divendres, 21 de novembre del 2008

EINSTEIN NAVEGANT

Albert Einstein és una de les figures més representatives del procés científic del s XX, i la seva personalitat ha ultrapassat l'àmbit merament científic per a esdevenir un símbol.
Va néixer a Ulm, Alemanya el 1879, el 1933 per la seva condició de jueu s'hagué d'exiliar d'Alemanya i s'instal·là a Princeton, Nova Jersey on va morir el 18 d'abril de 1955.
En aquesta darrera etapa a Estats Units és on està documentada la seva gran afició a la vela.
Havia llogat una caseta en un poble Cutchoque al nord de Long Island, amb vistes al port i allí es on feia navegar un petit veler de fusta de 4,5 metres anomenat Tinef (chatarra).
Dos imatges d'Albert amb el seu "Tinef"
D’aquesta època es coneix que les arts marineres no se l’hi donaven tan bé com la física, el fill de la botiga de comestibles del poble el va haver de rescatar diferents vegades.

Albert hissant la major del seu Tümmler
Mes endavant és va fer amb un petit creuer anomenat Tümmler (marsopa), amarrat a Saranac Lake.
No us sembla fantàstic tenir una cosa en comú amb una ment tan privilegiada com la de l’Albert Einstein?. La passió per la vela deu ser quelcom més que una afició.

divendres, 14 de novembre del 2008

COP A L'YNGLING

Match racing celebrat a Blanes 05/04/2008
Avui el Consell de la ISAF ha decidit mitjançant votacions les 10 modalitats que seran olímpiques a Londres 2012, de fet no hi han hagut sorpreses, però si emoció fins el darrer moment en la votació per l’embarcació pel match racing femení, finalment ha estat l’ Elliot 6m el que s’ha endut el gat a l’aigua.
He tingut l’oportunitat de creuar unes paraules amb l’amic Mattias Dahlström, secretari executiu de la classe Yngling, que va estar entre nosaltres durant l’Europeu celebrat la passada primavera a Blanes.
“The international yngling class will live strong!”, amb aquestes paraules anuncia una nova etapa, amb l’elegància que l’hi recordem aprofita per agrair l’estada de regatistes i professionals durant aquesta curta etapa olímpica i recorda que la seva aportació sens dubta ha col·laborat a fer millor la classe. Desitja el millor per als regatistes olímpics, mostrant-se segur de que la seva estada a l’Yngling els hi ha proporcionat experiència i habilitat per assolir les seves futures fites.
Ara l’Yngling ha de centrar-se en els seus valors fonamentals que l’han fet arribar a l’èxit en els darrers 40 anys, 800 membres, regates intercontinentals, i una forta implantació com a vaixell escola i de formació de regatistes juvenils.
A Blanes, la classe Yngling sempre tindrà un racó en el nostre cor, sort en aquesta singladura.

dijous, 6 de novembre del 2008

BARQUETS DE VELA

Conjunt de tradicions i de formes de vida d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat, això és una de les definicions de cultura.
Sempre he estat un enamorat del tractament que té la nàutica per la majoria dels nostres veïns francesos, doncs aquesta forma part de la seva cultura. Això contrasta amb la situació de casa nostre, on encara no s’ha tret l’estigma de formar part d’un estatus lligat a una classe social més alta.
Quantes vegades he vist en un port francès arribar un individu, d’aspecte senzill, amb un cotxe ben atrotinat, pujant a bord d’un vaixell que mai haguessis pensat que pogués ser el seu, qüestió de prioritats, per ell el mar i navegar és el més important, la casa, el cotxe, el treball i el dia a dia són el medi i en canvi l’embarcació el seu fi.

Un avi ensenya al seu net a fer navegar el barquet

Bé, aquest cap de setmana he estat amb l’amic Joan Coromina al Saló Nàutic a Cap d’Agde, i allí varem veure com en una piscina d’uns 6 x 12 metres, amb tan sols 40 cm d’aigua, una colla de nanos anaven corrent d’un cantó a l’altre de la piscina fent navegar uns barquets de vela.
Aquests barquets no anaven teledirigits, lògicament es movien impulsats pel vent, per tal d’aconseguir que la petita embarcació fes una travessia en aquell mar de plàstic, tan sols calia orientar-lo correctament. Sota aquesta premissa que sembla tan tonta, els nens de molt curta edat ja comprenien perfectament els principis més bàsics de la navegació a vela.








Els navegants mes avesats intentaven fer passar els vaixells entre les boies i senyes col·locades a tal efecte, finalment tot tipus de velers, llatines, sloops, goletes i demés creuaven sense parar aquelles aigües tranquil·les.