L'Alex i el Pibe esperen abans de la sortidaEns estem fent grans, encara recordo aquell Pibe enfadat a sobre l’optimist donant cops de “stick” a la borda i un Alex que s’atrapava a les rampes acostumat a sortir des de la platja.
Han passat uns quants anys i ells han continuat navegant, evidentment el seu nivell tècnic ha crescut com ells i ara estan en un molt bon moment. Des de Blanes sempre hem volgut estar al seu costat i quan la flota de 420 anava menguant, vàrem mantenir amb la Maite el caliu d’una flota amb una sola embarcació.
Ells mateixos es van adonar que això no portava enlloc, no evolucionaven i després d’una temporada difícil, conjuntament amb la seva entrenadora van acordar buscar un club que els acollís, una flota potent on poder continuar creixent. Així va ser, amb bona dosis de generositat i comprensió per part de tots, un club veí, actualment amb la flota més potent i nombrosa els va acceptar. Ha estat fantàstic, han estat a casa seva, entrenador, instal·lacions i els millors companys, Blanes tan sols s’ha fet càrrec del cost econòmic que això suposava (s’entén del sobre-cost, la diferència entre la quota que paga un regatista de flota i el cost real de l’activitat), evidentment en aquest context de col·laboració, quan s’ha demanat ajut, Blanes ha respost en la mida del possible, recordo que es va cedir la furgoneta i el remolc per un viatge al Llac Garda.
En aquesta temporada de col·laboració, la cosa ha anat molt bé, tant bé que l’Alex i el Pibe estan ara en el seu millor moment. A les dues darreres regates amb la flota catalana han estat els guanyadors i la seva projecció es immillorable.
Els nostres regatistes compaginen els estudis amb la vela, com ha de ser, i de moment s’han proposat acabar aquesta temporada al 100x100, desprès s’obrirà un parèntesi, “Erasmus” i qui sap què.
Aquesta col·laboració que hem rebut d’aquest club, en contra de la nostra voluntat s’ha donat per acabada, la visió que tenen els nostres veïns d’aquesta problemàtica, absolutament respectable però diametralment diferent de la nostra, fa que la situació sigui improrrogable i ens deixa en un camí pràcticament sense sortida.
A Blanes hem acollit regatistes d’altres clubs a la nostra flota, tan sols amb la condició de que els clubs d’on tenien la llicencia es fessin càrrec del diferencial econòmic que hem comentat abans, aquesta idea que nosaltres hem aplicat altres vegades, ara no és vàlida, tot i que hem intentat per activa i passiva explicar-la, no ens n’hem sortit.
Han passat uns quants anys i ells han continuat navegant, evidentment el seu nivell tècnic ha crescut com ells i ara estan en un molt bon moment. Des de Blanes sempre hem volgut estar al seu costat i quan la flota de 420 anava menguant, vàrem mantenir amb la Maite el caliu d’una flota amb una sola embarcació.
Ells mateixos es van adonar que això no portava enlloc, no evolucionaven i després d’una temporada difícil, conjuntament amb la seva entrenadora van acordar buscar un club que els acollís, una flota potent on poder continuar creixent. Així va ser, amb bona dosis de generositat i comprensió per part de tots, un club veí, actualment amb la flota més potent i nombrosa els va acceptar. Ha estat fantàstic, han estat a casa seva, entrenador, instal·lacions i els millors companys, Blanes tan sols s’ha fet càrrec del cost econòmic que això suposava (s’entén del sobre-cost, la diferència entre la quota que paga un regatista de flota i el cost real de l’activitat), evidentment en aquest context de col·laboració, quan s’ha demanat ajut, Blanes ha respost en la mida del possible, recordo que es va cedir la furgoneta i el remolc per un viatge al Llac Garda.
En aquesta temporada de col·laboració, la cosa ha anat molt bé, tant bé que l’Alex i el Pibe estan ara en el seu millor moment. A les dues darreres regates amb la flota catalana han estat els guanyadors i la seva projecció es immillorable.
Els nostres regatistes compaginen els estudis amb la vela, com ha de ser, i de moment s’han proposat acabar aquesta temporada al 100x100, desprès s’obrirà un parèntesi, “Erasmus” i qui sap què.
Aquesta col·laboració que hem rebut d’aquest club, en contra de la nostra voluntat s’ha donat per acabada, la visió que tenen els nostres veïns d’aquesta problemàtica, absolutament respectable però diametralment diferent de la nostra, fa que la situació sigui improrrogable i ens deixa en un camí pràcticament sense sortida.
A Blanes hem acollit regatistes d’altres clubs a la nostra flota, tan sols amb la condició de que els clubs d’on tenien la llicencia es fessin càrrec del diferencial econòmic que hem comentat abans, aquesta idea que nosaltres hem aplicat altres vegades, ara no és vàlida, tot i que hem intentat per activa i passiva explicar-la, no ens n’hem sortit.
Malauradament, des del nostre Club no podem oferir a l’Alex i al Pibe el que necessiten, un grup amb el seu nivell per entrenar conjuntament i un entrenador que els doni la confiança, és per això que si volen seguir millorant, molt probablement hauran de prendre una dolorosa decisió.
Malgrat fins ara no hem trobat una solució que els satisfaci, ho seguirem intentant i no cal dir-ho, hem estat i estarem sempre al seu costat.
Malgrat fins ara no hem trobat una solució que els satisfaci, ho seguirem intentant i no cal dir-ho, hem estat i estarem sempre al seu costat.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada