LA VELA NO ÉS ESPORT D'HOMES

Des del món de la Vela i en concret des del col·lectiu de la classe Europe, hem aportat un granet de sorra, des de fa més de mig segle hem minimitzat les diferències assignades a homes i dones, si més no en la parcel.la esportiva.

De petita, la canalla en l’optimist, navega i participa tota en les mateixes condicions, en molts anys no he vist discriminació per raó de sexe.

Sempre hem navegat juntes, hem competit juntes, hem gaudit juntes i de vegades ens hem enfrontat a condicions de vent i mar extremes, tot i les contrarietats a superar, el nostre és un esport dur però no és esport d’homes.

La pràctica de la Vela afecta a una part de les nostres vides, però voldríem que aquesta actitud en front dels rols per sexe es fessin extensius a la resta de situacions quotidianes.

Avui 8 de març, aquest és el meu desig i us vull felicitar pel dia internacional de les dones.

EL GRAN CONSELL

En un esport individual com és la vela, un esportista, necessita compartir coneixements per créixer, tot i que els objectius poden ser individuals és imprescindible fer equip per poder progressar. Cal ser generós, si vols rebre has de donar.

Aquest va ser el missatge que Paul Maes, preguntat per quin consell donaria a un grapat de joves europeistes que participaven en el Campionat d'España a l'Estartit un calorós setembre de 2022. 

Quina gran persona!!. Un campió del mon en innumerables ocasions i en diferents classes, director d’equips olímpics, entrenador d’olímpics i campions.

Quin plaer escoltar un consell d’aquest home d’ulls petits i de mirada amable que traspua simpatia i humilitat. 

Paul Maes en motiu del cinquantenari del primer Campionat d’Espanya de la Classe Europe 11-09-2022, de mans del president del C.N. Estartit i del Secretari Nacional, va rebre un reconeixement com a primer entrenador de la RFEV de classe Europe l'any 1971.

JORDI SALVAT A L'OMBRA DEL CLUB VELA

De la mateixa manera que la lluna ens amaga persistentment una de les seves cares, el club Vela Blanes,compta també amb un bagul de històries i persones que no per falta de mèrits han vist la llum.

De ben segur un dels personatges que han estat fonamentals en donar forma al club que hem heretat i que el relat l'ha mantingut a l'ombra, és sens dubte el Sr. Jordi Salvat i Gras.

Jordi Salvat en el lliurament de trofeus d'una regata (octubre 1970)

La seva vàlua personal en el món de la nàutica esportiva és incontestable, ostenta l'àncora d’or de la Real Lliga Naval Espanyola, la Creu al mèrit Naval, La medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona, va estar fundador de la Creu Roja del mar, president de la Real Asociación de Capitanes de Yate i capità de l’equip espanyol de la Admiral’s Cup, entre d’altres.

Però el seu nom, sens dubte, va lligat sobretot al Saló Nàutic Internacional de Barcelona, del qual n'és president emèrit (en va ser el president en 19 edicions).

En quant a Blanes, va formar part de la junta directiva del Club Vela durant 6 anys, essent vicepresident a la junta encapçalada per Xavier Oms l’any 1970, quan es van afrontar les obres de la dàrsena esportiva aconseguint una concessió per 40 anys, un dels moments vitals de la nostra història. Se'ns fa difícil doncs, pensar que no jugués un paper sòlid en aquella fita.

Jordi Salvat al costat del president Xavier Oms saludant al ministre  de información i Turismo Don Alfredo Sánchez Bella en la col·locació de la primera pedra de la dársena esportiva

LLAVORS, VAREM FER UN BON EQUIP

Darrera d’un triomf hi ha molta feina i de ben segur un bon equip

Lloret de Mar, octubre 1998

El Nàutic Lloret de moda. Va ser el titular del Mundo Deportivo (30-10-1998) escollit per noticiar la nostra victòria en la lliga Catalana de Clubs.

Una tripulació formada per Jordi Blanch, Miquel Colomer, Pedro Nuviola i jo mateix, va ser la guanyadora de la 5ª Lliga Catalana de clubs, octubre de 1998, derrotant a la final en la modalitat de Match Race per un contundent 3-0 al La tripulació del Club Nàutic El Balís, formada per Xiqui Mas ,Roc Pujol ,Carles Pich i Xavier Bove.

La lliga es navegava al Port Olímpic amb monotips del tipus J24

Els equips participants en aquella edició van ser 14 clubs i recordo que en semifinals, nosaltres ens vàrem desfer del Club de Regates Port Olímpic (campió 1997) i del Real Club Marítim de Barcelona. A la vegada el CN El Balís va deixar a la cuneta al Real Club Nàutic de Barcelona i el Club Nàutic Masnou.

Nosaltres lluny de ser els favorits, formàvem un bon equip, amb marcades diferències, tantes que va ser impossible repetir l’experiència, però el respecte i compromís en el projecte ens van portar fins al final, ens vàrem divertir molt i fins el darrer moment cadascú va posar el millor de sí mateix, vàrem ser un bon equip.

Final Lliga Catalana 1998

Aquella treballada victòria ens va donar el passaport per a representar A la Federació Catalana de Vela a la “Liga de Vela de las Autonomias”, desprès de passar tots els primers enfrontaments amb certa comoditat, vàrem arribar a la final, la recordo absolutament igualada, contra la Federación de Vela de la Comunidad Valenciana, es va decidir en els darrers bordos a 50 metres de la porta d’arribada, quan l’embarcació valenciana amurada a babord ens va creuar per la proa, quan el Blanchi va haver de modificar el rumb per no abordar-los, automàticament vàrem formular la corresponent protesta que va estar desestimada per l’arbitratge de mar. Quina gran decepció, per aquella decisió d’aquell moment no vàrem poder rematar una temporada que hagués estat immillorable. Subcampions, aquest va ser el nostre trofeu. La Federació Valenciana, va venir amb tot per emportar-se aquell trofeu. Recordo que van desplaçar a Barcelona el seu vaixell insígnia, la goleta “Tirant Primer” des d’on el seu president, Manolo Gonzalez Devesa feia el seguiment de les proves.  En aquell moment al Manolo el veia com el pitjor dels enemics i curiosament desprès amb els anys ens ha unit una bona amistat.

TORNA EL GRAND PRIX

Començar l'any, el dia 2 de gener, amb una regata és un fet que posa en valor al Club de Vela. Moure un número en el calendari motiva a col·locar-hi una fita, així els clubs esportius organitzen el primer bany de l'any o d'altres com els d'atletisme l'acomiaden amb les tradicionals Sant Silvestre del 31 de desembre.

Enguany fa 12 edicions que la regata tradicional de Blanes es fa en un format diferent de l'inicial (2ª era), amb categories juvenils, aprofitant la finestra que ens dona el calendari entre cap d'any i la nit de reis. El club l'any 2007 va optar per reprendre el magnific Trofeu del Grand Prix Vila de Blanes (1ª era) que va viure unes magnifiques edicions en la distingida classe Dragó, en la dècada dels 90.

El temps ens dóna la raó, és tot un plaer avui fer una petita mirada al passat i veure que el balanç esportiu ha estat absolutament satisfactori. 

Només observant el tauler de guanyadors, ja podem veure noms d'esportistes de primer nivell, olímpics, membres d'equips olímpics i campions del Món.

1995 P. Ricard Hoj Jensen (GBR) Dragon
1996 P. Ricard Hoj Jensen (GBR) Dragon
1997 P. Ricard Hoj Jensen (GBR) Dragon
1998 Lars Jensen (DEN) Dragon
1999 VOID
2000 Henrik Dalman (FIN) Dragon
2007 Cardenas / Cerezo (ESP) 420
2008 Sven Stadel (ESP) Europe
2009 Jordi Xammar / Joan Herp (ESP) 420
2010 Guillaumee Pirouelle / Valentin Sipan (FRA) 420
2011 Jennifer Poret / Louise Chevet (FRA) 420
2012 Marti Llena / Oriol Mahiques (ESP) 29er
2013 Tim Riley / Lucas Burywood (GBR)
2014 Lars Johan (NOR) Europe
2015 Aleix Subirà (ESP) Europe

Així de la primera era, cal anomenar Poul Richard (DEN) medalla d'or Montreal 1976, Moscú 1980 en classe Soling, també medalla de plata a Mexic 1968 en Dragó.

Ja en la segona era, anomenar Sven Stadel campió del Món 2010 a Suècia en la classe Europa, anteriorment ja ho havia estat l'any 2006 a Dinamarca.

També el noruec Lars Johan ha assolit dos campionats del Món de la classe internacional Europe, l'any 2014 a França i l'any 2015 a Noruega

Els Joves Jordi Xammar i Joan Herp van passar per Blanes abans de proclamar-se Campions del Món Isaf 2010 en la classe 420, també campions del món juvenils i Isaf 2011, actualment formen part de l'equip olímpic Espanyol havent aconseguit la plaça per participar a RIO 2016.

Els francesos Guillaumee Pirouelle i Valentin Sipan, després de passar pel Grand Prix han estat també campions del món Isaf 2012 en classe 420, també aquest mateix  any es van proclamar campions d'Europa en la mateixa classe.

Les franceses Jennifer Poret / Louise Chevet van assolir la medalla de plata a l'Europeu juvenil del 2012 en classe 420.

Marti Llena / Oriol Mahiques a més de diversos campionats i copes d'Espanya un meritori bronze al mundial 2013 de la classe 29er

APRENDRE A NEDAR ENTRE LES BARQUES

Aquest any el Club Nàutic de Lloret ha celebrat el 60è aniversari. El club es reconeix hereu dels antics banys Ventura, banys que van néixer en resposta a la necessitat de disposar d'un tros de platja separat de la pressió turística, a la vegada que punt de trobada,  dispossar d'uns espais  per afavorir el seu confort i gaudi, per facilitar les relacions socials i la pràctica d'esports nàutics.

Així doncs des que els primers turistes van arribar a les platges de Lloret, els estiuejants entre els quals m'hi puc comptar, utilitzem les instal.lacions del nàutic (anteriorment banys Ventura) per estendre la nostra toballola, fer un bany i prendre el sol compartint l'espai amb les barques que entren i surten a  mar.

La vida dona tombs, allí hem festejat, hem passat  embarassos , han après a nedar els nostres fills...

A ningú se li escapa que la convivècia dels banys amb l'entrada i sortida d'embarcacions revesteix un risc. La societat evoluciona i en aquest sentit l'administració ha legislat regulant zones exclusives per a banyistes i espais reservats exclusivament per a l'entrada i sortida d'embarcacions. En el cas de Lloret però la tradició està  per davant de la norma i a aquestes alçades encara els nens aprenen a nedar entre les barques.

EL SABANELL, DARRERS SUSPIRS DE LES DRASSANES DE BLANES

Avarada del Sabanell. Foto de la revista Catalunya Marítima. 

El Sabanell tocava l'aigua per primera vegada a la platja de Blanes el 23 de juny de 1920, de 34,80 metres d'eslora, 7,40 de mànega i 4 de puntal, amb un desplaçament de 300 tones. Fer notar que era un dels darrers velers que es varen construir a la platja de Blanes, llavors per les drassanes Burell i anava equipat amb un motor de 100 cavalls. Segons un article de la revista Catalunya Marítima (any II, núm 17) del 30 de juliol de 1920, a la vegada que el Sabanell s'estaven construint quatre embarcacions de pesca de 30 metres d'eslora,  equipades  amb màquines de vapor Burell de 300 cavalls i destinades a la flota pesquera Malaguenya.

Drassanes Burell 1920 (fotografia de l'Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya)

Aquesta embarcació va passar a ser propietat de D. Vicente Rodríguez Alberola i va canviar el seu nom per el de "Estefano", va naufragar el 26 de febrer de 1924 a les costes del Marroc i la tripulació va poder sobreviure un cop van ser rescatats per un vapor a l'alçada de Rabat. Segons resa en el llibre "Los Últimos Veleros del Mediterráneo, Torrévieja Marinera", Volumen II, de José Huertas Morion.

L'aparell del Sabanell no era del tot ortodoxe, de tres pals el de mesana era bastant mes curt, tot i que en el text de José Huertas l'anomena Pailebot, semblaria més ajustat anomenar-lo un schooner-ketch (goleta-ketch de major i messana) de proa convexa i un curt bauprès.

El Sabanell navegant amb tot el drap. Los Últimos Veleros del Mediterráneo. Torrevieja Marinera. Vol. II

El 19 de juny de 1921, en el llistat de moviments d'embarcacions del Port de Barcelona publicat a l'apartat Vida Marítima de La Vanguardia, anomena l'arribada del Pailebot Sabanell provinent d'Almeria amb una càrrega de carbó.

El Sabanell amarrat al Port de Barcelona. Foto de la revista Catalunya Marítima.