.JPG)
Abans de la celebració del campionat d’Espanya de la classe Europa 2005 a Blanes, es va conèixer la noticia, L’Europa havia deixat d’ésser embarcació olímpica en la seva condició d’individual femenina.
En aquest campionat, la participació va ser l’habitual, tan sols vàrem trobar a faltar les regatistes que es jugaven la plaça olímpica femenina, com l’Alícia Cebriàn i les germanes Reyes, que es van veure obligades a partir d’aquell moment a navegar en làser radial, deixarem els seus comentaris per un altre ocasió.
A partir de llavors, es generalitzaven frases com “l’Europa està abocat a desaparèixer”, “al deixar de ser olímpic te els dies comptats”, etc. Es cert que va arribar un temps de desconcert, segurament sense cap raó, el balanç d’haver estat una embarcació olímpica per les noies entre les olimpíades de Barcelona 1992 i Atenes 2004, es molt positiu per la classe. Si ja era abans una embarcació tècnica, la indústria nàutica, durant aquests anys havia investigat i desenvolupat al límit materials i tecnologia envoltant de l’Europa, també simultàniament les regles de classe i els mesuradors oficials havien homogeneïtzat el sistema, facilitant molt les medicions en les regates.
El desconcert anomenat havia arribat als joves regatistes que s’incorporaven a la classe, no tenien un referent clar, les convocatòries d’entrenament de la Selecció Catalana eren ara mes escasses i no sempre es realitzaven tal i com s’havien planificat, tot i l’esforç del Comitè de Tecnificació en posar-hi remei, la classe navegava sense rumb. El secretari de la classe conjuntament amb el secretari tècnic de la FCV no van trigar en adonar-se i van demanar la col·laboració a Paul Depoorter, l’home que més coneix l’Europa i que havent estat entrenador d’equips olímpics de la RFEV a partir d’ara compaginaria la seva feina, president de Winner Boats, Vice-president de la IECU i pare de família en l’edat que mes el necessiten l’Eric i el Jan.
Ha estat un luxe tenir-lo al cap davant de la Selecció Catalana aquest temps, ha incorporat una nova manera de treballar, les convocatòries han passat de ser exclusives a generoses, el treball en ves de individual ha estat en equip, ara la classe Europa a Catalunya es una família, més de 50 targetes el més de març, te el rumb marcat per créixer i arribar a bon port.
El Paul ens ha fet CAMPIONS (Absolut, Femení, Juvenil i Juvenil Femení en la Copa d’Espanya 2008) i amb la feina ben feta, el desconcert si es que hi era s’ha esvaït ara només ens cal seguir el rumb que ens ha marcat.
Tot i que a partir d’ara el Paul ja no serà el titular, no trigarem a veure’l, generós com sempre, ajudant.
En aquest campionat, la participació va ser l’habitual, tan sols vàrem trobar a faltar les regatistes que es jugaven la plaça olímpica femenina, com l’Alícia Cebriàn i les germanes Reyes, que es van veure obligades a partir d’aquell moment a navegar en làser radial, deixarem els seus comentaris per un altre ocasió.
A partir de llavors, es generalitzaven frases com “l’Europa està abocat a desaparèixer”, “al deixar de ser olímpic te els dies comptats”, etc. Es cert que va arribar un temps de desconcert, segurament sense cap raó, el balanç d’haver estat una embarcació olímpica per les noies entre les olimpíades de Barcelona 1992 i Atenes 2004, es molt positiu per la classe. Si ja era abans una embarcació tècnica, la indústria nàutica, durant aquests anys havia investigat i desenvolupat al límit materials i tecnologia envoltant de l’Europa, també simultàniament les regles de classe i els mesuradors oficials havien homogeneïtzat el sistema, facilitant molt les medicions en les regates.
El desconcert anomenat havia arribat als joves regatistes que s’incorporaven a la classe, no tenien un referent clar, les convocatòries d’entrenament de la Selecció Catalana eren ara mes escasses i no sempre es realitzaven tal i com s’havien planificat, tot i l’esforç del Comitè de Tecnificació en posar-hi remei, la classe navegava sense rumb. El secretari de la classe conjuntament amb el secretari tècnic de la FCV no van trigar en adonar-se i van demanar la col·laboració a Paul Depoorter, l’home que més coneix l’Europa i que havent estat entrenador d’equips olímpics de la RFEV a partir d’ara compaginaria la seva feina, president de Winner Boats, Vice-president de la IECU i pare de família en l’edat que mes el necessiten l’Eric i el Jan.
Ha estat un luxe tenir-lo al cap davant de la Selecció Catalana aquest temps, ha incorporat una nova manera de treballar, les convocatòries han passat de ser exclusives a generoses, el treball en ves de individual ha estat en equip, ara la classe Europa a Catalunya es una família, més de 50 targetes el més de març, te el rumb marcat per créixer i arribar a bon port.
El Paul ens ha fet CAMPIONS (Absolut, Femení, Juvenil i Juvenil Femení en la Copa d’Espanya 2008) i amb la feina ben feta, el desconcert si es que hi era s’ha esvaït ara només ens cal seguir el rumb que ens ha marcat.
Tot i que a partir d’ara el Paul ja no serà el titular, no trigarem a veure’l, generós com sempre, ajudant.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada