1984, a més de tres vegades campió del mon de Match Race i quatre en classe creuer des del Farr 40 al TP 52.
En una entrevista publicada en el Blog de Jaume Soler, Russell es declara admirador de Lluís Doreste, capità de l’equip espanyol a la 32 COPA AMÈRICA, or a LES OLIMPIADES de Los Angeles 1984 amb 470 i també or a les de Barcelona 1992 en Flying Dutchman.
http://blogs.mundodeportivo.es/layline/2009/10/02/la-admiracion-de-russell-por-luis/
On diu: “Precisamente Russell me recordaba que a finales de los 70 en Livorno, Luis Doreste ganó un Mundial en la clase Europe y él fue segundo. Los dos eran unos ‘pibitos’ y yo creo que ahí nació la admiración del kiwi por el canario. Sus vidas y sus éxitos en sus inicios serían paralelos, ya que Luis en Los Ángeles ganaba el oro en 470 y Russell hacía lo propio en la clase Finn.”

La Vanguardia 07-08-1979

Russell es refereix concretament al ISAF World Youth Champion del 1979, celebrat a Liborno Italia, llavos l'embarcació utilitzada era l'europe, bona manera de començar.

CV BLANES, SECCIÓ DE REM?

2009-09-25T18:16:00.002+02:00

Foto de Joge Pinilla

El Club Vela Blanes te sobre la seva taula la proposta per la creació d’una secció de rem.
Això no es nou ni ha sorgit per generació espontània, es fruit d’una meditada proposta que el Club de Rem Treumal ens ha fet arribar.
Jo soc del parer que el club de vela ha d’aglutinar la pràctica dels esports nàutics a la vila de Blanes, per la seva tradició, immillorable situació i també per les seves instal·lacions. Es cert que el nostre club no te una remarcable tradició pel que fa al rem, tenim constància de l’existència de bots de lona a rem ara fa 66 anys quan es va fundar la nostra institució i posteriorment a la dècada dels 90 amb la compra d’un llagut i la formació d’una tripulació. Això no es el cas d’altres clubs centenaris com el Club Nàutic de Tarragona i del Real Club Marítim de Barcelona on la pràctica del rem era l’activitat principal en el moment de la seva fundació i que ha perdurat fins a la data d’avui.
El sentit comú diu que aquesta iniciativa ha d’arribar a bon port i ara la pilota està al nostre teulat, cal dir que els jocs de pilota sempre son a tres bandes i es aquí on l’Ajuntament de Blanes també te coses a dir, caldrà responsabilitat i seny per part de tothom i esperem que paraules com, estrop, escàlem, dama, vogar i ciar formin properament part del nostre vocabulari habitual.

MISÈRIA CRIDA MISÈRIA

2009-09-02T19:38:00.003+02:00

Aquest mes d’agost, en la meva caminada matinal pel Passeig de Lloret de Mar, he vist més d’un i dos dies, una embarcació de pesca, dins la zona de 200 metres balisada i reservada als banyistes (molt en terra), que llevava les xarxes a les 8h del matí, abans que la platja s’omplis de gent, matalassos, pedalos etc.
No tinc ni la més remota idea de quina quantitat, ni mida de peix treia, però amb la pressió a que està sotmesa la badia de Lloret i sobretot els mesos d’estiu suposo que això deu ser com escurar el plat de sopa, quan el cul que resta al plat hauria de ser la llavor per la collita de l’any vinent.

QUEEN MARY II A BREST

2009-07-27T21:51:00.004+02:00

Aprofitant la nostra estada a Brest a rel de l’organització del mundial de la classe europe. El diumenge 19 de juliol, desprès d’un bon dinar a “La Maison de l’Ocean”, res millor que passejar pel port d’aquesta ciutat. Ens arribem fins l’espigo i ens sorprèn una gran munió de gent.
Que deu passar?, hi ha tanta gent que es impossible atansar-se al mur del moll, està tot ocupat, a la nostra ciutat aquesta quantitat de gent es congrega per veure passar la caravana d’un Barça campió, la cavalcada dels reis o poder la filmació de la pel·lícula de Woody Allen.
A Brest el que a portat a tota la ciutat a l’espigo es veure sortir el Queen Mary II per la bocana.

No tothom estava al moll, com podeu observar al vídeo, molta gent es va desplaçar al Far de Minou, per tenir una millor perspectiva.

ESPALMADOR, NEIXER I MORIR A BLANES

2009-07-12T17:47:00.016+02:00

El 27 de maig de 1984, L’Espalmador P33, una patrullera de l’armada espanyola va rebre le seva bandera de combat a Blanes, de mans de la Confraria de Pescadors i del Club de Vela.
L’Espalmador va ser construïda per “Bazán” i va ser botada al Ferrol el 1981, de 32,2 metres d’eslora, 5,3 metres de manega i un desplaçament de 85 Tn. A tingut la seva base al port de Barcelona i ha estat operativa formant part de la “Fuerza de Acción Marítima” del litoral català.

Aquest passat 3 de juliol s’ha vingut a despedir, sota les ordres del seu comandant Joaquim Bordonado, ha amarrat al contradic del moll i amb la tripulació uniformada de blanc com en les millors gales han desembarcat i han compartit un dinar de germanor amb nosaltres. Representants de l’actual confraria de pescadors, encapçalats pel seu Patró Major Eusebi Esgleas, també del Club Vela Blanes amb el nostre President Amadeu Nualart i Mª Dolors Oms alcaldessa de Blanes quan L’Espalmador va rebre la seva bandera de combat a la nostra localitat.

Es clar que l’Espalmador no és la historia marítima de Blanes, però si que en forma part, avui ja no te cap sentit i és per això que està previst el seu desballestament aquest mes de setembre a Cartagena.
En les paraules del seu Comandant, va recordar un temps on en els ports petits rebien gustosos la visita d’aquestes patrulleres, i posava en valor l’agermanament que per sobre d’oficis i d’idees tenien la Gent de Mar.

Després de lliurar-se mútuament entre els assistents diferents records, a les 18 h. l'Espalmador amb la seva dotació degudament formada a coberta, fent sonar la seva sirena amb una llarga pitada, per darrer cop va deixar Blanes a la seva popa.

EL BISC, FILL ORFE

2009-06-30T22:15:00.004+02:00

El Barcelona International Sailing Center per a la vela catalana és i serà més que un projecte, la sort l’ha col·locat en el punt d’inflexió entre dos presidents de la Federació Catalana de Vela. El que el futur l’hi depari, per bé o per mal, no l’exclourà de formar part fonamental de la història de la Vela a Catalunya.

Pel Segimon Obradors el BISC era la cirereta que havia de completar una línia de treball d’alguns anys on s’ha potenciat tant el creixement en volum com de nivell tècnic de la Vela Catalana, el seny, el treball granet a granet ens van portar a tenir una federació solvent que va poder liderar aquest ambiciós projecte, un cop definit, les administracions s’hi van adherir posteriorment per no quedar inexplicablement a fora.

El Gerard Esteva, s’ha trobat amb un projecte ben dibuixat i unes obres ja començades, el BISC es pot tornar per ell en un veritable mal de cap. El model de treball d’aquest flamant president, es basa en el joc polític de voler aglutinar-ho tot, sumar capacitats amb la pretensió de posar-hi ordre amb posterioritat, fer de director d’orquestra disposant del màxim nombre de músics. A intentat formar un gran equip i la veritat es que en bona part ho ha aconseguit, ara sense saber quina peça cal tocar, la música haurà de començar a sonar, serà com una veritable orquestra simfònica?, hi hauran els primers desafinis? o serà el que entenem com una olla de grills.

El Centre d’Alt Rendiment, es un projecte orfe, fill de l’anterior equip de govern. El Gerard Esteva, te la oportunitat d’adoptar-lo, fer-se’l seu, que sigui un èxit i passar a la historia com el president que l’ha fet realitat. Tots sabem que hi ha la possibilitat del que en podríem anomenar l’acollida, aquesta opció no es massa interessant, l’acostumen a fer els polítics quan hereten un projecte de l’anterior mandat, es deixen portar per la corrent, en aquest cas les obres acostumen a allargar-se eternament així com totes les decisions que les afecten, acaba sent un pou sense fons. En conec molts casos i segur que vosaltres també.
Finalment queda matar-lo, aquesta decisió es tan valenta com la primera, transformar aquell edifici en un ........., traspassar la concessió a .......... etc.
El que es segur com dèiem al començament es que sempre serà més que un projecte i que la historia valorarà al Gerard per la seva gestió en aquest punt en concret.

No vull acabar les meves paraules sense un record carinyos per als que han estat pares d’aquest fill que ara es orfe, amb un escrit del nostre entranyable Perich que deia:

“Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe”

ALTA SOCIETAT

2009-06-18T18:35:00.005+02:00

De dreta a esquerra, Príncep Kubrat de Bulgaria, Cesca, Carla Royo i jo mateix

Dissabte, a la Cesca i a mí ens va tocar jugar a amfitrions, el motiu va ser la visita del príncep Kubrat de Bulgaria amb la seva senyora Carla Royo, els seus encantadors tres fills i alguns invitats més, Mari Luz i Marta. Van venir a Blanes per la celebració de la regata TROFEO CARLA BULGARIA ROSES BEAUTY, patrocinada per ells mateixos. Tot el dia van anar acompanyats d’un fotògraf de la revista “Hola” aterrat des de Madrid aquell mateix matí.
La veritat es que em vaig concentrar en la meva feina, intentant fer el més agradable possible la seva estància. Poder els que estan acostumats a veure'm els dissabtes a Blanes en pantalons curts i de qualsevol manera, van pensar que se’m havia girat la xaveta. Tocava el que tocava i la veritat és que ho vaig fer de gust. Si la meva avia m’hagués vist estaria absolutament orgullosa del seu net, ella que m’explicava que nosaltres érem descendents directes del Rei Sancho de Navarra i que els seus descendents Sancho de Galdàcano van arribar on ara es troba la població de Galdakao i que abans del 1200 van fundar la casa Torre de Torrezaval i l’església de Sta Maria de Elexalde. (en una de les mènsules d’una volta es troba gravat l’escut d’armes dels Galdàcano i el mateix Sancho hi està enterrat).
Si tot això es veritat i desprès de tantes generacions encara corre alguna gota de sang blava per les meves venes, el dissabte es va regenerar.

PREAMBUL DE L’IES DE VELA

2009-06-12T17:56:00.007+02:00

Just ara fa 40 anys, en la seva presa de possessió l’any 1969 Miquel Company, llavors flamant president de la Federació Catalana de Vela, va reunir als mitjans de comunicació per explicar quins serien els objectius de la Federació Catalana de Vela durant el seu mandat. Llavors un dels projectes federatius va ser “El de apoyar a los escolares, para los que se preparan unos cursillos en Blanes para el verano, para el que la Federación contara con embarcaciones de las clases «Carabel», «Dragón», «Vaurien » y «420», para las prácticas de los alumnos”.

la vanguardia 30-05-1969

Uns dies desprès s’iniciava l’activitat “El próximo día 1.° de julio inicia su actividad la Escuela de Vela de la Federación Catalana. Junto a la hermosa población de Blanes se ha instalado un campamento, en el que durante el mes de julio y en régimen de internado se desarrollarán cursos de iniciación al deporte de la vela, siendo la duración de cada cursillo de una semana. El campamento está dirigido por monitores de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, y de la Federación Catalana de Vela, formados en colaboración con la Escuela Oficial de Náutica de Barcelona”.

Clausura del curs de vela agost 1969 a Blanes

No es per tant una novetat que la badia de Blanes es donen les millors condicions per a la pràctica de la vela, que la població d’aquesta vila ha donat i aglutinat marinos i grans navegants.
L’Institut de la Vela va començar la seva activitat ara fa tres anys, el més de setembre s’iniciarà el darrer curs de la primera promoció, i a hores d’ara el seu futur no està garantit.
Justament 40 anys desprès d’aquella proposició d’intencions de Miquel Company, esperem la visita del ara també nou president Gerard Esteva, esperem impacients conèixer quin es l’impuls que vol donar a l’INSTITUT DE LA VELA

MAR DE BLANES, GENT AMABLE

2009-06-10T19:44:00.006+02:00

Va ser després de la ressaca olímpica del 92 quan em vaig comprometre amb Blanes. Fugint de la feina, de la hipoteca i la quotidianitat, vaig compartir algunes tardes amb l’Avila a la barra del Bar del club de Vela o assentats a la banyera del Vila de Blanes (llavors era la seva joguina) conversant de grans navegades i viatges impossibles. El Miquel tenia la concessió de la ferreteria del Port i entre d’altres coses es dedicava als “trapicheos”, amb ell va sorgir la possibilitat de comprar el FACUNDO, un Hunter Europa, veler de 6 metres. No era el barco dels meus somnis però era l’oportunitat de navegar a vela en un creuer y disposar d’un punt d’amarrament al bonic Port de Blanes. Jo venia de platja, del club de Lloret, allí havia tingut diferents 470’s i un bot “Tafanera” que utilitzava per a fer passejades amb els meus fills.

El FACUNDO, l'any 1995 acabat de pintar

Tot i que havia tingut contactes amb el club mitjançant el David Puigmartí, llavors ell portava l‘Escola de vela de Blanes quan jo era el responsable de l’Escola del Club de Lloret, qüestió de bon veïnatge, fèiem conjuntament algunes activitats. Amb el temps la generositat del David l’ha portat al mon de les ONG’s.
A lo que anàvem, en aquest afer, el meu primer contacte amb el club va ser amb el Velasco, tot i que de seguida, a traves de l’antic propietari del Facundo, l’Agustí Blanch els tractes els vaig fer amb el gerent del club, el Carlos, que amb els anys puc comptar entre els meus amics.
L’amabilitat de la gent del club, es va posar de manifest de seguida amb facilitats de tot tipus. Amb aquell petit barco vaig començar a fer les regates de cap de setmana, no recordo el rating, però en mig de velers de 9 i 10 metres m’havien de donar més d’una hora de temps pel recorregut habitual, recordo com pacientment el Robert i un jove Pplu, esperaven la meva arribada.
També amable el Virgilio, ens servia el dinar desprès de la regata encara que fossin les 6h de la tarda.
El temps m’ha portat a formar part del Club Vela Blanes, tot i no ser-ne responsable puc dir orgullós que la nostra gent es amable, segurament això ve de lluny, abans de que el club fos club, la primera referència la podríem trobar en un recull de la historia de Blanes que diu; el 1415 el Papa Benet XIII (Papa Lluna) en un dels seus viatges des d’Avinyó (França), on exercia el seu papat, de camí cap a Barcelona, havia de reposar un dia a Blanes, es va instal•lar al Palau dels Senyors de Blanes, conte el relat que va passejar pel racó de Sant Antoni, va passar hores embadalit mirant el mar, hi ha constància dels agraïments pel tracte, pels obsequis rebuts i de l’amabilitat de la gent. Aquella que havia de ser una curta estança es va allargar tres dies.
En diferents escrits, aquí en el meu blog, he deixat constància d’agraïments rebuts mitjançant e_mails cartes etc per l’amabilitat i el tracte rebut per molts dels visitants que em tingut en motiu de la seva participació en les nostres regates internacionals, recordo especialment les de L’Europeu d’Yngling i de l’IGPVB. Sense anar mes lluny el darrer cop que vaig coincidir amb el mític Paul Maes em va comentar que uns amics seus varen estar amarrats a Blanes durant una setmana (no es van donar a conèixer) i em va demanar que transmetés al gerent i a la junta directiva les seves felicitacions per l’amabilitat rebuda per tothom durant la seva estança.

FCV, CANVI DE TRIPULACIÓ

2009-05-31T22:07:00.004+02:00

Dijous passat es va produir “el canvi”, allò que molta gent de la vela esperava, no sé si eren tants però és evident que són els que s’han fet sentir. S’han sortit amb la seva, han fet fora la darrera junta.... “continuista al llarg dels darrers 30 anys” que dona pas a.... “un canvi profund, una nova visió, al valor de l’experiència dels professionals de la nova candidatura, la implicació i el treball d’un nou grup de gent”.
Evidentment jo no comparteixo aquest discurs, però aquest missatge ha calat en la pell, primer dels estaments (regatistes, tècnics i jutges) i després de força presidents, res a dir la victòria és clara, mereix la nostra felicitació i reconeixement.

La paradeta d'Hissem la Vela del Canvi, el dia de les eleccions

El missatge que han utilitzat al llarg de la campanya, pot ser tan sols una eina en l’estratègia electoral o pot anar més enllà i és per això que intento desgranar-lo.
“Un canvi profund?”, això vol dir modificar el fi de la Federació, els estatuts, l’organigrama, els objectius ?. Veurem....
“Una nova visió”, sempre hi cap una nova visió, esperem que aquesta sigui una cara més amable, més propera i no una que la pugi desacreditar.
“El valor de l’experiència dels professionals de la nova candidatura”, aquí m’atreviria a dir que absolutament tots aquests professionals han participat en la mida que han volgut en l’elaboració dels programes i en les accions de la federació, sense dir noms, n’hi ha molts que ho han fet sistemàticament. Es pretén ara incorporar-los a la plantilla de la federació?.
“La implicació i el treball d’un nou grup de gent”, És molt important la implicació i el treball, en la junta sortint tenen un referent, poder amb més o menys encert però la dedicació, el temps, l’esforç i la il•lusió tan sols a canvi d’avançar en una Federació millor és el que l’ha caracteritzat.
A banda d’estratègies electorals, per a mi el més important, el que desitjo d’aquesta nova junta és que sàpiguen valorar els professionals que treballen a la Federació, que s’endinsin en els projectes que estan en marxa abans de depreciar-los i que si cal els millorin. Que tinguin la capacitat de liderar el Centre d’Alt Rendiment de Catalunya, que ha de posar la vela catalana al nivell que realment es mereix i finalment, desitjo que en la seva acció de govern, en un curt període de temps, es guanyin la confiança d’un col•lectiu de clubs que no han cregut en el seu missatge.

LA CLASSE EUROPE EN LA MILLOR FORMA

2009-05-13T19:39:00.004+02:00

En el Campionat de Catalunya el primer cap de setmana no s'ha pogut navegar, aquestes boires de primavera son imprevisibles, no han deixat que es formesin termics i per tant sense vent i sense regates, ara bé el que s’ha pogut es constatar la presencia a Port d’Aro dels 44 regatistes amb inscripcions confirmades, aquest número de participants ens situa en la millor època de la flota de la classe Europa a Catalunya, amb el mateix número que quan l’eufòria de l’olimpisme la convertia en classe de moda.

Les hores baixes estan superades i avui la nostra classe gaudeix d’una flota amb un excel·lent nivell tècnic i d’un ambient envejable. Ara l’hi espera un futur immillorable, com a embarcació indivudual, ha estat nomenada com a classe estratègica per a regatistes juvenils tant per la FCV com per la RFEV.

En memoria de MAT (Miquel Àngel Tejero)

2009-04-24T20:25:00.003+02:00

Benvolgut MAT, no saps com et segueixo trobant a faltar, sempre he vist la mort com una cosa llunyana però des que ens has deixat he après a conviure amb la teva memòria.
Acostumat a treballar colze amb colze amb tu, per avançar en una FCV més participativa, oberta i respectada per tots plegats, m’ha calat la teva manera de ser i d’enfocar els problemes.
Els temps són difícils, ara per tal de poder acabar tot allò que vàrem començar fa quatre anys, ens toca treballar amb un únic objectiu, intentar guanyar unes eleccions que s’estan allargant massa, sembla que el joc net no es l’especialitat del nostre contrincant, amb un discurs buit de contingut i amb fum ha encandilat a molta gent que ara l’hi dona suport. Com sempre el temps ho col·locarà tot al seu lloc.
Entre aquests que l’hi donen suport hi ha la persona que més temps i esforços l’hi has dedicat en aquesta darrera etapa com a coordinador dels secretaris de classe.
Miquel Àngel allí on estiguis has de saber que la nineta dels teus ulls ens ha traït, no ens toca a nosaltres jutjar-lo però cal que sàpigues que s’ha compinxat de la manera més rastrera contra nosaltres.
Com et deia, els temps són difícils i ara que no puc parlar amb tu, m’he acostumat a recuperar la teva memòria, a escoltar respectuosa i pacientment els demés per afrontar les contrarietats a la teva manera.
Finalment, si guanyem aquesta lluita, en la teva memòria em proposo treballar els propers quatre anys amb la teva manera de fer, afegint aquestes paraules en el meu full de ruta.

MATerialitzar: Que adquireix condició material. (farem realitat el CAR del Besòs)
MATizar: Fer ressaltar els matisos que presenta. (Molta gent no la coneix bé i a partir d’ara mostrarem la millor cara de la FCV )
suMAT: reunit en una (sense rancúnies i seguint el teu exemple seguirem sumant en positiu per portar la vela catalana al graó més alt )
aniMAT: Dotat d'ànima, de vida (el teu record i la teva memòria ens acompanyarà com si tu mateix fossis entre nosaltres).

ELS MINIS DE BLANES

2009-03-30T17:22:00.009+02:00

Fa un temps vaig publicar un article sobre la generació X, en els nostre cas es tractava d’un petit homenatge als nostres regatistes Jordi Garriga i Aleix Gelabert, llavors estaven preparant els seus minis, ara amb tot a punt ha arribat l’hora de la veritat.

La comitiva de Blanes a L'Escala

Aquest passat dissabte varem estar amb el Carlos, l’Eugeni i senyora a l’Escala per veure la sortida de la 1a Mini Med, sortida de la badia de Roses, virar les illes per estribord i arribada a Sitges, aproximadament 500 milles.

L'Akali navegant sobre la seva onada

El Dissabte la regata aplaçada per les males condicions, diumenge amb més de 20 nusos i un mar de dimonis, a les 13 h es va donar la sortida.

L'Antaas surfejant les ones

El Jordi ha tingut d’abandonar, l’Akali està dormint a Blanes

En el control de pas de la illa de Menorca l’Aleix amb el seu Antaas anava segon i en aquests moments va primer.

Os animo a seguir la regata online en l’enllaç

http://live.adventuretracking.com/minimed09

I a desitjar-li tota la sort a l’Aleix.

UN BON ÀMIC M'HA DEIXAT

2009-03-03T14:21:00.004+01:00

Miquel Àngel son tantes les coses que ens han unit aquests darrers anys i tan poques les que ens han separat que no puc entendre que hagis marxat sense avisar. De totes maneres aquesta matinada m’he despertat sobtadament, m’ha semblat que alguna cosa passava.
Sempre t’he tingut admiració, com a persona equilibrada, justa i dialogant, t’he tingut present en tantes i tantes qüestions on la teva disponibilitat i generositat ha estat la teva resposta. Et trobaré molt a faltar.
Hem compartit moltes coses i molts moments, el que no he pogut compartir es la teva dèbil salut, que tant cruel t’ha jugat males passades, no et va deixar participar en la festa que més havies esperat, la despedida de l’optimist de la Gemma. Aquest cop ha estat mes cruel encara i ens ha deixat sense una darrera abraçada. El darrer cop que vaig parlar amb tu, tot i sentir-te dèbil em vas fer arribar un missatge de confiança, et vaig veure lluitador com sempre.
En la família de la Vela, has deixat empremta, la teva manera de fer, el treball en equip, el respecte, la confiança i el diàleg més que un granet de sorra ha estat un mirall on es reflexarà per sempre la teva persona.
Descansa en Pau.

AUDIÈNCIA REAL

2009-02-18T20:43:00.003+01:00

El 31 de març de 2000, en el marc de la XIII nit de la Vela a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya a l’anella Olímpica de Montjuïc, Sa majestat el Rei Don Juan Carles de Borbon va rebre en audiència als presidents dels Clubs Nàutics de Catalunya.

Així el CV Blanes, representat pel seu president Dr. Simon Schwartz, va poder mostrar la seva consideració a Sa Majestat el Rei.

L'Oriol saludant a Sa Majestat, al seu costat el Dr. Simon Schwartz

Tot i que algú es pot preguntar que hi feia l’Oriol a primera fila, la resposta no és fàcil, els meus fills d’això en dirien “acoblat”. La veritat és que estava substituint al president del Club Nàutic Lloret i no vaig dubtar en aprofitar-ho.
Tot i no considerar-me monàrquic, he de confessar que recordo les vibracions que es van produir amb la seva entrada a la sala i l’impacte emocional que em va produir la seva salutació.

ELS EUROPES A LES PRIMERES EDICIONS DE LA SETMANA CATALANA DE VELA

2009-01-30T20:44:00.009+01:00

1982 I Setmana Catalana de Vela al GEN de Roses
La classe Europe, com no podia ser d’un altre manera va estar present a la primera edició de la Setmana Catalana de Vela amb una vintena d’embarcacions.

El Diari el Punt anuncia la regata

La nota de premsa de l’organització de la Regata, un cop finalitzades les proves deia:
“La mala classificació de David Palmer en les dues primeres regates el van impedir d'obtenir la victòria en aquesta categoria, ja que es va imposar en les dues darreres proves. Alejandro Ho-fert, més regular, —un primer, un segon i un tercer— es va imposar en aquesta especialitat, mentre que el vencedor de la primera regata, Paco Capella, quedava molt endarrerit.”

1983 II Setmana Catalana de Vela GEN de Roses

Revista Nàutic Press, abril 1983
“Europas, el mundial como fondo. La numerosa flota catalana del Europa, que en el recientemente concluido campeonato territorial han sumado un total de 58 yates participantes, nos puede deparar unas regatas de las más competitivas, puesto que la flota catalana se apresta en su recta final hacia el Campeonato del Mundo que este año tiene por escenario las aguas españolas de Fuengirola (Málaga). La incorporación a la clase de nuevos y valiosos valores, como Carlos Santana, que con tres meses escasos en el Europa ya copa los lugares de cabeza en las regatas, relegando a patrones que fueron selección española el pasado mundial como el calellense Josep Ramón Aragay, la ausencia del número uno español Frank Roig Torredembarra, inmerso en la aventura olímpica del 470, pero que no le ha privado alzarse con el título catalán del Europa. Un Sacha Hoffert que junto con Dani Guitart, David Palmer, A. García están pegando fuerte, mas esa nueva generación ahora de ex optimistas, Xavi Penas, Quim Clavaguera, Jordi Blanch, etc., pondrán el rojo vivo el evento, sin olvidarnos a la escuadra de féminas, donde Rosa María Carrasco del Club Náutico San Carlos de la Rápita, figura en primera posición destacada del raking nacional con miras al Mundial femenino, también a disputarse en Fuengirola (Málaga) y tras ella, las «yachswomen» de la talla de Neus Saavedra, Magi Alonso, Mª. Luisa García, y esperamos ver a la combativa Amparo Castellá. Todo un palmares que además estará sazonado con la presencia y participación de Manuel Mateos, el «Gran Matius» y esperamos que las labores de quirófano permitan a Carlos Masdevall (hombre que hace 20 años introdujo en España el Europa, y que es un pozo de sapiencia, además de haber sido preolímpico en finn en los JJ.O.O. de México), estar en la línea de salida.”

En aquesta llista no es feia ressaltar la participació d’una llavors encara juvenil Theresa Zabell, donat que ningú podia imaginar que al cap de només dos anys guanyaria el mundial de la classe Europe a La Rochelle i que amb el temps seria mereixedora de tres medalles d’or a les olimpíades.
Els resultats: 1. Hofert, Alejand., 8,0. 2. Guitart, Dani, 11,0. 3. Santana, Carlos, 11,4. 4. Penas, Xavier, 11,7. 5. Esterellas, Javi, 1 6,0. 6. Zabell, Theresa, 21,7. 7. Garci, M. Luisa, 25,0. 8. Palli, Joan, 31,0. 9. Puigoriol, R., 31,0. 10. Tomàs Galea, J., 33,0.

1984 III Setmana Catalana de Vela GEN de Roses
37 Europes en la III S.C.V.
L’anècdota va estar que la prova del primer dia es va haver d’anular pe un error del comitè en el recorregut, A la nota de premsa del Punt Diari del 29/04/1984 es podia llegir : “ Europa: Anul·lada per error del comitè tècnic en haver traçat curt el triangle.”
Desprès dels 4 dies de regates el resultat final va ser:

Europa: 1, José Maria Aragay; 2, Javier Peña; 3, Carlos Santana; 4, Tomás Espuny; 5, Pablo Fernández; 6, Ramón Puig Oriol, hasta 37 clasificados.

1985 IV Setmana Catalana de Vela GEN de Roses
La IV edició i darrera a Roses es va destacar per ser Trofeu Catalunya Gran de la classe Europe, entre francesos i catalans, amb un trofeu de plata valorat en més de quaranta mil pessetes de l’època, per aconseguir-lo en propietat era necessari guanyar-lo dos vegades seguides. En aquella època Roses era candidata a ser la seu de vela per les olimpíades de Barcelona 92 i van fer un especial esforç en aquesta darrera edició per tenir participació internacional. El màxim exponent d’aquest esforç va ser la celebració del mundial d’optimist celebrat l’any 1986.

Los sitios de Gerona

Europa "Tres regatas se celebraron sólo de esta clase, siendo la victoria para el francés Monné. La clasificación final fue: 1. Monné (Saint Cyprien); 2. Erique (Marsella); 3. Aragay (Calella). "

El 1986 Roses va renunciar a l’organització de la V Setmana Catalana

L'EQUIP SWEDEN AL LÍMIT

2009-01-23T16:21:00.006+01:00

Quan tens a prop gent d’altres cultures es inevitable observar-los intentant captar la màxima informació, mes quan som coneixedors del seu bon rendiment esportiu en vela i en concret en la classe europe. Així va ser quan aquest Nadal durant l’estada de l’equip suec en la seva participació en el IGPVB’09, vàrem poder veure’ls navegar a prop.
D’aquests dies se m’acudeixen alguns detalls pels quals he anomenat aquest escrit “els suecs al límit”.
El primer es el seu horari d’entrenament, sessió matinal de les 9h a les 13h, dinar, descans, fins aquí normal i segona sessió del dia, sortir a mar a les 17h 30’ amb el crepuscle i navegar en negre nit fins a les 19h (això va ser així fins que se’ls va fer veure que a la costa catalana la navegació nocturna en vela lleugera està prohibida).

Els suecs tornant de navegar en negre nit

L’altre aspecte a comentar es la tècnica portada al límit en les seves maniobres i posició en el barco.

El regatista es penja al límit (fixeu-vos en la posició de peus i braços)

No n’hi ha dos sense tres, l’aplicació del reglament seria el darrer aspecte que l’equip víking porta a l’extrem, en acabar l’activitat a l’aigua no hi va haver dia sense la corresponent preparació de les protestes, amb la participació de tot l’equip i amb l’ordinador portàtil (Skipe?), van tirar endavant totes les protestes.

Els suecs reunits després de la regata

El resultat va ser l’esperat, 2 suecs varen pujar al podi. Les conclusions vosaltres mateixos, penso que tenim alguna cosa a aprendre.

INTERNATIONAL GRAND PRIX VILA DE BLANES "REGATA 5 ESTRELLES"

2009-01-07T19:18:00.015+01:00

El IGPVB'09 s'ha acabat. El balanç no pot ser més positiu, "para muestra un botón", adjunto alguns comentaris publicats a diferents mitjants.

A la web oficial de la classe internacional 420
http://www.420sailing.org/

En referencia a la organització del IGPVB’09
Thanks to CV Blanes for great welcome & hospitality - awesome chef had food for saiors after racing every day (CV Blanes should be in the running for Club-grub-of-the-Year!).

La nota de premsa publicada a diferents webs nàutiques on es feia referència també a la organització de l’esdeveniment.
http://www.masmar.net/esl/Vela/Vela-ligera/Finaliza-el-Internacional-Grand-Prix-Vila-Blanes-y-todos-lo-califican-como-la-regata-cinco-estrellas

http://www.fcv.cat/lloc/maq.php?ss=578596&idioma=ca&ap=a02s01p01&estil=blaus&maq=maq&id_registre=090105_01
El "team líder" del equipo sueco Carl Grindebrat, comentaba, una vez finalizada la regata, que Blanes "es el lugar ideal para poder competir en invierno". "Ya tenemos programado dentro del calendario de entrenamientos la participación para el próximo año el GP de Blanes. Es un lugar ideal, por que aparte de las buenas condiciones climatológicas el nivel de la competición y de los regatistas españoles en la clase Europe es muy bueno y queremos aprovechar esta oportunidad que nos brinda el club Vela Blanes de competir al más alto nivel ".
Por su parte el entrenador portugués Edgar Padua, nos comentó que esta prueba "es una regata cinco estrellas, dentro del calendario regatistico. Nuestra presencia en Blanes está garantizada "Para el entrenador italiano, Lazzerini Fabricio, Blanes ya forma parte "de nuestro circuito de competición, es un lugar ideal y el nivel organizativo ha sido excelente".

Darrera una excel·lent organització hi ha excel·lents persones sense les quals no hagués estat possible tirar-ho endavant..
Vull aprofitar per transmetre les meves felicitacions a tots ells i agrair la seva fonamental participació

Medicions; Vicenç, Ramon i Jordi.

Oficina de regates; Vicenç, Joan, Sandra i Maria.

Regata a Mar; Jordi, Fabi, Gerard, Aleix, Clodo, Cristina, Joan, Jaume, Ramon, Jordi (In extremis, moltes gràcies al Xixi que ens va donar un cop de mà,), David i Vicenç.

Avituallament; Xato, Abel, Carolina, Maria, Sandra, Maite, Cesca, Anna, Eva, Chelo...

Terra; Martín, Pedro, Fernando, Miguel i David
El Carles no hi va estar, la feina la va deixar feta abans. El Juanmi a tot arreu, com sempre va ser genial i imprescindible, la veritat és que tots el vàrem tenir en els nostres pensaments durant la seva obligada i dolorosa absència. El Pplu es va multiplicar i va fer els imposibles perque tot rutlles.

COP DE LLEVANT A BLANES EN EL BOXING DAY

2008-12-28T13:17:00.018+01:00

Les restes de la Joven Maria III i Joven Margarida escampats per la platja

El dia de Sant Esteva a la tarda es va complir el previst, estava anunciat, temporal de llevant en tota regla, segurament va agafar a tothom relaxat, l’escudella del dia de Nadal i just després dels canelons del dinar de Sant Esteva, es va desencadenar un veritable infern. Ones de mes de 8 metres i vents sostinguts de mes de 40 nusos. Vist el que va passar al moll pesquer, a la dàrsena esportiva podem dir que no va passar res. Mentre a fora les ones una darrera l’altre sobrepassaven per sobre el dic de recer, van arrossegar a l’aigua les arts que els pescadors teníem allí dipositades, els cops de mar a les embarcacions amarrades a l’abric d’aquest dic eren tan forts que rebentaven els parabrises dels ponts i trencaven les amarres i tot el que trobaven al seu pas.

El catamarà Joana avarat a la platja

Moltes d’aquestes barques van quedar amarrades tan sols amb els caps de popa al seu mort, amb tripulants a bord, quant van voler posar màquina per governar i col·locar-se en una posició més segura, van caure en la seva trampa, les arts que els cops de mar havien arrossegat a l’aigua s’enredaven amb les potents hèlix deixant sense govern i al caprici del vent i de les ones a les embarcacions que entre elles es colpejaven violentament.

A l'endemà grues retiraven les arts de l'aigua

La Joven Margarida i la Joven Maria III, van sortir per la bocana, una darrera l’altre per anar a morir a la platja, just on tantes vegades han amorrat la seva proa per tal de que pugues pujar i baixar el passatge. D’altre banda el catamarà Joana, va quedar avarat sobre les pedres de l’espigó que protegeix la platja del cantó de llevant.

Esquerde en el martell del dic
Esborrany en el moll pesquer

BON VENT PER ENGUANY, BON NADAL

2008-12-24T18:34:00.000+01:00

“OLÉ” QUI T’HA VIST

2008-12-11T19:07:00.008+01:00

L'olé sobre el seu llit (febrer 1994)

Amor a primera vista. Els nadals del 1994, passejant per la Marina-92 el vaig veure per primera vegada, estava reposant sobre un llit de ferro, molt malmès però amb postura altiva.
Tot i la brutícia, els cops i pelades es mostrava orgullós, molt possiblement del seu palmarès i de la seva historia.
El temps l’havia castigat però en passar a prop d’ell et senties fortament atret per la seva presencia, els antics IOR exageraven molt les formes, això feia que es configuressin mitjançant unes corbes molt sensuals.

No eren sensuals les seves corves?

No podia entendre com aquell barco amb aquell cos podia restar en aquell estat d’abandonament, tan sols cabia una explicació, l’evolució dels sistemes de mesura l’havien deixat fora de circulació.
Sense saber res més d’ell vaig tenir la necessitat d’adquirir-lo. Estava convençut de que amb unes quantes hores el podia deixar com nou i el més important, em veia capaç de fer-lo navegar guanyador.
Un cop vaig tenir els primers contactes amb el venedor, vaig descobrir el seu nom. “Olé”, tan sols faltava això, m’imaginava aquell barco en mig d’un camp de regates, amb un públic virtual corejant el seu nom repetides vegades, mentre esplèndid maniobrava ràpid i lleuger deixant a sotavent els seus contrincants, “olè” i “olè”, sortia corejat mentre donava la darrera “vuelta al ruedo”.
Desprès d’un petit tira i afluixa, els primers dies de febrer de 1994, l’Olé ja era meu.

L’Olé estava situat just a sota de la torre de Sant Sebastià, durant 4 mesos vaig anar-hi diàriament a treballar. Sortia de la meva feina a Cerdanyola a les 15h i directament, sense dinar, posava rumb al passeig Joan de Borbó a Barcelona, no cal dir on vaig passar els caps de setmana durant aquests mesos. El maleter del meu cotxe equipat amb generador elèctric, compressor, polidores, trepant i tot tipus d’eines es va convertir en el meu taller mòbil.
A finals de maig l’Olé estava a punt, sempre agrairé a Josep Mª Monjo gerent de BRICOMAR el bon tracte que hem va donar aquell temps i especialment quant es va fer càrrec de deixar el motor intraborda en bones condicions quan la meva economia ja no ho hagués pogut suportar.

El 4 de març estava ja pintat

L’Olé era un Flash Quarter fabricat a Arenys de Mar per Motyvel, amb motiu de la celebració del mundial de quarters de 1997 a Alemania, amb aquest mateix motlle es varen fer un mínim de 3 exemplars.

Les primeres navegades amb el quarter van ser d’experimentació, el mes curiós, el seu pal, molt fi, equipat amb burdes altes i baixes i violí. Les possibilitats de trimatge eren infinites però fins que no l’hi vàrem perdre la por, (a trencar-lo, la reposició valia una fortuna) varen passar uns mesos. En aquells temps vàrem aconseguir una tripulació bastant estable, el Joan Cantín a la genova, el seu germà Xavier al piano i a la proa el Pedro Nuviola. Les regates eren les de Blanes, pràcticament tots els dissabtes competíem en un recorregut clàssic, Blanes, Pilona de Malgrat, vivers, Blanes. Tot i que a l’Olé l’hi anaven els recorreguts més tècnics aviat es va col·locar a la part davantera de la flota. Aquella època ens debatíem amb el Cucú, l’Eax, Xiuxiueg, Blue broders, Rama Ravent, Messina, Zeta, Rondalla, Akilolo
La regata estrella era el Príncep de Girona on esperàvem els millors especialistes de fora, l’Olè no va defraudar i va deixar el pavelló el més alt possible 1998 primer en la seva categoria i el 1999 segon en Regata amb una única classificació competint amb vaixells d’eslores molt superiors (Lone, BH-36...).

A punt de sortir en regata

Un dissabte de primavera del 2000, l’Olé va deixar Blanes a la seva popa, de camí cap a Arenys amb tot el drap, vaig sentir per darrera vegada la seva companyia, os puc jurar que amb llàgrimes als ulls, per darrer cop, vaig donar la veu “nois, baixem veles”.

L'Olé deixant Blanes a la seva popa

TERRAL DE L’HIVERN A BLANES

2008-12-01T19:05:00.005+01:00

Els que coneixen bé la badia de Blanes saben que a l’hivern, en contra del que pot semblar hi ha una garantia de vent, dic pot semblar perquè a l’hivern el dia es curt, les hores d’insolació poques i evidentment el sol escalfa molt justet.
El vent en aquesta ocasió no es presenta com a l’estiu a l’hora dels senyors, sinó al contrari. Com la dita “Qui matina, fa Farina”.

La senyera de Sa Palomera marca el típic terral de l'hivern a Blanes

Bé, tot fa suposar que l’aire fred acumulat durant la nit a les faldes del Montseny busca el camí més curt, en aquest cas la vall de la Tordera, per equilibrar-se amb un ambient molt més càlid degut a la superior temperatura de l’aigua del mar.
Ens hem hagut d’aventurar a programar els horaris per les proves de la propera regata INTERNATIONAL GRAND PRIX VILA DE BLANES a celebrar el proper mes de gener, amb aquest motiu he estat estudiant les gràfiques de vent d’aquest mes els darrers anys.

Cal dir que la situació habitual d’aquestes dates es una situació anticiclònica, “minves de gener” i es en aquesta situació que s’emmarquen els anàlisis fets. En totes les gràfiques analitzades es repeteix el mateix, a les 10 del vespre s’estableix un vent de direcció 320º a 330º, aquest vent a l’hora de la sortida del sol te la seva màxima força, uns 12 nusos (evidentment pot variar en ± 2 nusos), a mida que avança el mati va minvant la seva intensitat fins a desaparèixer, teníem comprovat que si el dia era solejat això es produïa aproximadament a les 12 h., i que si el dia era núvol es podia allargar indeterminadament.
Ha estat observant les gràfiques quan he pogut comprovar el que era més que previsible. La intensitat d’aquest vent es inversament proporcional a la temperatura, com més fred mes vent. A mida que avança el dia i puja la temperatura aquest terral disminueix fins el punt mes crític, quan desapareix el vent. Aquest moment temible per regatistes i comitès es pot preveure perfectament. Ha estat també observant aquestes gràfiques quan he pogut veure amb números el que tots sabem, quan la temperatura de l’ambient es la mateixa que la de l’aigua el vent cau al cero absolut. En aquests mesos això es produeix aproximadament als 14 º C .
Enguany el Vila de Blanes (embarcació del comitè), a més d’anar equipada amb l’emissora de radio, anemòmetre, GPS, compàs etc., portarà també un termòmetre.

EINSTEIN NAVEGANT

2008-11-21T18:28:00.007+01:00

Albert Einstein és una de les figures més representatives del procés científic del s XX, i la seva personalitat ha ultrapassat l'àmbit merament científic per a esdevenir un símbol.
Va néixer a Ulm, Alemanya el 1879, el 1933 per la seva condició de jueu s'hagué d'exiliar d'Alemanya i s'instal·là a Princeton, Nova Jersey on va morir el 18 d'abril de 1955.

En aquesta darrera etapa a Estats Units és on està documentada la seva gran afició a la vela.
Havia llogat una caseta en un poble Cutchoque al nord de Long Island, amb vistes al port i allí es on feia navegar un petit veler de fusta de 4,5 metres anomenat Tinef (chatarra).

Dos imatges d'Albert amb el seu "Tinef"

D’aquesta època es coneix que les arts marineres no se l’hi donaven tan bé com la física, el fill de la botiga de comestibles del poble el va haver de rescatar diferents vegades.

Albert hissant la major del seu Tümmler

Mes endavant és va fer amb un petit creuer anomenat Tümmler (marsopa), amarrat a Saranac Lake.

No us sembla fantàstic tenir una cosa en comú amb una ment tan privilegiada com la de l’Albert Einstein?. La passió per la vela deu ser quelcom més que una afició.

COP A L'YNGLING

2008-11-14T22:49:00.003+01:00

Match racing celebrat a Blanes 05/04/2008

Avui el Consell de la ISAF ha decidit mitjançant votacions les 10 modalitats que seran olímpiques a Londres 2012, de fet no hi han hagut sorpreses, però si emoció fins el darrer moment en la votació per l’embarcació pel match racing femení, finalment ha estat l’ Elliot 6m el que s’ha endut el gat a l’aigua.
He tingut l’oportunitat de creuar unes paraules amb l’amic Mattias Dahlström, secretari executiu de la classe Yngling, que va estar entre nosaltres durant l’Europeu celebrat la passada primavera a Blanes.
“The international yngling class will live strong!”, amb aquestes paraules anuncia una nova etapa, amb l’elegància que l’hi recordem aprofita per agrair l’estada de regatistes i professionals durant aquesta curta etapa olímpica i recorda que la seva aportació sens dubta ha col·laborat a fer millor la classe. Desitja el millor per als regatistes olímpics, mostrant-se segur de que la seva estada a l’Yngling els hi ha proporcionat experiència i habilitat per assolir les seves futures fites.
Ara l’Yngling ha de centrar-se en els seus valors fonamentals que l’han fet arribar a l’èxit en els darrers 40 anys, 800 membres, regates intercontinentals, i una forta implantació com a vaixell escola i de formació de regatistes juvenils.
A Blanes, la classe Yngling sempre tindrà un racó en el nostre cor, sort en aquesta singladura.

BARQUETS DE VELA

2008-11-06T18:56:00.017+01:00

Conjunt de tradicions i de formes de vida d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat, això és una de les definicions de cultura.
Sempre he estat un enamorat del tractament que té la nàutica per la majoria dels nostres veïns francesos, doncs aquesta forma part de la seva cultura. Això contrasta amb la situació de casa nostre, on encara no s’ha tret l’estigma de formar part d’un estatus lligat a una classe social més alta.
Quantes vegades he vist en un port francès arribar un individu, d’aspecte senzill, amb un cotxe ben atrotinat, pujant a bord d’un vaixell que mai haguessis pensat que pogués ser el seu, qüestió de prioritats, per ell el mar i navegar és el més important, la casa, el cotxe, el treball i el dia a dia són el medi i en canvi l’embarcació el seu fi.

Un avi ensenya al seu net a fer navegar el barquet

Bé, aquest cap de setmana he estat amb l’amic Joan Coromina al Saló Nàutic a Cap d’Agde, i allí varem veure com en una piscina d’uns 6 x 12 metres, amb tan sols 40 cm d’aigua, una colla de nanos anaven corrent d’un cantó a l’altre de la piscina fent navegar uns barquets de vela.
Aquests barquets no anaven teledirigits, lògicament es movien impulsats pel vent, per tal d’aconseguir que la petita embarcació fes una travessia en aquell mar de plàstic, tan sols calia orientar-lo correctament. Sota aquesta premissa que sembla tan tonta, els nens de molt curta edat ja comprenien perfectament els principis més bàsics de la navegació a vela.

Els navegants mes avesats intentaven fer passar els vaixells entre les boies i senyes col·locades a tal efecte, finalment tot tipus de velers, llatines, sloops, goletes i demés creuaven sense parar aquelles aigües tranquil·les.

L’EUROPE, UN PAS NECESARI

2008-10-29T17:34:00.009+01:00

L’Europe és una embarcació eminentment tècnica, àgil, molt lleugera, ràpida, i que agafa el planeig amb molta facilitat. El 1933 a EUA van aparèixer les primeres unitats de fusta, llavors anomenades Moth (arna), a partir d’aquí van néixer molts models i variants fins que el 1962, per selecció natural, entre els molts models existents, es va adoptar el monotip del belga d’Aloïs Roland com el millor donat que era el guanyador habitual en totes les regates, va ser a partir d’aquí que es va adoptar el nom d’Europe. El 1963 es va crear l’associació internacional IECU i l’any 1964 la classe va obtenir el reconeixement per la ISAF de classe internacional.
En aquesta evolució fins a dia d’avui, cal ressaltar el fet de que va ser nominada com embarcació olímpica per les fèmines el novembre de 1988, condició que va perdre el novembre de 2004, (ha estat olímpica a Barcelona 92, Atlanta 96, Sydney 2000 i Atenas 2004).
Aquests 16 anys han servit per impulsar tècnicament, encara més aquesta embarcació. Sembla que al haver-hi medalles en joc tot ha estat més transcendent, la indústria i els astillers, de la mà de regatistes i entrenadors professionals han investigat aportant nous apèndix laminats en epoxy, nous pals amb nous perfils en carbono, en els cascs per garantir la màxima resistència amb el pes mínim s’ha desenvolupat un sistema d’infusió de la resina d’epoxy al buit. Les veles han seguit també aquesta evolució i han passat de panys horitzontals a veles radials que augmenten notablement el seu rendiment.
Molts han estat els medallistes olímpics que han passat per l’Europe, Luís i Jose Luis Doreste, Jose Mª Van der Ploeg, Teresa Zabell i Natalia Via Dufresne, grans campions com Toni Navarro, Paul Maes, Joaquín i Manolo Blanco.

Natalia Via Dufresne PLATA a Atenas 2004

Avui per avui l’Europe, com embarcació individual, segueix essent la millor opció de formació per un regatista de futur, convivint amb materials i trimatges del més alt nivell.
L’Europe es un pas necessari desprès de l’optimist pel regatista que vol arribar a la vela del més alt nivell, tant en classes olímpiques com al creuer d’alta competició. Sense deixar de banda que és una embarcació per gaudir-ne tota la vida.
En els anys olímpics es produeixen moviments entre els regatistes que agafen posicions de cara a la propera cita, també es el cas dels europeistes que han escollit aquesta opció per desprès donar el salt a la alta competició.
Enguany podrem veure com alguns dels regatistes que han estat mes punters els darrers anys fan aquest canvi. Podrem veure en les properes cites en la classe 470 masculí a Marc Paris (ESP-384) del CN Estartit, també Marc Terrasa (ESP-361) del CN Eivissa i Jordi Triay (ESP-771) del Club Marítim de Mahó. En la classe 470 femení veurem a Julia Rita (ESP- 533) també del Club Marítim de Mahó.
Ascensión Roca (ESP-250) navegarà en Làser Radial i amb una aposta més arriscada, Dani Codina (ESP-636) i Oriol Codina (ESP-618) del CN Estartit han optat pel 49er.
Recordo que el 2004 també van fer el salt un bon grup de regatistes que han estat lluitant fins a darrera hora per aconseguir la seva plaça olímpica a Beijing, Sílvia Roca (ESP-589) en Yngling, Marina Gallego (ESP-3) en 470, Jesús Rogel (ESP-666) en Làser Estàndard i finalment Fatima Reyes (ESP-467), Lucia Reyes (ESP-668) i Alicia Cebrian (ESP-506) en Laser Radial. També anomenar a Gerard Marín (ESP 565) que ha demostrat ser un fora de serie en la classe Mini-650.

Gerard Marín BRONCE a l'Europeu de 2007

Tot i que sap greu veure marxar a membres de l’associació, el motiu s’ho val i des d’aquí aprofito l’ocasió per a desitja’ls-hi molta sort.

L'ESSÈNCIA DE LLORET

2008-10-20T16:40:00.006+02:00

Aquest passat estiu un bon amic es va mostrar molt interessat en que jo aconseguís un fulletó editat pel Ajuntament de Lloret titulat l’essència de Lloret. “Ves a la Casa Garriga i sobre el mostrador en tenen una pila”.

Portada del fulletó L'essència de Lloret

Encuriosit per la insistència del meu amic, vaig anar ràpidament al ara anomenat Museu del Mar a buscar el fulletó. Amb el llibret a les mans vaig anar passant full rere full intentant veure on es trobava allò que m’havia d’interessar tant, finalment a la darrera de les pàgines mi vaig veure retratat.

L'Oriol i la Júlia (estiu 2003) davant de Cala Trons

Jo l'essència de Lloret?

De l’any 1993 al 2003 vaig dedicar-me en cos i anima a la vela de Lloret, des del seu club nàutic, com a director de l’escola de vela, comodor, vicepresident i finalment president des de la dimissió de l’estimat Tulino fins la convocatòria d’eleccions.
Malgrat treballar en diferents fronts per aconseguir una llista que donés continuïtat al treball realitzat, això no va ser possible, no hi va haver prou recolzament per acabar el dibuix que estava començat.
No deixa de ser curiós que la vela en l’essència de Lloret avui quedi representada per la meva foto.

ELS MEUS GENS DE MARINO

2008-10-16T17:25:00.012+02:00

L'Oriol en el port de Barcelona a l'any 1960

Des de sempre he estat un apassionat de la nàutica i del mar, malgrat que a casa, de petit, el meu contacte amb el mar era ocasional, amb algunes sortides per anar a passar el dia a la platja. El meu passeig preferit era pel port, visitant algun vaixell, navegant amb "golondrina" fins la bocana i així veure a tocar les sortides dels pràctics anant a buscar algun vaixell, era meravellós sentir-te immers en aquella olor de mar.
Ha estat de més gran i quan la meva independència m’ho ha permès que m’he anat impregnant de sal.
Sempre he tingut el neguit de saber de on em podia venir aquesta afició.
Potser la resposta la vaig tenir el gener de 1992, quan em vaig examinar per patró de iot.
Un cop havia acabat la prova de TEORIA DEL BUC, satisfet de com m’havia anat, em vaig apropar pausadament a la tarima de la sala per lliurar el meu exament al president del tribunal, Don Laureano Carbonell i Relat, professor titular de la Facultat de Nàutica. Aquest em va agafar els fulls i va llegir el meu nom, Oriol Subirà de Galdàcano........, a continuació em va preguntar “Usted no sera pariente de Don Gervasio de Artiñano de Galdácano que escribió un magnifico tratado sobre la arquitectura naval española en el año 1914? “. Tot i que era molt probable, doncs el cognom de Galdàcano és molt escàs, no l’hi vaig poder contestar.
A l’endemà l’exàmen continuava i m’havia d’afanyar a donar-l’hi resposta a Don Laureano, vaig engegar una investigació familiar i efectivament vaig poder-l’hi confirmar que sí, el tal Gervasio era fill d’una tieta del meu avi matern.
Això no va quedar aquí, em faltava poder veure, llegir i tocar aquest “magnifico tratado” segons el llavors director del Museu Marítim de Barcelona.

Portada i contraportada del llibre Arquitectura Naval Española (En Madera)

El vaig buscar insistentment i no va ser fins a mitjans de 2003 que vaig aconseguir-ne un exemplar en la llibreria Margarita de Dios de Madrid, tot sovint el consulto i en obrir les seves pàgines sento de lluny grinyolar les politxes de fusta, els flameig dels flocs de cotó, veus de mariners fatigats i sobre tot altre cop aquella olor de mar.

L'ALTRE CARA DE LA REGATA

2008-10-08T11:14:00.009+02:00

Alguns pares mirant l'evolució dels seus fills a l'aigua (foto Joan Coromina)

Aquest el nostre país es famós per allò de “dos mirant i un treballant” , no s’escapa que en el mon de les regates també pot arribar a passar el mateix.
De tots es sabuda la dificultat que hi ha per seguir aquestes competicions a l’aigua des de terra, no hi ha grades, es celebren bastant lluny de la costa , tenen unes regles difícilment entenedores i sovint la perspectiva fa difícil veure quina es la situació real dels regatistes. Doncs bé això no es cap impediment perquè normalment els pares es busquin la vida amb binocles i llarga vistes per a poder seguir les evolucions dels seus fills.

La taula dels pares de Blanes aquest cop amb el seu president (foto Joan Coromina)

El primer cap de setmana d’aquest mes d’octubre el CV Blanes va desplaçar a L’Estartit un total de 22 regatistes per a competir en el tradicional trofeu Illes Medes, mentre ells eren a l’aigua, en un restaurant proper, una taula amb 32 acompanyants que provenint també de Blanes degustaven una magnifica paella. En aquest cas l’excusa de la trobada era la regata i la raó gaudir del que tenim en comú, cultivar i estrènyer la nostra amistat. De segur que el pas d’aquesta cinquantena de blanencs per l’Estartit es va fer notar.

TURISME ESPORTIU

2008-10-03T15:58:00.008+02:00

El turisme, en el nostre país representa una de les fonts més importants d’ingressos, la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de millorar la qualitat de la oferta i de potenciar noves vessants va editar una guia del turisme esportiu . Lloret de Mar ja fa anys que s'ha bolcat en aquesta modalitat i aconsegueix omplir els seus hotels en temporada baixa, amb la organització d'estades esportives, organització de torneigs, clínics etc. compta per això amb diferents camps de futbol, pista d'atletisme, pavelló amb pistes poliesportives etc.

La ciutat esportiva de Blanes està practicamet enllestida

Blanes ha posat en marxa un projecte esportiu molt ambiciós LA CIUTAT ESPORTIVA . Amb 2 camps de futbol, dues piscines, un pavelló amb 40.000 m2, 4 pistes poliesportives, gimnàs, sales polivalents etc. el cost d'aquesta obra es de moment de 33 milions d'euros i està pràcticament enllestida. Aquesta obra faraònica va estretament lligada a la voluntat de Blanes d'augmentar la seva oferta amb el SPORTS TOURISM, de fet representa un cop de timó estratègic de futur.
No cal dir que el CV Blanes veu amb bons ulls aquest camí que s'inicia, el club de vela al llarg dels seus 65 anys d’història ha estat un club esportiu punter tant en l'organització d'esdeveniments com amb el nivell dels seus esportistes. De vocació internacional, habitualment per les seves regates i per als seus esportistes no hi han hagut fronteres.
Tot està a punt per l'edició 2009 de l'International Grand Prix Vila de Blanes, regata de les classes juvenils europe i 420, que es celebrarà entre els propers 2 i 5 de gener, enguany hi esperem un centenar de regatistes de diferents nacionalitats.
Quan dic tot és a punt, vull dir que el club ho te tot preparat, però cal dir que Blanes no ha fet els deures, l'anomenat Blanes Sports Tourism grinyola, el més sorprenent és que no hi ha cap hotel obert en aquestes dates. Enguany no hem volgut repetir l’estrès que va suposar l'any passat allotjar a tots els esportistes en apartaments sense calefacció, quan el personal del club va anar amunt i avall amb estufes deixades per socis i amics. Ens hem vist abocats a allotjar-los en hotels de Lloret de Mar.

EL NOSTRE BLANES MARÍTIM

2008-09-21T20:20:00.006+02:00

Pollacra Carmen, 1858 constructor Josep Vieta (noi Bagué) 214 tones i 101 peus

El Club Vela com a institució blanenca directament relacionada amb la navegació i la cultura nàutica es considera hereu de la història marítima de Blanes, com a descendent d’uns avantpassats marinos, pilots, mestres d’aixa, armadors etc, vol ara adquirir un compromís en la recuperació històrica del nostre Blanes Marítim.

Segurament el primer tràfic marítim el feien els Fenícis, hi ha restes d’una muralla fenícia submergida a uns 200 metres de la punta de Santa Anna.
Es creu que les primeres drassanes a Blanes daten del segle XII, tot i que les primeres referències escrites són de la construcció d’una galera en el segle XIV. En el segle XV a més de referències escrites de la construcció s’han trobat dades notarials de l’existència d’un birrem de divuit bancs construït a Blanes, també d’uns sous assignats a un mestre d’aixa. Aquesta activitat que ocupava a una part important de la població de Blanes, mestres d’aixa, fusters, calefactors, manyàs, escultors, pintors, no es va interrompre fins la guerra de la Succesió (1705-1716), després no va trigar massa temps en què el comerç marítim va tornar a incrementar-se tornant a reactivar les drassanes de Blanes. El decret de Carles III del 1778 que permetia als ports catalans comerciar directament amb Amèrica va multiplicar aquesta activitat blanenca.
Entre 1816 i 1875 es van enregistrar més de 180 velers fets a les drassanes de Blanes, amb un arqueig d’entre 50 i 500 tones, místics, bergantins, goletes, pollacres, pailebots, fragates etc.
Entre els mestres d’aixa va destacar l’hereu Baguer, cèlebre per una construcció sòlida i d’immillorables condicions marineres de les seves embarcacions.
L’any 1726 va produir-se la fundació de la casa naviliera de Salvi Vila, potser el primer armador de Blanes.
També pilots i marinos de Blanes havien patronejat aquestes embarcacions tan en creuers entre Blanes i les illes com en l’aventura d’Amèrica, fins i tot hi ha referències escrites d’una escola de pilots ubicada a la nostra Vila.
A començaments del segle XX la desaparició de la vela comercial va acabar amb aquesta activitat i han estat la pesca profesional i l'esbarjo els màxims exponents en la navegació fins els nostres dies.

Conèixer els nostres orígens reforça la nostra identitat.
Diferents autors com Hemerencià Roig han documentat part d’aquesta història, orgullós d'aquest passat, el Club Vela Blanes té la voluntat decidida d’aprofundir i ampliar encara més el coneixement que tenim fins ara del nostre Blanes Marítim.

EIXUGAR UN DEUTE HISTÒRIC

2008-09-19T17:49:00.007+02:00

Parlaments en la col.locació de la 1ª pedra del CIVC

Les coses s'estan posant al seu lloc, la col·locació de la primera pedra del Centre Internacional de Vela de Catalunya representa eixugar un deute històric amb la nostra vela. El potencial de la vela catalana és incontestable i la capitalitat de Barcelona indiscutible.
Com sempre, hi ha qui vol sobreposar interessos partidistes sobre l’interès comú, en aquest cas, i davant les properes eleccions a la presidència de la FCV s'ha fet córrer algun e_mail que més que criticar el projecte, el que fa, és posar de manifest les incapacitats dels seus signants. Aquesta critica no és de rebut, Catalunya es mereix un centre d'alt rendiment de vela, i la seva ubicació en el Forum és inmillorable. El CAR de Sant Cugat va ser ideat el 1988 acollint esports com el futbol, handbol, voleibol, hoquei, tennis, natació, gimnàstica, taekwondo etc.; no ha estat fins 20 anys més tard que s'han iniciat aquestes obres que haurien de posar a la nostra vela en les mateixes condicions.

Aquest projecte ha tingut un lideratge valent des de la FCV i ostenta la col·laboració absoluta de l'administració catalana. Caldrà ara buscar també el suport del Consejo Superior de Deportes perquè integri el dia a dia d'aquesta instal·lació en la xarxa de centres d'alt rendiment, ja n'hi ha prou amb els peatges de les autopistes, la pràctica esportiva d'alt rendiment a Catalunya no hauria de ser més cara que a Santander o a La Manga.

Aquest centre a més de ser un pol d'atracció de tripulacions estrangeres permetrà que els regatistes catalans puguin entrenar a casa nostra sense deixar els estudis i la familia.

APLICACIÓ DEL REAL DECRET 62/2008

2008-09-12T19:10:00.008+02:00

Autorització de la regata penjada al TOA del C.N. Punta Lagoa

El reglament de les condicions de seguretat marítima, de la navegació i de la vida humana en el mar aplicables a les concentracions nàutiques de caràcter commemoratiu i proves nàutic-esportives aprovat pel Real Decret 62/2008 és ja d’aplicació.
Curiosa la interpretació que en fa el capità marítim de Vigo. Com es pot veure en el document adjunt estableix les següents condicions meteorològiques límit per celebrar el Campionat d’España de la classe Europe del 4 al 7 de setembre del 2008.

.- Visibilitat mínima: 1 milla
.- Vent màxim: 16 nusos (força 4)
.- Condicions de mar: ona amb alçaria màxima de 0,5 metres

Aquestes condicions mínimes establertes pel Sr. J.Bernardo Rodriguez, no fan cap favor a la pràctica esportiva de la vela i representen la franja baixa de les condicions ideals per una part de la flota, aquests límits es podrien veure incrementats clarament fins una visibilitat de mitja milla, un vent de 25 nusos i una ona d’alçària d’1 metre sense representar un perill per a regatistes suposadament experimentats en la seva participació en un campionat d’Espanya. És més, és molt probable trobar-se aquestes condicions en regates internacionals de nivell.
En aquesta ocasió, com en d’altres, Catalunya ha estat davant i cal aplaudir les reunions realitzades per la FCV amb els capitans marítims per unificar els criteris d’interpretació de l’esmentada llei. En aquestes reunions promogudes pel comitè de competicions, presidit per Xaxier Rivera es va acordar deixar a la entitat organitzadora la iniciativa d’acordar les condicions meteorològiques límit per donar la sortida a la realització de les proves, tot i que la darrera paraula la té el capità marítim, s’entén que es respectarà el criteri de l’organitzador, que és qui en definitiva hi entén.

Gerardo Pombo hissant la bandera Delta

L’anècdota d’aquest campionat ha estat que després del pas d’un front, es mesuraven vents sostinguts que superaven lleugerament els límits establerts en l’autorització de capitania, el comitè de regates, obedient, mantenia a la flota a terra esperant que el vent amainés. Casualment o degut a la proximitat de la realització d’ eleccions a la presidència de la RFEV, el Sr. Gerardo Pombo es trobava a les instal·lacions i després d’insistir reiteradament al comitè en la conveniència de tirar la flota a l’aigua, i d’esperar un temps prudencial sense èxit, va ser ell personalment qui va hissar la bandera Delta, afegint “si en capitania tienen algún problema, que me llamem a mí”. Qui mana mana i en aquest cas tothom l’hi va agrair.

TOT ARRIBA

2008-09-10T18:34:00.004+02:00

Albert Codinachs campió d'Espanya juvenil calse Europe

En el sopar de fi de temporada del Club Vela Blanes de l’agost del 2000, el llavors president Simon Schwartz, em va lliurar una placa en reconeixement a la feina feta en Vela Infantil, en aquell moment, jo no acabava d’entendre aquell premi donat que el projecte tan sols començava. Jo llavors venia d’un altre club on en la mateixa línia hi havia treballat molts anys i mai havia rebut ni tan sols un agraïment, aquest fet em va fer veure la meva nova casa com una família extremadament amable i agraïda.
Han passat aproximadament 10 anys des que em vaig incorporar a la Junta del club i puc dir que de la mà de l’actual president ens hem fet amb el millor equip humà per desenvolupar un projecte esportiu certament ambiciós, ja s’ha tancat el primer cercle, alguns dels nanos que van començar a aprendre a navegar en aquells primers anys ara són regatistes en programes d’alt rendiment esportiu, d’altres instructors i/o entrenadors de flota i fins i tot un és jutge nacional de regates. Segurament el Simón que és un home molt clarivident va veure llavors que engegàvem el bon camí i es va voler anticipar en el temps.
Ara, vuit anys després d’aquell sopar, el reconeixement ha estat per diferents regatistes juvenils que han format part dels equips nacionals, també pels membres de l’equip campió de Catalunya de la classe europe per equips i pel campió de Catalunya absolut.
En aquest marc d’eufòria, en el qual no ens podíem sentir més orgullosos, vaig mantenir una conversa amb un regatista del nostre club, amb un currículum impecable i pel qual sento una gran admiració. Em deia carinyosament “Ara què ?, tenim molts regatistes, molta afició, però n'hi ha algun de bo?”, jo l’hi vaig respondre “temps al temps”, convençut de que el nostre equip està fent una bona feina, a continuació em va comentar que l’hi agradaria que entre la flota del CV Blanes hi hagués algun esportista que sobresortis i que pogués gaudir de la seva admiració, referint-se a la seva generació, de regatistes blanencs que van assolir les més altes fites.

Tan sols 9 dies després l’Albert s’ha proclamat Campió d’Espanya Juvenil, temps al temps, el projecte està ben dissenyat i estem en les millors mans, ........tot arriba.

ARA LONDRES 2012

2008-08-22T18:43:00.006+02:00

Despedida de la vela catalana a les olimpiques abans de viatjar a Quingdao

La vela catalana ha format part a Quingdao de l’equip espanyol exactament en un 25%, 4 esportistes d’un total de 16 son de la FCV, com a curiositat totes femines, 4 de les 7 de l’equip femení (cal dir que aixó sembla formar part de la nostra tradició). Un altre factor a tenir en compte és la veterania d’aquest equip.
Natalia Via (35 anys) ja va participar a les olimpiades de Barcelona, assolint una plata en la classe europe, juntament amb Sandra Azón (34 anys) van ser a les olimpiades de Sydney 2000 i a Atenes 2004, assolint també la plata en aquests darrers jocs, de fet va decidir buscar la plaça per Quigdao en veure que no hi havia una tripulació espanyola capaç de classificar-se.
Monica Azón (36 anys) va ser suplent en el 1992 i va partcipar a Atenes 2004.
Per últim Laia Tutzó (28 anys) es la tripulant de la Natalia i ja va formar part de la tripulació amb Monica Azón que va guanyar el Mundial d’Yngling el 2002.
Tot i que l’esport de la vela no té una edat que obligui a retirar-se, a excepció de la Laia és molt improbable que cap de les altres estigui a Londres 2012.
Tot i ser concients del forat existent entre aquests regatistes olimpics i la resta de la flota catalana, ara cal trevallar. El 10 de juliol passat el Consell Català de l’esport en una resolució de la Vicepresidencia del Gobern va aprovar la relació d’esportistes d’alt nivell pel 2008.
En aquesta llista hi estan relacionats/des els/les regatistes amb més projecció, logicament hi estan els representants a Quingdao, també hi està Helen Montilla (39 anys) guanyadora de l’europeu femení 2007 i representant a les olimpiades d’Atlanta 2000. Aquests esportistes rebran ajuts fins l’aprovació de la propera llista el juliol del 2009. Si no m’equivoco, entre aquests hi haurien d’estar els que formaràn part de l’equip nacional a les olimpiades de Londres 2012.

Bou Serra, Alba
Codina Serra, Dani
Llargués Massachs, Elisabet
Montilla Santos, Helen
Paris Gibert, Marc
Calavia Arias, José Manuel
Omedes Requena, David
Selles Vidal, Aleix
Tous Clots, Xavier
Tutzó Moreno, Laia
Sanllehy Gonzalez, Aleix
Azón Canalda, Monica
Azón Canalda, Sandra
Rivas Mas, Antonio
Escudé Lavit, Fabian
Pulido Borell, Gisela
Muscat Diaz, Alejandro
Via-Dufresne Pereña, Natalia

Caldrà esperar al novembre (reunió de la ISAF) per veure com queden definides las classes i treballar-hi de valent.

BENVINGUT OPTIBLANES

2008-08-19T18:02:00.003+02:00

Flota d'optimist (foto arxiu)

Coincidint amb el desplaçament de la flota d’optimist del CV Blanes a Aix Les Bains, Lac du Bourget per participar del 16 al 23 d’agost a la Coupe Intenationale d’été d’optimist.
Els pares d’alguns d’aquests joves regatistes han posat en marxa el blog OPTIBLANES, ens han promès que ens aniran informant de les seves proeses.
Entretant també podeu veure classificacions i detalls de la regata a la web oficial del club. Club Nautique de Voile d'Aix-Les-Bains

SARAH LA MILLOR

2008-08-18T09:25:00.000+02:00

Igual que a l'europeu femení de Blanes. A Quingdao Sayton s'ha imposat amb claretat.

A Quingdao, finalment l’or ha estat per Sarah Ayton, que conjuntament amb Pippa Wilson i Sarah Webb han estat les millors a Quingdao, amb vuit proves celebrades ja es trobava en primer lloc i ha ha estat a la medal Race, entrant en primer lloc on ha rematat la feina.
A l’europeu de Blanes, totes les quinieles la col·locaven amb opcions clares a l’or, la seva autoritat a l’aigua i alguna cosa en la seva mirada l’endevinaven guanyadora.

Podeu visitar el seu blog, o enviar-l’hi felicitacions al seu e_mail. saraha@ynglinggirls.com

ELS JOCS OLIMPICS HAN COMENÇAT

2008-08-01T20:05:00.000+02:00

Aquest cop, durant aquests jocs olímpics, una mica de Blanes estarà a Beijing. Molt recent encara està entre nosaltres la celebració de l'europeu de la classe Yngling, on vàrem tenir el plaer de compartir uns dies amb la crem olímpica. Les medalles faran immortals aquells esportistes que a més d'haver treballat sense descans aquests darrers anys tinguin com aliada la anhelada fortuna. A la nostra badia vàrem comprovar la enorme igualtat existent entre les diferents tripulacions, s'anaven alterant a les classificacions d'una manera incomprensible per a nosaltres, això si sempre entraven en paquet, vàrem veure una medal race on creuaven la línia tres tripulacions en menys d'un segon, semblava que calia veure la foto finish per aclarir el veritable ordre d’arribada.
El Ranking de la ISAF, en aquests moments, just abans de començar els jocs es el que es pot veure a continuació.

RANKING ISAF

1. Sarah Ayton de Gran Bretanya

2. Ulrike Schuemann d'Alemanya

3. La Rusa Ekaterina Skudina

4. La Holandesa Mandy Mulder

5. Sally Barkow d'USA

6. La Catalana Monica Azón

BONA TRAVESIA JOSÉ LUIS

2008-07-28T22:24:00.000+02:00

José Luis de Ugarte a Lloret de Mar, estiu 1994

Amb 79 anys i després d’una llarga enfermetat, Jose Luis de Ugarte, diumenge 27 de juliol al vespre, ha emprès el seu darrer viatge, ha salpat sense tripulació, com a ell sempre l’hi ha agradat navegar, en solitari, confiant tan sols en ell mateix i en les seves possibilitats.
Getxotarra (així l’hi agradava que l’anomenessin), nascut a Getxo el 1928 i marino de professió, va estudiar a Deusto, de seguida es va enrolar de maquinista en un vapor de la Ria de Abra, el 1960 es va instal·lar a Liverpool, allí va comprar el seu primer Orión. El 1990 després de diferents participacions a regates d’alçada, Falmouth-Azores, Ostar va fer la seva primera volta al món en solitari, la BOC Challenge aquest cop amb escales.
Al cap de dos anys i amb 65 anys va fer la Vendeé Globe, va ser el primer regatista espanyol en participar-hi. La Volta al món en solitari i sense escales.
L’estiu del 1994 el Jose Luis va passar uns dies a Lloret, convidat pel club d’aquesta localitat quan es celebraven els 40 anys de la seva creació. Llavors jo era director de l’escola de vela, em va impressionar quan em va donar la mà, una mà grossa i ferma que em va embolcallar fins el canell, són d’aquells moments que quan succeeixen te n’ adones que queden gravats a la memòria per sempre.
Home de caràcter gentil i modest, de la seva estada recordo alguns dels seus comentaris que m’agradaria exposar en la seva memòria.
De la seva recent participació a la Vendee Globe, va comentar “esto no es una regata es otra cosa, se trata de poner a prueba la resistencia humana”. Algú l’hi va demanar que expliqués algun moment difícil que havia passat, va explicar que en una ocasió l’hi va quedar encallada una drissa de proa i es va quedar hissat un asimètric, el vent anava pujant i era ja superior als 40 nussos, “no habia manera de bajar el spi, finalmente el barco volcó i fué magnífico, para llegar a la perilla en vez de trepar por el palo, anduve por él”.
Quin honor haver compartit amb ell aquestes breus però intenses estones. "El regreso a tierra es traumático. La vida moderna nos asola, no llego a acostumbrarme del todo, porque no eres libre". Aquest cop el retorn no t’ha d’angoixar, José Luis que tinguis bona travessia.

TRES OPEN BIC

2008-07-22T17:06:00.000+02:00

L’Escola de Vela del CV Blanes incorpora tres unitats OPEN BIC.

La voluntat és incorporar aquesta embarcació de darrera generació com a material de pràctiques per a l'Institut de la vela. L'IES Serrallarga s’ha fet càrrec del cost de dues unitats i el club vela Blanes ha volgut col·laborar en la iniciativa fent-se càrrec del cost de la tercera. Recordem que el CV Blanes recentment ha posat a disposició de l’escola i del institut, dues embarcacions col·lectives Lúdic i cinc Estels.
Les tres unitats ja estan operatives en el port i podran ser utilitzades pels alumnes dels cursets de vela d'aquest estiu.

L’Open Bic està pensada per a juvenils, dissenyada per a un tripulant, amb un pes ideal de 65 Kg.
Aquesta embarcació la podríem definir de concepció moderna amb casc robust, planejador i autobuidant, és una veritable màquina de lliscar per sobre l’aigua. El casc és de polietilè, altament resistent i suposadament durader. Els materials utilitzats en els apendix i veles són d'última generació, el que augura un alt rendiment del conjunt. Web del fabricant . La classe també està ja organitzada

Casc de polietilè termoformat
Eslora 2.75 m.
Manega: 1.14 m.
Pes del casc: 45 Kg.
Orsa i timó de compostos epoxídics

Màstil desmuntable de fibra de vidre-epoxy
Alçada: 3.90 mts
Pes: 2.1 Kg

Botavara d’alumini
Longitud: 2.00 m.

Vela de K.Cine-Poliéster
Superfície: 4.50 m2
4 sables ajustables

DOBLE NAUFRAGI

2008-07-21T17:01:00.000+02:00

El naufragi és l'accident més temut pels navegants, aquest mes de juliol i en tan sols cinc dies de diferència hem estat espectadors de dos naufragis; dues embarcacions molt diferents han tingut un mateix destí.

En ambdós casos el naufragi ha estat per una via d'aigua que la tripulació no ha pogut aturar, una via que sembla no ha estat provocada per abordatge o impacte contra algun element flotant sinó per la fatiga dels materials, en ambdós casos els tripulants han estat rescatats i no han patit lesions. El CAM naufragava mentre cenyia amurat a babor en el primer tram de la regata en la seva participació en el Trofeu SM La Reina, segons els seus tripulants es va obrir la proa. En aquest tipus d'embarcacions és habitual portar al límit els materials per tal d'estalviar pes i així aconseguir millors prestacions. El Blog de jaume Soler

La popa del del CAM (13 de juliol de 2008)

L'altre cas i per a mí més dolorós es el THOPAGA. Veritable joia que sens dupte formava part del nostre patrimoni històric. En la seva travessia per anar al festival Marítim Internacional de Brest, el pailebot construit el 1924 va veure també com s'obria una gran via d'aigua en desprendres una part del folre del casc, el patró va manifestar desconeixer la causa. semble doncs que en aquest cas els 80 anys de vida l'hi han passat factura. Diari d'Eibisa. Diario Vasco

Thopaga a Barcelona Veles per la Pau (13 de juny de 2004), foto Oriol Subirà

A BLANES, EN SA FESTA

2008-07-16T18:21:00.000+02:00

Festa Major a Blanes.
El 26 de juliol es la festivitat de Santa Anna, patrona de la Vila, en veritat però es celebra al llarg de tota la setmana, del 21 al 28.
Aquesta festa es coneix pel ja famós Concurs de Focs de Blanes.

http://www.blanes.net/focs/index.html

Enguany el veïns del Club Nàutic Port d'Aro organitzen la regata “Focs de Blanes”, atrets per la majestuositat de l’espectacle, navegaran fins al nostre club aquest dissabte 19, no sabem quants seran ni si els podrem acollir com de veritat es mereixen. En la nostra escala, el que a Pamplona és San Fermín a la "Semana Grande", a Blanes es Santa Anna durant la Setmana dels Focs.No hi cap ni una agulla.
Als Arxius Municipals es troba la primera data documentada del llançament d'un castell de focs, el dia 26 de juliol de l'any 1906, coincidint amb els anys en que el poeta Joan Maragall, amb la seva esposa i fills, passà els estius gaudint del paisatge blanenc (1904 a 1906) , temps que va ser suficient per quedar meravellat de les belleses que la naturalesa havia creat a la nostra vila, inspirant profundament el cor i la ment de l’autor del “Cant espiritual” i de “L’Església cremada”.

D’aquesta estada Maragall ens ha deixat una composició, que sens dubte, ens perpetúa.

A BLANES, EN SA FESTA
"Del cim de les muntanyes on me tropdavalla al mar un bon desig de festa.
Tot està mut i immòbil aquí dalt és tota inquietud la mar brunzenta.
Així per vostra festa, gent del mar, vos trameto un alè de la pau meva;
poseu-lo en mig del bull del vostre goig, i veureu com la festa temperada encara en torna bella."

Joan Maragall

IL·LUSTRES VISITANTS

2008-07-09T10:44:00.001+02:00

Es dissabte 5 de juliol, ahir el garbí va estar bufant tot el dia amb força 5-6, a la nit ha descansat i des de primera hora ha tornat a establir-se valent, a conseqüència d’això hi ha una onada grossa de direcció entre migjorn i garbí.
Les embarcacions a motor i els velers poc experimentats en aquestes condicions troben incomoda la navegació, això fa que els vaixells amarrats a port no surtin i que sigui constant el degoteig d’embarcacions demanant un lloc per descansar. El port es ple a vessar.

A primera hora de la tarda, un iot amb avaria a un dels seus motors demana amarrament i ajut per localitzar un mecànic, el mariner l’hi ofereix la única alternativa possible, col·locar-se sota la grua de l’esplanada, dissabte i diumenge l’Esteveta no treballa i aquí se’ls farà l’estança el més còmoda possible.

Es inevitable, la noticia corre per la dàrsena, ho saben fins i tot les gavines avarades sobre els fanals del port. “SAVIOLA està en una embarcació sota la grua”, tornant de Cancún, acompanyat del seu representant i de dos roses imponents, han decidit passar uns dies en un iot de lloguer per la Costa Brava. Tot fa pensar que el seu destí no era Blanes però l’infortuni de les condicions del mar o de la possible avaria els han fet recalar a casa nostre.

N’he parlat amb el Pplu i ell em recorda que en d’altres ocasions també han arribat per mar i han estat visitants de pas, Maradona, Hristo Stoichkov, Ronaldihno, Pep Guardiola, Eugenio, Javier Sardà, Ingrid Rubio, Fernando Esteso, Andres Pajares, Manolo Garcia, Pascual Maragall, la infanta Cristina ...... i un llarg, llanguíssim etc.
Blanes situat estratègicament a la porta de la Costa Brava, amb un paisatge on s’intercalen platges extenses, penya-segats rocosos i acollidores cales, no s’hauria de conformar essent lloc de pas d’incògnits passatgers, hauria de ser destí d’il·lustres visitants.

LA GENERACIO "X" A BLANES

2008-06-23T17:17:00.000+02:00

Amb la generació "X" un es vol referir a les persones nascudes els anys 70 i que van viure la seva adolescència a la dècada dels 80 quan estava de moda la vida sana, els "X" van veure encara la TV en blanc i negre evolucionant fins l'era digital d'alta definició, encara van jugar a "caniques", van saltar a corda però també van ser els primers en endinsar-se en la Playstation. En general nobles, fidels i atrevits per no dir aventurers. Vull parlar del Jordi Garriga i de l'Aleix Gelabert, que han crescut esportistes i s'han fet grans en l'aventura, barranquisme, esquí, submarinisme, windsurf i els raids en bicicleta (no podem oblidar la participació del Jordi a la Camel trophy 2000)

Com diuen ells mateixos, sobretot vela, ha estat el seu veritable "Live Motif", a banda de l’optimist, recordem la seva preparació olímpica en la classe 49er, i les incursions en travessies en creuer.
A començaments del 2006 en Jordi va aparèixer per Blanes amb el seu AKALI, embarcació de la classe mini 6.5, disseny de Pierre Rolland, amb la intenció de participar a la Mini Transat 2007 (travessia a l’atlàntic en solitari), finalment això no va estar possible, tot i fer molt bon paper en les classificatories no va aconseguir les milles necessàries per poder-se inscriure.

La història no pot tenir un esdevenir millor, ara el seu company de fatigues l’Aleix s’ha encomanat de la mateixa estranya malaltia i s’ha fet amb un germà bessó de l’Akali que ja tenim a l’esplanada del nostre club. L’Aleix porta les mateixes intencions que llavors portava el Jordi, participar a la Mini-Transat; el futur dirà.

L’Aleix no ha arribat a temps però el Jordi i el seu Akali amb el gallardet de Blanes són a Marsella, diumenge 29 de juny a les 13 h. sortiran cap a Alger 500 milles, els esperen el dia 3 de juliol, descans fins dissabte 5 quan reprendran la tornada a Marsella 500 milles més. No està malament “quina aventura” , quantes coses ens podrà explicar.

OLD ROCKERS NEVER DIE

2008-06-18T22:35:00.000+02:00

En les dècades dels 70 i 80 una de les cites ineludibles del calendari de Vela era el Trofeu Internacional Vila de Blanes de la classe Snipe, llavors la bèstia negra era el Gran Numa, tripulat per l’irrepetible Felix Gancedo 3 cops campió del món, 4 campionats d’Europa i infinitat de campionats d’Espanya i que va participar en quatre olimpíades. Aquest va ser el referent d’aquells joves blanencs que ja llavors es defensaven força bé amb els seus snipes, i que van arribar a formar una de les flotes més potents d’aquella època. Entre aquests van destacar els olímpics Joan i Humbert Costas, Jose Felix Anglada i Jose Perez.
Ha passat el temps però per alguns d’ells no han passat els anys, com aquella dita “Old rockers never die” han tornat a l’escenari, han canviat el snipe per un creuer més d’acord amb les seves condicions físiques. El KATANKANTAS de l’Humbert Costas torna a actuar acompanyat del TRAMENDU del Salvador Vieta, entre els tripulants d’ambdós embarcacions podem endevinar la presencia d’altres components d’aquella flota de snipes que com els antics components d’una banda s’han volgut sumar al concert.

El seu retorn ha estat màgic;

l’Humbert amb el Katankantas
2on Copa Ranc 2007
1er Trofeu Zegna 2007
2on Trofeu Interclubs 2007
1er Regata Barcelona 2008
4rt Conde Godó 2008
2on Trofeu RCNB 2008
1er Memorial Joan Albó 2008
2on Trofeu Interclubs 2008

El Salvador amb el Tramendu
4rt Copa Ranc 2007
1er Ruta de la Tramuntana 2007
4rt Conde Godó 2007
1er Trofeu Interclubs 2007
2on Regata Barcelona 2008
2on Conde Godó 2008

UN NOU EDIFICI PER L'ÀREA ESPORTIVA I L'ESCOLA DE VELA DEL CV BLANES

2008-05-27T17:14:00.000+02:00

1. Objectius generals
En general es proposa fer un nou edifici, Centre Comarcal de Vela, on s’ubicarà tant l’escola de vela, com l’àrea esportiva, es vol fer un equipament per facilitar la pràctica esportiva nàutica i que a la vegada possibiliti la millora tècnica dels nostres esportistes.

Apropar els esports nàutics als ciutadans de Blanes i comarca
Oferir un millor servei als usuaris actuals; Escola de Vela, Institut de la vela, esportistes i socis del CV Blanes

El fet de projectar un nou edifici permet, organitzar els nous espais incorporant criteris de qualitat, de seguretat i a la vegada fer-los accessibles a persones amb dificultat sensorial o de mobilitat.
Aquesta nova ordenació, preveu concentrar espais i serveis que actualment estan dispersos i permetrà fàcilment la incorporació d’altres disciplines esportives com el rem o el kaiak.

2. L’Edifici
L’edifici es projecta a la zona de llevant del club de vela, en espai excavat en el propi passeig i aprofitant el desnivell existent entre aquest i l’actual aparcament. Es preveu d’una sola planta, tindrà façana a la platjeta a traves del vial que actualment dona accés al club de vela i es perllongarà fins davant de l’actual avarador.
La façana es preveu transparent, es podrà transitar observant aquest gran aparador a l’ombra de la porxada que formarà la coberta. Es preveu que els mateixos pilans de l’estructura del porxo es transformin en la seva part superior en els bàculs d’il·luminació i/o màstils de suport de banderoles.

Nova Superfície edificada: 931,69 m², Porxos 383,61 m², Superfície de sostre 1315,3 m²
En aquesta nova edificació es preveu incorporar un magatzem existent (actual taller del varador) de 119,28 m2. En total configurant-se un edifici amb el programa següent:

SUPERFICIES UTILS
Aula 71,97 m²
Vestibul 37,39 m²
Vestidor adaptat 4,82 m²
bany 2,20 m²
Vestidor femení 22,87 m²
Vestidor masculí 22,87 m²
Oficina 17,33 m²
Magatzem Of. 5,96 m²
Sala Monitors 23,56 m²
Gimnàs 99,37 m²
Sauna/spa 17,66 m²
Sala massatge 5,31 m²
Secador armillles 8,65 m²
Passadis 70,03 m²
Hangar Escola 267,41 m²
Taller 20,11 m²
Sala Instal. 12,61 m²
Petis passadis 9,61 m²
Hangar Optimist 219,55 m²
Magatzem Regates 31,19 m²
Porxo 272,03 m²
Superfície Útil 1242,50 m²

3. La Coberta
La coberta de la nova edificació serà una terrassa accessible des del propi passeig i un mirador excepcional del nou accés i de la platjeta. Donat que aquesta coberta ocuparia l’espai de l’escala que actualment salva els dos nivells, s’ha contemplat substituir-la per un nucli de comunicació, un nou edicle que inclourà la caixa d’escala i un ascensor, aquest element podrà ser singular i incorporar una agulla amb un gallet indicador dels vents.

4. El Vial d’accés
El vial haurà de ser de prioritat invertida i es construirà sense ressalts i amb un paviment adient per admetre la convivència de vianants (adaptat) i vehicles, cal tenir en comte que el trànsit rodat serà molt ocasional doncs tan sols dona accés al club de Vela. Aquest vial haurà de tenir una bona amplada per tal de integrar-se a l’actual passeig marítim amb la mateixa qualitat i convidant a la seva visita, resoldre també adequadament l’entrada a la dàrsena mitjançant un accés ampli i amb palmeres que delimitarien l’esplanada amb la platjeta. Finalment fer de gran vestíbul a l’aire lliure, possibilitant la recepció de molts regatistes i vehicles en cas de grans esdeveniments.

5. Espais annexes
Avarada a la platja, es fa imprescindible que aquest edifici es complementi amb una zona d’avarada a la platja, d’un mínim de 2000 m2 per les embarcacions de l’escola i les que habitualment s’avaren a la sorra com patí català, catamarans i windsurf, a la vegada també es preveu en aquesta platja la construcció d’una rampa de formigó per l’avarada d’embarcacions auxiliars.
Avarada en plataforma dura, també es preveu una zona d’avarada d’uns 1000 m2 a l’actual zona tècnica per les embarcacions més delicades i de mes arqueix, aquesta esplanada estarà equipada amb rampes i grua.

AMB L'ESPORT SENSE FER SOROLL

2008-05-01T19:08:00.000+02:00

És aviat dit, 65 anys o d’un altra manera 23.725 dies amb els esports de mar, comptar la quantitat de regates organitzades, els nens que han passat per l’escola, els guardons aconseguits, o més difícil messurar l'esforç dels nostres esportistes, la dedicació de membres de junta, dels tècnics del club ..... Un dia farem balanç i trencarem el silenci.

NOU VIDEO, ESDEVENIMENTS DEL CV BLANES

2008-04-17T17:37:00.000+02:00

VIDEO, ESDEVENIMENTS DEL CV BLANES

2008-04-17T08:03:00.000+02:00

BLANES YNGLING WOMEN EUROPEAN CHAMPIONSHIP

2008-04-16T22:00:00.000+02:00

Benvolguts/des

El Club Vela Blanes, entre els dies 31 de març i el 4 d'abril ha organitzat l'YNGLING WOMEN EUROPEAN CHAMPIONSHIP.
Un cop finalitzat el campionat, podem asegurar que ha estat un èxit absolut tan esportiu com d’organització, hi han moltes mostres on es posa de manifest aquesta excel·lència i la gran quantitat de felicitacions rebudes.
El ressò internacional d’aquest esdeveniment ha estat impressionant, 5 televisions, diferents emissores de radio, premsa escrita i cal dir que la regata ha estat present a mes de 560 pàgines web, en diferents idiomes, angles (106), holandès (109), francès (47), alemany(83), italià (8) noruec (72), espanyol (93), català (43), rus, xinès, etc
Adjuntem una mostra d’algunes notes de premsa, cròniques de la regata i correus electrònics rebuts, per fer extensives les felicitacions i agraïments a tots els que ens hi han ajudat.

Participants, comites i organització

· Text a Mundo Deportivo (11-04-08)
”Un campionat que ha estat qualificat pel mateix secretari internacional de la classe Yngling, el suec Mathias Dahlstrom, com: “el millor campionat disputat fins a les hores, gràcies a la modèlica organització del Club Vela Blanes, la disponibilitat de les instal·lacions del propi club i l’ambient respirat entre els organitzadors, regatistes i components dels comitès tècnics de la regata i jutges que han estat convivint durant més d’una setmana les vivències d’aquest campionat”.

· Text a la pàgina de la ISAF i de la IYA (5-04-08)
http://www.sailing.org/, http://www.yngling.org/

”After a perfect regatta with all races sailed as scheduled in various condition the IYA and all the sailors wish to thank Club Vela Blanes for their superb organization and wonderful hospitality.”

"Después de una regata perfecta con todas las pruebas programadas disputadas en condiciones diversas, la IYA y todos los regatistas dan las gracias al Club Vela Blanes por su excelente organización y maravillosa hospitalidad".

· PIPPA WILSON, de l’equip GBREscriu al seu blog (7-04-08)
http://blogs.telegraph.co.uk/sport/theynglinggirls/april08/toughwinforfirsteuropeantitle.htm
"The event itself was run brilliantly in Blanes, Spain. The people at the club were so welcoming and helpful and this made our stay and the regatta very enjoyable and memorable.It is great going to a different venue aside from our usual European destinations and I really enjoyed that people didn’t all speak English so we were forced to at least attempt some very beginner Spanish!".

"El evento en sí se ejecutó brillantemente en Blanes, España. La gente del club han sido muy acogedores y serviciales, esto ha hecho que la regata y nuestra estancia fuese muy agradable y memorable.
Es interesante ir a destinos europeos distintos a los habituales, que nos ha hecho lanzarnos a intentar entendernos en español, ya que no todo el mundo hablaba en inglés.”

· L'equip USA
Crónica de la regata a la seva web (5-04-08)
http://www.team7sailing.com/

"The race committee here at the Club Vela is doing a great job of race management."

“El Comite de regatas del Club de Vela, ha hecho un muy buen trabajo en la dirección de las pruebas”

· AZON TEAM
Crónica de la regata a la seva web (7-04-08)
http://www.azonteam.com/

“Las tripulaciones participantes en Blanes están encantadas con el Camperonato de Europa Open que termina hoy. La organización ha estado impecable y se han celebrado todas las mangas programadas. Además, el sol ha estado presente todas las jornadas.
.................
El Campeonato de Europa Open de Blanes ha sido un espectáculo de buena organización, excelentes condiciones de navegación y buen ambiente entre los participantes. La flota internacional halagó en interminables ocasiones a los responsables del evento por su buen hacer y excelente coordinación y desean repetir un evento así en años venideros
.................
Por último felicito al Club Vela Blanes y todas las instituciones implicadas por la excelente organización” resume la patrona del CNMasnou, Mónica Azón.

· Text al portal Navegar (04-04-08)
http://www.navegar.com/deporte/es/princ_dep.asp?tipo=1&secc=5&pagina=3

“Blanes se confirmaba como un excelente campo de regatas, con condiciones de viento para todos los gustos, al despedir el formato de flota del Campeonato de Europa de Yngling con un gregal de casi 20 nudos que convirtió la jornada en ideal para las tripulaciones más adaptadas a navegar en condiciones muy exigentes”

· L’equip de Sud Africa recorda el sopar de regatistes (03-04-08)
http://www.abyc.org.za/news-Sail-Search.php

Last night was the mid-week dinner and the Spanish surely laid it all out for us, starters was what they call 'pika pika', which is I suppose a few starter dishes past around the table and everyone grabs a few bits (salad, breads, prawns, mussels, omelette, etc) with the main meal of a local fish and chocolate cake for dessert. After a good meal and conversation with our fellow competitors, our spirits are back up and we are ready for today.

“Anoche se celebró la cena de mitad de semana y los españoles se esmeraron en tener todo a punto para nosotros, los primeros platos fueron lo que ellos llaman “pica pica”, que supongo es pasar unos platos a lo largo de la mesa y todo el mundo va cogiendo algunas cosas (ensalada, croquetas, gambas, mejillones, tortilla, etc), el segundo plato un pescado local y de postre tarta de chocolate. Después de una buena comida y de la conversación con los demás regatistas, cargamos pilas y estamos listas para el día de hoy.”

· Un dels membres del Jurat Internacional de la Regata, Ted Graslund

Sent: Thursday, April 10, 2008 10:53 PM
Subject: Woemsn Yngling Europeans.

Dear Nuria and Juanmi.
Please pass my thanks to everybody involved in the event for a fantastic week in Blanes. I would really like to come back some day – had a great time and enjoyed your extremely good hospitality and management of event.
Thanks and regards, Ted

“Queridos Nuria y Juanmi
Por favor, trasladen mi agradecimiento a todos los implicados en la organización de una fantástica semana en Blanes. Me gustaría volver algún día - tuve una agradable estancia disfrutando de su hospitalidad y excelente gestión del evento.
Gracias y saludos, Ted”

· La representant de l’equip Xinés, Lin Sun

Sent: Saturday, April 12, 2008 1:33 PM
Subject: thanks for the help

Dear Juan Mi,
The China Yngling team arrived at Hyeres smoothly.
Many thanks for your friendly kindness and self-giving assistance.
And Thanks again for such a wonderful regatta. We are all appreciated.
Please send our regards to PPLU and all the friends.

“Querido Juanmi
El equipo Yngling de China llegó a Hyeres sin problemas.
Muchas gracias por su buena amistad y voluntariosa ayuda
Y Gracias de nuevo por esta maravillosa regata. Todos estamos agradecidos
Por favor, enviar nuestros saludos a PPLU y todos los amigos.
Elisa”

. Un membre del Jurad internacional Paul Schilizzi
Sent: Monday, April 07, 2008 10:04 AM
Subject: RE: Yngling

Dear Juanmi,
I would like to thank all of you in CV Blanes for the hospitality and to congratulate you for the organization of the event.
Thankfully,
Paul

“Estimado Juanmi,
Quiero dar las gracias a todos ustedes en el CV Blanes por la hospitalidad y felicitarle por la organización del evento.
Atentamente, “
Paul

DESCANSA EN PAU ILLUSION

2008-03-23T21:27:00.000+01:00

El passat 23 de març, l'illusion va arribar al seu fi, mai s'ho hagués imaginat, ell pensava que descansaria orgullós al fons d'alguna badia, que el seu esquelet recobert d'algues serviria per amagatall de congres, pops i d'altres peixos, ell havia somiat que el vindrien a veure practicants d'escafandrisme en les seves sortides dominicals. Les seves il·lusions no s’han complert, a trossos l'han transportat a una deixalleria. Descansa en pau.

GRACIES PAUL

2008-03-23T17:20:00.000+01:00

Abans de la celebració del campionat d’Espanya de la classe Europa 2005 a Blanes, es va conèixer la noticia, L’Europa havia deixat d’ésser embarcació olímpica en la seva condició d’individual femenina.
En aquest campionat, la participació va ser l’habitual, tan sols vàrem trobar a faltar les regatistes que es jugaven la plaça olímpica femenina, com l’Alícia Cebriàn i les germanes Reyes, que es van veure obligades a partir d’aquell moment a navegar en làser radial, deixarem els seus comentaris per un altre ocasió.
A partir de llavors, es generalitzaven frases com “l’Europa està abocat a desaparèixer”, “al deixar de ser olímpic te els dies comptats”, etc. Es cert que va arribar un temps de desconcert, segurament sense cap raó, el balanç d’haver estat una embarcació olímpica per les noies entre les olimpíades de Barcelona 1992 i Atenes 2004, es molt positiu per la classe. Si ja era abans una embarcació tècnica, la indústria nàutica, durant aquests anys havia investigat i desenvolupat al límit materials i tecnologia envoltant de l’Europa, també simultàniament les regles de classe i els mesuradors oficials havien homogeneïtzat el sistema, facilitant molt les medicions en les regates.
El desconcert anomenat havia arribat als joves regatistes que s’incorporaven a la classe, no tenien un referent clar, les convocatòries d’entrenament de la Selecció Catalana eren ara mes escasses i no sempre es realitzaven tal i com s’havien planificat, tot i l’esforç del Comitè de Tecnificació en posar-hi remei, la classe navegava sense rumb. El secretari de la classe conjuntament amb el secretari tècnic de la FCV no van trigar en adonar-se i van demanar la col·laboració a Paul Depoorter, l’home que més coneix l’Europa i que havent estat entrenador d’equips olímpics de la RFEV a partir d’ara compaginaria la seva feina, president de Winner Boats, Vice-president de la IECU i pare de família en l’edat que mes el necessiten l’Eric i el Jan.
Ha estat un luxe tenir-lo al cap davant de la Selecció Catalana aquest temps, ha incorporat una nova manera de treballar, les convocatòries han passat de ser exclusives a generoses, el treball en ves de individual ha estat en equip, ara la classe Europa a Catalunya es una família, més de 50 targetes el més de març, te el rumb marcat per créixer i arribar a bon port.
El Paul ens ha fet CAMPIONS (Absolut, Femení, Juvenil i Juvenil Femení en la Copa d’Espanya 2008) i amb la feina ben feta, el desconcert si es que hi era s’ha esvaït ara només ens cal seguir el rumb que ens ha marcat.
Tot i que a partir d’ara el Paul ja no serà el titular, no trigarem a veure’l, generós com sempre, ajudant.

EN CINTET, UN POBLET DE LA COSTA I EL CLUB NÀUTIC

2008-01-15T18:27:00.000+01:00

En Cintet, pescador jubilat, és un home petit d’estatura i de cor gran, com les seves mans, en saludar-lo, sento com la meva ma desapareix en mig dels seus aspres dits, i això em dona confort, sembla com si amb aquesta apretada et pugui transmetre part de les seves vivències.

És fàcil trobar-lo per poder xerrar amb ell, tot el dia volta pel moll i talment forma part del seu paisatge, avui en Cintet m’ha explicat un conte.
Ara fa molt de temps, en un poblet de la costa, la seva gent mirava amb recel el mar, havien estat molts anys de penúries anant a la vela i a rem a pescar o fent llargues travessies en els velers de l’època, lluny de casa i en unes condicions molt difícils.

En Cintet explica el conte posant-hi sentiment, com si de la seva pròpia vida es tractes.
Els habitants del poblet, a mida que s’ho varen poder permetre van deixar d’avarar les seves barques, uns es van dedicar al conreu de les terres i d’altres aprofitant l’arribada del turisme es van convertir en hotelers i comerciants d’aquest nou i pròsper negoci. Pocs eren ja els pescadors que seguien malvivint del mar.
No gaire lluny del poblet hi havia una gran ciutat, els seus habitants, que buscaven la tranquil·litat, varen descobrir els encants d’aquest lloc idíl·lic, llavors fugint del soroll i les presses s’hi varen aposentar llargues temporades d’estiu.
Ara aquell mar que els vilatans miràvem amb rancúnies, tenia l’atractiu dels estiuejants, alguns d’ells tenien petits velers i d’altres sel’s construïen ells mateixos, no era massa difícil de fer-se una piragua i sortir a passejar per les aigües tranquil·les d’aquella badia. Aquestes mateixes embarcacions aviat també varen servir per anar a pescar o senzillament per a barquejar.
No va trigar massa temps en que la inquietud d’alguns d’aquests navegants els va portar a reunir-se i fer les primeres regates. Sense manies, aquest grup d’estiuejants es va fer amb un tros de platja per ubicar-hi les seves barques i poc a poc construir-hi la seva seu, fundant així un club nàutic. Entretant els vilatans s’ho miraven, sense mostrar massa interès per l’assumpte varen permetre l’apropiació d’aquest espai pels nouvinguts de la gran ciutat.

En Cintet reposa, sembla que mediti el final del relat i continua......, ara però parla en present i n’estic segur parla de la seva història.
El temps ha anat passant, aquella generació d’estiuejants és pràcticament extingida i avui molts d’els fills són residents a la vila, aquelles instal·lacions de la platja del club avui s’han convertit en un port esportiu amb totes les comoditats, aquest procés ha permès que a banda d’amarrar-hi iots mes o menys grans, es formés una escola de vela per a fomentar la pràctica d’aquest esport, no els hi ha anat malament, en aquests darrers anys hi han passat cinc regatistes olímpics i a més amb programes de vela escolar s’ha apropat als nens i nenes del poble una mica més a la Mar.

Ara aquest club, juntament amb d’altres entitats íntimament lligades a la nostre mar volen ser el nexe d’unió entre la vila marinera del passat i la vila marinera del present i del futur. L’escola de vela ha sigut i vol seguir sent la que transmet els coneixements i destreses per la navegació de vela als habitants de la vila i amb això potenciar la relació entre un poble de mar i la seva cultura.

En Cintet juntant les celles recrimina.
Avui, alguns vilatans encara son aliens a tot això, malgrat ja no miren amb recel al mar, doncs l’han oblidat, ja no recorden la seva historia propera al mar, les seves drassanes, els seus vaixells, pailebots i goletes, la seva escola de pilots. Ara el recel el tenen amb un club nàutic i la seva gent que els va robar un tros de platja, i no veuen però que la platja ja fa temps que es oberta i que a l’altre banda els esperen per donar-los la mà.

Mentre veu com un petit veler surt a navegar, recorda quan ell anava amb la llatina i tot volent recordar, molt emocionat culmina.
Era lliscar per l’aigua, gronxant-se amb les ones acariciats pel vent allà on blau es confon el mar amb el cel.

Aquesta historia podria ser la de qualsevol club nàutic de qualsevol poblet de la nostra costa i lluny d’obrir belles ferides modestament pretén fer-nos reflexionar sobre la seva existencia.