LA NOSTRA REVÀLIDA

Mirant al futur amb confiança (Foto Alfred Farre)

Antigament la revàlida era un examen que es feia a quart de batxillerat (llavors amb 14 anys) per a ratificar que els coneixements obtinguts eren vàlids, aquest examen era selectiu i no es podia anar endavant sense haver-lo aprovat, suposo que amb la antiga idea de superar l’adolescència per arribar a ser adults  amb uns sòlids coneixements.

El Club de Vela, amb més de 68 anys i havent-les vist de tots colors, ara es veu en la necessitat de superar aquest tràngol. Estic convençut que el nostre club està plenament capacitat per a continuar tant amb la gestió de la nostra dàrsena, com liderant l’activitat esportiva en la nàutica de la nostra comarca i amb voluntat de ser un referent a nivells superiors.

Malauradament l’examen que hem de passar no s’ajusta a la nostra realitat ni a la de tants d’altres clubs nàutics que també amb bona nota superarien la prova, de fet, sobreviure amb els standards de qualitat que ens hem autoexigit de la mà de l’Associació de Ports ens fa mereixedors de la millor nota. Bandera Blava, ISO 9000, 14001, EMAS,  Q de qualitat turística, Vela de platí de la FCV, reconeixements de la RFEV, de l’Ajuntament, de la Diputació, del Consell Comarcal etc.

Ens han imposat un grau més i com esportistes que som, hem acceptat les regles del joc. En el mateix moment de rebre el plec que ha de regir el concurs per l’explotació de la dàrsena esportiva del Port de Blanes ens hem posat a treballar, sense descans i sense excuses presentarem la millor proposta per a la gestió de la dàrsena, la nostra dàrsena.

Tot i que ben bé no sabem contra qui lluitem, guanyarem no en tinc cap dubte,  els diners no ho son tot, però per si de cas, nosaltres farem un esforç més que notable per estar a l’alçada.

Ara bé, el nostre patrimoni més gran, allò que els nostres examinadors i adversaris no saben, el que no es valora en el concurs, que ens ha guiat al llarg dels anys, el full de ruta en aquesta revàlida, és justament allò que ens farà guanyadors, el que ens han tramès els nostres navegants, l’esforç, l’esperit de superació en els moments més difícils, la solidaritat, l’amistat, el compromís, l’amor al mar i la necessitat de trametre aquests valors als demés. 

LA VELA LLEUGERA NO TE PES

Blanes al cap vespre (foto Alfred Farre)

Reconèixer l’esforç, els recursos i la dedicació a la promoció de la Vela cada cop es fa més difícil. En el nostre ADN com a Nació, amb més de 500 Km de costa, no hem sabut integrar una mínima cultura nàutica i del mar que sens dubte ho facilitaria.
És estrany que amb el recorregut que tenim, des dels anals de la història, les primeres embarcacions amb la vela Llatina, amb construccions portuàries a Catalunya segle II a C (Port d’Empúries) i dels grans navegants, amb generacions remarcables com els que dominaven la Mediterrània en el segle XII o la Marina d’Or del 1800, no ens haguem impregnat d’estimació al Mar.

Ara que he pogut veure com l’Administració valora la nostra tasca, se m’ha empassat una onada.

En la nostra personal disputa amb un grup inversor Andorrà per renovar la concessió de la Dàrsena Esportiva del Club Vela Blanes, finalment hem rebut el Plec de condicions que ha de valorar les propostes de gestió.
En una primera fase selectiva (si no s’assoleix un mínim el concursant ja quedarà descartat) , la Generalitat ens demana, a banda demostrar la solvència econòmica i tècnica , acreditar la gestió d’una instal·lació portuària i de les actuacions a realitzar respecte el seu manteniment. De l’activitat esportiva res de res.......cap esment, això sembla que no interessa a ningú. Però seguim, encara queda espai per a una segona oportunitat.
En la segona fase, es puntua d’una manera aritmètica (fins a 25 punts) , qüestions de la proposta com són: Import de tarifes a aplicar, la quota de cànon de l’activitat, la reducció en el termini de concessió i l’augment de places de públic tarifat. Anteriorment i en sobre apart (fins a 55 punts) ja s’haurien valorat qüestions subjectives com millores d’accessibilitat i mobilitat, gestió mediambiental, programa de manteniment, programa de gestió dels serveis i millores en la instal·lació, ...etc. I finalment, trobem el foment per a la nàutica esportiva: valorada entre 1 i 5 punts sobre un total de 80 punts!!!

Als nostres gobernants la nostra escola de vela, la vela adaptada, l’institut de la vela, els equips de regates, l’organització de competicions, els centres de tecnificació .... els importa 5 punts sobre 80 del total de l’activitat d’un port,......... quina pena.

Semblava que les coses apuntaven en una altre direcció, de tota manera ja fa uns anys em vaig comprometre amb aquesta causa perduda i seguiré aportant el meu granet de sorra. La sensació de navegar a vela no pot ser una cosa exclusiva, el mar és de tots i l'opotunitat d'estimar-lo també.

M’agradaria que algun dia podéssim oblidar allò de “A casa nostra la navegació forma part d’un estatus, mentre en d’altres indrets forma part de la seva cultura”

EN EL BON CAMÍ

Diuen els restauradors que quan un client encarrega taula per a dues persones, però que a darrera hora se’n presenta una de sola i que aquesta, mentre va menjant va fent anotacions en una llibreta, cal tractar-lo bé, sens dubte es tracta d’un inspector de la guia Michelin.

En el bon camí (foto Alfred Farré)

Estem en una carrera per fer les coses cada dia una mica millor, en el cas dels clubs nàutics i pel que respecta a l’activitat esportiva no tenim el vàrem de les estrelles, però en tenim d’altres. Des de les Federacions com es el cas de la Catalana, fa una colla d’anys que va posar en marxa uns guardons com el de la vela de Plata, d’Or o Platí. El Club Vela Blanes, disposa des de la creació d’aquestes distincions, del màxim guardó en totes les edicions celebrades.
Mes enllà d’això que de vegades no es del tot objectiu, hi han aspectes que ens poden fer pensar que treballem en la bona direcció. El nostre Club es un centre atractiu per regatistes de fora de les nostres comarques. Es habitual la col·laboració entre Clubs nàutics, salvant algunes excepcions (Donar resposta Ratxes 15-11-2009) i aquest es el cas que avui ens porta. Aquesta col·laboració, quan algun esportista es troba lluny del seu domicili per motius de feina o d’estudis, comporta el fet de demanar ser acollits temporalment en unes instal·lacions properes a la nova ubicació, i es així com recentment, en el nostre Club hem tingut diferents hostes.

.- Club Nautico Portodoseixo, La Coruña; Jose Antonio Prieto Gilgueira, classe Snipe del juliol 2010 a Abril 2011
.- Real Club Náutico Málaga, Màlaga; Claudia Juan Vigar, classe Europe de l’Octubre 2011 a Juny 2012
.- Kullavik Kanot & Kappseglings Klubb, Suècia; Emil Bengston, classe Europe de Gener-2011 a Abril 2011
.- KKK-O.T.S. Suècia; Gustav Petterson, classe Europe d’ Octubre 2011 a Juny 2012
.- Radasjons Segel Sallskap, Suècia; Tomas Westerbrand, classe Europe de Gener 2012 a Juny 2012

El fet de que aquests navegants hagin demanat estar amb nosaltres, no vol dir que estiguin allotjats a Blanes, al contrari, la majoria es desplacen des de Barcelona. Ells han valorat altres qüestions com la qualitat de les flotes amb qui compartir els entrenament i sens dubte l’amabilitat del nostre staff tècnic. No son inspectors de la guia Michelin, però com sempre, nosaltres els tractarem bé.

BONES FESTES

UN SOMNI FET REALITAT

Aleix Gelabert, creuant la línia d'arribada a Salvador de Bahia

“S’ha realitzat el meu somni”, aquestes van ser les primeres paraules de l’Aleix en arribar a Salvador de Bahia, desprès de travessar l’Atlàntic en solitari amb el seu Antaas. (embarcació classe mini de 6,5 metres d’eslora)

A poques milles de l’arribada, pendents del desenllaç, el passat dimarts 1 de novembre al vespre, des de casa, un servidor col·locava un post al facebook que deia, demà el blanenc farà cap, a Salvador de Bahia, “Aleix gaudeix de les darreres hores!!”

Ningú regala res, que poc podíem sospitar des d'aquí, que aquelles darreres hores serien un infern per l’Aleix, en mig d’una tempesta a la badia de “Todos los Santos” amb ratxes de mes de 30 nusos i ones que superaven els tres metres. I, com tots vosaltres suposeu, de morros, amb el vent de proa, fent bordos en un mar desordenat, amb el material fatigat i un home ja sense forces. Que dur..., havia trencat un pern de subjecció de la quilla i, com l’Aleix no les tenia totes amb la reparació realitzada, va haver de fer les darreres milles sense floc ni genaker, això li va fer perdre algunes posicions. Lluitava per estar entre els quinze i finalment va entrar disset. Això que importa?.

Finalment l’Aleix va fer cap, a Salvador de Bahia, el dimecres 2 de novembre a les 19h 47 min 53 segons. Va navegar 4200 milles en 30 dies, 4 hores, 30 min i 19 segons, a una mitjana de 5,80 nusos. Les darreres hores no les va gaudir, les va haver de patir i lluitar com un colós, més que mai vèncer l’adversitat va fer que la felicitat de la victòria fos encara més gran.

Aquesta fita, no era només el somni d’un navegant solitari, (deixa'm Aleix compartir el teu èxit), el Club Vela Blanes està d’enhorabona, per un grup de navegants d’un poble de la Costa Brava, el somni era que un dels seus membres algun dia assolís una fita com la que tu ara has aconseguit. Aleix, per nosaltres ets el millor i amb la teva grandesa ens has fet a nosaltres més grans. Felicitats Aleix celebra-ho tant com puguis, perquè això és UN SOMNI FET REALITAT.

UN OPTIMISTA, CAP DE L'EXERCIT DEL FÈNIX

L'Èric (esquerra), el Jaume, la Marta, el Sergi, el Francesc i la Júlia.
XXX Vila de Blanes, gener de 2004

L’Èric va estar un parell de temporades am nosaltres, va estar inscrit a l’Escola de Vela i formar part de la nostra flota d’optimist entre els anys 2002 i 2004. Introvertit, de poques paraules, tenia un veritable interès en la vela, la seva mare ho comentava, feia els impossibles per a baixar a Blanes els caps de setmana a navegar.

Qui no coneix la seva història? “L’Eric i l’exèrcit del Fènix”, l’any 2005 en Xavi Mató en va rodar un documental que es va emetre per TV3, el mateix Eric en va escriure un llibre editat l’any 2006 per Edicions Proa S.A.. També se’n va fer una adaptació teatral escrita per Víctor Alexandre i dirigida per Pere Planella, va estar representada al teatre Borràs de l’abril al juny de 2007.
La història de l’Èric, o millor dit el seu mal son, va començar el vespre del dia 30 de setembre de 2004, quan una vintena de guàrdies civils, amb un ordre d’escorcoll, van entrar a casa seva, es van endur els seus aparells informàtics i el van acusar de terrorista. Després de prestar declaració a Blanes, el 13 de desembre del mateix any es va haver de presentar davant el fiscal de l’audiència nacional a Madrid, acusat de terrorista.
Recordo que des del Club, llavors, vàrem fer arribar a l’audiència nacional un escrit donant fe de la participació activa de l’Èric en la nostra escola de vela i flota d’optimist.
Els problemes de l’Èric venien d’uns mails que amb 14 anys, va escriure com a cap de l’exèrcit del Fènix (era un gran enamorat de les histories del Harry Potter) a tres cadenes de supermercats, exigint que s’etiquetés en català. La lectura que en va fer llavors la justícia, deixem-la a banda, el cert és que finalment el cas va quedar arxivat.
L’actor i director Joel Joan, vol portar aquesta història al cinema. La producció es realitza en micromecenatge (si hi voleu fer aportacions podeu fer-ho través de la seva pàgina web ) .
Avui, a Blanes això és notícia, perquè des de la productora s’han posat en contacte amb nosaltres per a gravar imatges de l’Èric, en aquest cas de l’actor que el representa, navegant a casa nostra.

SENSE REGATISTES NO HI HA REGATA

Una balena a punt d'esclafar un regatista (imatge simulada)

De vegades perdem de vista que el regatista és l’element fonamental en l’esport de la vela

Els clubs, associacions de clubs, les federacions i els seus comitès (jutges, tècnics etc..), les secretaries de classe i associacions de propietaris, són entitats que formen part de l’univers de l’esport de la vela amb diferents finalitats però, que sense el seu nucli, el regatista, perden tot el seu sentit.

Anem a pams, com es relaciona el regatista amb les diferents entitats?

Els clubs, neixen per facilitar la pràctica de la vela a un grup, s’entén fonamental la localització, l’habilitació d’un espai que faciliti la trobada i la pràctica d’aquest esport. Amb el temps, la realitat ha portat als clubs a prioritzar la gestió dels seus espais i tot el que això comporta, per sobre de la gestió merament esportiva, es pot dir que la convivència amb la nàutica d’esbarjo i el seu entorn han fet possible la supervivència de la vela però, en l’àmbit dels clubs, s'ha relegat als regatistes a un segon terme. La decreixent aportació d’ajuts de l’administració a l’esport, fa que la vela a hores d’ara, tan sols es mantingui pel prestigi que pugui aportar a l’entitat.
Les federacions estan constituïdes per clubs, esportistes, tècnics, jutges... amb la finalitat principal, com ja hem dit, de fomentar i promocionar la pràctica de la vela. En la pràctica, l’assemblea de las federacions la formen majoritàriament els clubs (80% aprox.) i, per tant, les polítiques federatives van en aquesta direcció. Depèn de la sensibilitat de la junta directiva del moment, que afavoreixi més o menys, les polítiques en favor dels regatistes. Actualment, davant el dilema del pagament d’inscripcions en vela infantil, han passat per davant els suposats interessos dels clubs, als interessos dels regatistes i de l'objectiu que ja hem assenyalat anteriorment.

Els comitès, no cal dir-ho, estan per defensar els interessos dels seus col·lectius. El de Jutges, ha d'afavorir a oficials de regates, jutges i àrbitres; mentre que el de Tècnics, a instructors, entrenadors..etc.

Qui està doncs, amb el regatista?

Només ens en queda una, les associacions de la classe o de propietaris, representats pel seu home fort: el secretari de classe.

Se m'acudeix que a part d’estar vetllant pel compliment de les normes de classe, també ho ha de fer pels interessos de la seva flota. De tot el que hem vist fins ara, a casa nostra, el secretari és el més desvalgut, el que de menys recursos disposa però, a la vegada, contràriament pot disposar de la força que li dona ostentar la representació de la seva flota. En d’altres disciplines esportives, com el tennis, la ATP (Asociació de tennistes profesionals) és la propietària del rànking, del circuit i dels drets televisius, mentre la federació internacional només es fa càrrec del circuit Futures (joves promeses). En el cas de la IODA (International Optimist Dinghy Assotiation), podem dir que ja té el seu propi circuit i és propietària dels esdeveniments més importants de la classe.

Penso que en un futur immediat, les nostres associacions de classe i els nostres secretaris hauran de treballar en aquesta direcció per defensar els interessos de les seves flotes.

Pensant ara en el col·lectiu de regatistes de les diferents classes, crec que la Federació els hi hauria de donar veu (a l’assemblea tan sols un regatista de vela lleugera, un de patí, un de creuer i un de radiocontrol), mitjançant la creació de la figura SÍNDIC DEL REGATISTA, que hauria de ser absolutament independent, hauria de recollir les queixes i precs dels regatistes, seria bo que emetés un informe que anualment es donés a conèixer a tot el col·lectiu.
No ho perdem de vista sense regatistes no hi ha vela de competició, el regatista és l’element fonamental del nostre esport.