MUNTAR LA PARADETA

No podem dir que en els setanta-dos anys d’història del Club de Vela, haguem estat 71 vegades absents a la fira d’entitats de Blanes, doncs aquest any tan sols es tractava de la 7a edició organitzada per l’Ajuntament, però sí que per primera vegada,  al meu entendre, el club es va mostrar als veïns de Blanes en les mateixes condicions que les altres entitats de la Vila.

Foto Alfred Farré

El repte no va estar gens fàcil, el cap de setmana del 27 i 28 de setembre coincidia amb el tancament del campionat del món de raceboard i per tant va estar un autèntic sacrifici poder muntar la paradeta, estar-hi encara va ser més complicat,  jo mateix me’n vaig cuidar el dissabte al matí, a la tarda entretant es feia el lliurament de trofeus del mundial va ser el meu fill qui es va prestar voluntari per estar al peu del canó. El diumenge l’assumpte encara va ser més accidentat, entre la previsió de mal temps (pluges torrencials) i que el que havia de ser-hi, el sempre disposat Pplu va caure malalt, vàrem optar llavors per retirar-nos i desmuntar a primera hora del matí.

Quan un es proposa una novetat com aquesta, cal que desprès se’n faci una valoració i es per això el motiu d’aquesta entrada. De les 5 hores que hi vaig ser en puc treure si més no aquestes sensacions.

Dir que la gent que hi passejava era majoritàriament de Blanes, en un format familiar, el que representa d'entrada un potencial d'usuaris de les nostres instal·lacions i en concret de l'escola de vela.

Tot i tenir una televisió amb vídeos de les nostres regates, imatges prou atraients, la gent difícilment s'hi aturava, vaig tenir la sensació de que això de la vela i el mar no anés amb ells. Tan sols dues persones, un francès, navegant de La Rochelle, que passava llargues estades en un càmping i una vidua d’un ex-soci que em va parlar amb enyorança dels temps en que el seu marit hi tenia una barca. A ambdós els vaig poder obsequiar amb un exemplar de la història del Club, cosa que van agrair notablement.

Al cap d’una estona, vaig decidir canviar d'estratègia, sortint del xiringuito i atansar-me a les famílies amb fills d’edats entre 6 i 14 anys, i a partir de llavors la cosa va canviar. En aquestes 5 hores vaig poder oferir els nostres serveis ben bé a una dotzena de famílies que varen escoltar amb atenció les meves explicacions i que sense poder parlar de preus, doncs no els sabia, els vaig adreçar perquè més endavant es dirigissin a les oficines del Club.
La conclusió molt positiva, crec que el Club de Vela ha de fer accions en aquesta direcció, no només per la besant comercial, sinó també per relacionar-se de tu a tu amb la gent de Blanes. És curiós, però encara ens miren amb certa distancia o desconfiança. Recordeu allò de que el Club de Vela era qui els havia robat un tros de platja.....
Afegir que és fantàstic coincidir amb gent, que posa a disposició el seu temps en associacions esportives, culturals, d'esplai etc. i encara més amb els que ho fan pensant en els demés, com AECC Catalunya contra el càncer, Associació Catalana Parkinson, Càritas Interparroquial, Oncolliga, Creu Roja etc. a tots ells la meva admiració.