L'Oriol en el port de Barcelona a l'any 1960
Des de sempre he estat un apassionat de la nàutica i del mar, malgrat que a casa, de petit, el meu contacte amb el mar era ocasional, amb algunes sortides per anar a passar el dia a la platja. El meu passeig preferit era pel port, visitant algun vaixell, navegant amb "golondrina" fins la bocana i així veure a tocar les sortides dels pràctics anant a buscar algun vaixell, era meravellós sentir-te immers en aquella olor de mar.
Ha estat de més gran i quan la meva independència m’ho ha permès que m’he anat impregnant de sal.
Sempre he tingut el neguit de saber de on em podia venir aquesta afició.
Potser la resposta la vaig tenir el gener de 1992, quan em vaig examinar per patró de iot.
Un cop havia acabat la prova de TEORIA DEL BUC, satisfet de com m’havia anat, em vaig apropar pausadament a la tarima de la sala per lliurar el meu exament al president del tribunal, Don Laureano Carbonell i Relat, professor titular de la Facultat de Nàutica. Aquest em va agafar els fulls i va llegir el meu nom, Oriol Subirà de Galdàcano........, a continuació em va preguntar “Usted no sera pariente de Don Gervasio de Artiñano de Galdácano que escribió un magnifico tratado sobre la arquitectura naval española en el año 1914? “. Tot i que era molt probable, doncs el cognom de Galdàcano és molt escàs, no l’hi vaig poder contestar.
A l’endemà l’exàmen continuava i m’havia d’afanyar a donar-l’hi resposta a Don Laureano, vaig engegar una investigació familiar i efectivament vaig poder-l’hi confirmar que sí, el tal Gervasio era fill d’una tieta del meu avi matern.
Això no va quedar aquí, em faltava poder veure, llegir i tocar aquest “magnifico tratado” segons el llavors director del Museu Marítim de Barcelona.
Ha estat de més gran i quan la meva independència m’ho ha permès que m’he anat impregnant de sal.
Sempre he tingut el neguit de saber de on em podia venir aquesta afició.
Potser la resposta la vaig tenir el gener de 1992, quan em vaig examinar per patró de iot.
Un cop havia acabat la prova de TEORIA DEL BUC, satisfet de com m’havia anat, em vaig apropar pausadament a la tarima de la sala per lliurar el meu exament al president del tribunal, Don Laureano Carbonell i Relat, professor titular de la Facultat de Nàutica. Aquest em va agafar els fulls i va llegir el meu nom, Oriol Subirà de Galdàcano........, a continuació em va preguntar “Usted no sera pariente de Don Gervasio de Artiñano de Galdácano que escribió un magnifico tratado sobre la arquitectura naval española en el año 1914? “. Tot i que era molt probable, doncs el cognom de Galdàcano és molt escàs, no l’hi vaig poder contestar.
A l’endemà l’exàmen continuava i m’havia d’afanyar a donar-l’hi resposta a Don Laureano, vaig engegar una investigació familiar i efectivament vaig poder-l’hi confirmar que sí, el tal Gervasio era fill d’una tieta del meu avi matern.
Això no va quedar aquí, em faltava poder veure, llegir i tocar aquest “magnifico tratado” segons el llavors director del Museu Marítim de Barcelona.
Portada i contraportada del llibre Arquitectura Naval Española (En Madera) El vaig buscar insistentment i no va ser fins a mitjans de 2003 que vaig aconseguir-ne un exemplar en la llibreria Margarita de Dios de Madrid, tot sovint el consulto i en obrir les seves pàgines sento de lluny grinyolar les politxes de fusta, els flameig dels flocs de cotó, veus de mariners fatigats i sobre tot altre cop aquella olor de mar.
.png)
4 comentaris:
Hola, Oriol!
Buscant informació sobre el mestre d'aixa Josep Vieta per a un treball que estic fent he vingut a parar al teu bloc. Veig que compartim una mateixa passió per la mar i els vaixells, tot i que la competició no m'interessa tant com a tu.
De tota manera, vull compartir aquesta passió amb gent de mar com tu de tot arreu; ja ho veuràs pels enllaços, dels quals a partir d'avui també en forma part "Ratxes". I encara amb més motiu si és un bloc en català.
Aprofito per dir-te que la penúltima entrada està dedicada a una regata de record molt trist a la nostra comarca, l'Arenys-Blanes de l'any 1970.
Salutacions des de Premià de Mar.
Hei Oriol,
Bona la teva nota d'avui.
Nomès una correcció, D. Laureano Carbonell, a més de Capità de la Marina Mercant i Catedràtic de Dibuix de l'Escola de Nàutica de Barcelona, es Llicenciat en Història i va ser onservador del Museu Marítim de Barcelona i no director que per aquells temps era D. José Maria Martínez Hidalgo.
Una abraçada i vent en popa.
Salutacions des de Mataró
Hola Oriol
Como no solo soy una apasionada del mar sino que me interesa todo lo que tenga que ver con la genealogia, me ha encantado tu descubrimiento de tu familiar marino. Te animo a que sigas buscando, incluso sin tus apellidos principales Subirà o Galdácano.
Un saludo cordial
Carolina del CV Blanes
Volia fer una precisió al comentari de Carlos Ramos. Laureano Carbonell sí que va ser durant un petit periode de temps director del Museu Marítim, precisament va substituir en Martínez-Hidalgo. L'any 1992 però no n'era el Director. L'any 1992 la Directora era l'Elvira Mata, actual directora tècnica del Museu.
Publica un comentari a l'entrada