TERRAL DE L’HIVERN A BLANES II

Ara que s’apropa Nadal i amb ell la celebració de l’IGPVB, estem pensant altre cop en aquells matins freds de gener en el club. L’aire glaçat a les faldes del Montseny ve a buscar el caliu de la badia de Blanes, baixa resseguint la vall de la Todera fins a escampar-se sobre el blau del mar.
Aquest es el nostre terral.
He trobat referències escrites d’autors que també han deixat constància de les sensacions que aquest vent els ha produït.
Antoni Castejon, que va ser meteoròleg de TV3, “havia observat tot navegant per la costa que, en passar a l’altura de la desembocadura de la Tordera, en l’aigua del mar s’hi produïa –sense que baixés notablement el riu- una mena de reverberació que ell atribuïa al flux que, des del massís del Montseny, davallava lliscant pel curs fluvial”.
Així o recull un article del meteoròleg Blanenc Josep Pruna i Cortacans, en l’article “La meteorologia a Blanes”, Revista Blanda 1998
Qui millor ha sabut transmetre les sensacions d’aquest terral va estar Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), en el el rem de trenta-quatre.
“Marxàvem en popa, sense balanceigs, ni capbussades. L’airet, que venia de terra, tot fresc i flairós com si acabes de llevar-se d’un jaç d’herbes humides, s’esmunyia per sobre meu amb un palp de carícia”.
Aquest terral que buscarem un nou any a les aigües de la badia, en la celebració de l’International Grand Prix Vila de Blanes entre el 2 i el 5 de gener, que os porti els millors desitjos i felicitat. Bon Nadal !

NOVEMBRE NEGRE

La vela lleugera passa per dificultats (foto Toni Gimeno)

Just ara fa un any (novembre negre) vàrem conèixer la noticia de que l’Autoritat Portuaria de Balears deixava sense aigua al Club Marítim de Maó. Aquesta administració, no va tenir miraments en donar la concessió de l’espai d’amarrament a una empresa privada deixant en una situació molt difícil a un Club amb 80 anys d’història, de segur el més emblemàtic de l’illa de Menorca.

Al cap d’uns dies de conèixer la noticia per la premsa, rebia un correu del bon amic Damià (director esportiu del C.M. Maó), dient que la junta directiva del seu club havia congelat el pressupost i que no rebrien cap ajut per desplaçar-se a fer la regata del mes de gener a Blanes, els regatistes s’ho havien de pagar tot (500 € per barba), ens demanava un cop de mà per trobar un apartament barat i si els hi podíem deixar una llanxa.

Aquest passat cap de setmana (novembre negre) d’una altra manera també ha caigut un pal de paller, rebia un e_mail del Manolo González Devesa que deia:
Solo decirte que el pasado sabado nos dieron una “patada en el culo” y perdimos las elecciones. Los socios no quieren nuestro modelo de Club.

Em vaig quedar glaçat, aquest passat mes d’agost vàrem estar en el seu club, R.C.N. Dénia, amb motiu de la celebració de l’Europeu Juvenil, en el qual ens vàrem sentir com a casa nostra i perquè no dir-ho amb l’enveja sana de veure un club modèlic en la gestió de l’esport. Si hi ha un president d’un Club Nàutic que coneix bé la vela i que ha treballat incansablement per l’esport i en concret per la vela, aquest és el benvolgut amic Manolo.
Com quedarà aquesta feina feta durant tants anys a Dénia? Quan trigarem a rebre el correu, en aquesta ocasió del Ricky (director esportiu de Dénia) dient alguna cosa semblant a la que vàrem rebre l’any passat per aquestes mateixes dates?

Que ens passa als Clubs Nàutics que tot i el que resa en els nostres estatuts: “te com a objecte principal el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de la modalitat esportiva de la vela entre els seus socis, a més de participar en competicions aprovades per la Federació.....”, que no sempre ho podem fer valer ?

Entre la política de l’administració per a aconseguir grans ingressos de les dàrsenes d’una banda (C.M.Mahó) i els possibles interessos en particular dels amarristes que no estan per la feina d’ajudar l’esport (R.C.N. Denia) de l’altre, ens espera un futur ben negre, de moment un altre novembre negre.