dijous, 22 de juliol del 2010

A BLANES, SOM UN EQUIP!!

Creuant el Bàltic a bordo del Nils Holgersson
A la tardor de l’any passat ens varem començar a plantejar com organitzar el desplaçament dels nostres regatistes a Suècia i a Dinamarca amb motiu de la seva participació al campionat del Món i a l’Europeu Juvenil respectivament. Tot plegat sota la supervisió del Juanmi.
El repte era aconseguir fer un desplaçament el més còmode possible per a tot el grup i alhora procurar que la seva estada fos agradable, així mateix, es podrien dedicar amb cos i ànima a la participació del campionat evitant l’esgotament d’un viatge de 2.700 Km. i no haber de patir les mancances en la seva estada, tan pel que fa a l'alimentació com a les seves necessitats.

La unió fa la força.
La primera idea era aconseguir que tot l’equip es pogués desplaçar en avió i que el transport de la furgoneta i del remolc el fessin terceres persones. Jo ràpidament em vaig oferir de voluntari i al mateix temps el Carlos es va sumar a l’expedició. Sumar? Ho he dit malament, es va cuidar absolutament de tot, ben calculat i programat, el viatge d’anada va ser un èxit absolut. Diumenge 18 de juliol a les 14h, a l’aeroport d’Asvasta, vàrem donar les claus de la furgoneta al Juanmi com a senyal de relleu, el material al seu lloc, el remolc al club nàutic i a nosaltres tan sols ens restava tornar en el primer avió de tornada a Girona. Ells es quedaven instal·lats a una granja a 3 Km del club nàutic. El Carlos i jo, encara havíem de tornar a Blanes des de l’aeroport de Girona, i per acabar-ho de fer rodó, va ser el “Presi” el qui ens va venir a buscar.

El poble d’Arkösund és un establiment de quatre cases on estiuegen alguns suecs, en el poble no hi ha pràcticament res i la localitat més propera amb cara i ulls és Norkopic que està a 50 Km. Calia doncs també preveure l’avituallament d’una estada d’uns 20 dies per a 9 persones. Mans a la feina amb la llista de la compra van ser el Josep Lluís i la Maria, qui sense preguntar, em van ajudar caixes amunt i caixes avall a muntar el rebost.
Omplo el pit respirant a fons, penso que hem fet la nostra feina, que els nostres regatistes ara poden fer la seva. I que despreocupats d’altres coses, passi el que passi, poden navegar i sentir-se orgullosos igual que jo de que a Blanes, SOM UN EQUIP !!