El Sta. Eulàlia a Veles per la Pau, Fórum de les cultures 2004 (foto Oriol Subirà)
El Pailebot Santa Eulàlia ha estat declarat bé cultural d’interès nacional, per l’acord de govern 106/2011, del 28 de juny, per ser un vaixell únic i singular, testimoni d’un moment soci econòmic, tècnic, industrial i comercial molt concret de la història del país, del qual, no es conserva cap altre exemplar a Catalunya.
L’any 1997, mitjançant subhasta pública, el Museu Marítim de Barcelona, va adquirir el “Sayremar Uno”, embarcació embargada per la tresoreria de la Seguretat Social. Aquest vaixell s’utilitzava com auxiliar en treballs submarins, un bastiment llavors desarborat de qualsevol aparell de vela, i per contra equipat amb una sèrie de grues hidràuliques a coberta.
Al darrera de tot plegat, es tractava de restaurar, (millor dit, reconstruir) un antic pailebot avarat el 14 de gener de 1919 des de la platja de Torrevella, es tractava del “Carmen Flores” utilitzat en els primers anys en el transport de la taronja, va ser utilitzat també en la cursa per fer les Amèriques. Va passar per altres mans i amb diferents noms fins arribar als nostres dies.
El 1998 el Santa Eulàlia, anomenat així en honor a la patrona de Barcelona, es va treure de l’aigua i després d’una minuciosa inspecció, es va per procedir a la total restauració del casc, feines que es van allargar per un any. A continuació, calia restablir la seva configuració original, els tres pals, el botaló i l’eixàrcia. Des de l’any 2000, el Sta Eulàlia està plenament operatiu i amarrat al Moll Bosch i Alsina del Port de Barcelona, és el vaixell insígnia del museu Marítim i peça fonamental en els programes educatius i activitats relacionades amb el mar.
El Sta. Eulàlia a Veles per la Pau, Fórum de les cultures 2004 (foto Oriol Subirà) L’any 1997, mitjançant subhasta pública, el Museu Marítim de Barcelona, va adquirir el “Sayremar Uno”, embarcació embargada per la tresoreria de la Seguretat Social. Aquest vaixell s’utilitzava com auxiliar en treballs submarins, un bastiment llavors desarborat de qualsevol aparell de vela, i per contra equipat amb una sèrie de grues hidràuliques a coberta.
Al darrera de tot plegat, es tractava de restaurar, (millor dit, reconstruir) un antic pailebot avarat el 14 de gener de 1919 des de la platja de Torrevella, es tractava del “Carmen Flores” utilitzat en els primers anys en el transport de la taronja, va ser utilitzat també en la cursa per fer les Amèriques. Va passar per altres mans i amb diferents noms fins arribar als nostres dies.
El 1998 el Santa Eulàlia, anomenat així en honor a la patrona de Barcelona, es va treure de l’aigua i després d’una minuciosa inspecció, es va per procedir a la total restauració del casc, feines que es van allargar per un any. A continuació, calia restablir la seva configuració original, els tres pals, el botaló i l’eixàrcia. Des de l’any 2000, el Sta Eulàlia està plenament operatiu i amarrat al Moll Bosch i Alsina del Port de Barcelona, és el vaixell insígnia del museu Marítim i peça fonamental en els programes educatius i activitats relacionades amb el mar.
El Sta Eulalia és el darrer pailebot que es conserva a Catalunya, com hem dit de manufactura alacantina, sembla que la seva configuració és pràcticament idèntica als construïts a Catalunya. A la província marítima de Mataró se’n van construir 22 entre el 1816 i el 1875, 1 a Calella, 1 a Canet, 1 a Mataró, 2 a Vilassar, 5 a Lloret de Mar, 5 a Arenys de Mar i 7 a Blanes.
De fet, el pailebot és una goleta. A Catalunya, de vegades s’utilitzava aquest nom en el vaixell típic de cabotatge i com a deformació del nom anglès “pilot’s boat”, embarcació del pilot o pràctic del port.
Sembla, que aquesta declaració de bé cultural d’interès nacional, haurà de garantir la supervivència d’aquest darrer bastiment desaparegut de les nostres costes. Sigui benvinguda aquesta declaració, però convençuts, de que cal anar més lluny i aconseguir la protecció urgent d’un catàleg d’embarcacions de fusta, (de pesca, velers, velers esportius...) que de la mateixa manera que els velers mercants, desapareixeran en breu del nostre paisatge.
De fet, el pailebot és una goleta. A Catalunya, de vegades s’utilitzava aquest nom en el vaixell típic de cabotatge i com a deformació del nom anglès “pilot’s boat”, embarcació del pilot o pràctic del port.
Sembla, que aquesta declaració de bé cultural d’interès nacional, haurà de garantir la supervivència d’aquest darrer bastiment desaparegut de les nostres costes. Sigui benvinguda aquesta declaració, però convençuts, de que cal anar més lluny i aconseguir la protecció urgent d’un catàleg d’embarcacions de fusta, (de pesca, velers, velers esportius...) que de la mateixa manera que els velers mercants, desapareixeran en breu del nostre paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada