diumenge, 25 de gener del 2015

EL SOBERANO, LA CARRERA DEL "TASAJO"

"Soberano", Blanes 1850  Reproducció d'un Oli de Mongay
(el Museo Maritimo de Barcelona, José M. Martinez-Hidalgo)
El "Soberano" era un bergantí-goleta construït a les drassanes de Blanes pel mestre d'aixa Antonio Amargós l'any 1850, de 112 peus d'eslora, 31 de màniga i 17 de puntal, amb un arqueig de 412 tones. (1)
En primera instància l'armador era J.Musolas segons el LLOYD'S REGISTER OF SHIPPING. En l'any 1863 figurava en la llista de matricules de El Masnou i el seu armador era Juan Maristany.
No sabem en quin punt es va aparellar com bergantí rodó (veure foto al port de Melilla) i quan més endavant s'anomena així en el relat de la seva perdua en el darrer paragraf.
El "Soberano" va ser un dels darrers velers que va fer la carrera del "tasajo", tenia poca eslora en relació a la màniga, a més d'unes amures plenes que li donaven una forma de caixó.(2). Durant la major part de la seva existència es va dedicar al comerç del "Tasajo", això era carn de bou salada i seca.
Les embarcacions sortien de ports catalans amb carregaments de vi, farines, teixits, ametlles, oli, material per a la construcció i sal (especialment de Torrevella) amb destinació a les Antilles. A Rio de la Plata, on prenien càrrega de carn en salaó (tasajo) fonamentalment amb destinació a Cuba. El "tasajo" era l'aliment bàsic dels esclaus de les plantacions, es carregava en els ports argentins o uruguaians i per evitar que la humitat penetrés en la cansalada, es calafatejaven les boques de les escotilles. 
A Cuba i Puerto Rico, es prenien els carregaments habituals d'aquelles illes: sucre, tabac, cafè, melassa etc. Solia completar el carregament en els ports americans del golf: New Orleans, Pensacola, Jacksonville etc. amb cotó, fustes de la zona com el pi algun que un altre carregament complementari i petroli (el petroli es transportava en bótes i era utilitzat per a la il·luminació).
El "Soberano" a la seva darrera època va ser transformat en vaixell tanc per al transport de melassa i durant algun temps va estar al comandament del Capità Don Ernesto Anastasio, que posteriorment va arribar a ser President de la Cia. Trasmediterránea. 
L'última singladura del "Soberano", va concloure en les goles de l'Ebre, va naufragar en el districte marítim de Tortosa el 20 de novembre de 1915, com a conseqüència d'un gran temporal (3). Allí va morir tota la tripulació, esperant un auxili que mai va arribar
El Soberano amarrat al port de Melilla
(El puerto de Melilla, una obra centenaria con un pasado milenario)
En el LLibre Los últimos veleros del Mediterraneo II de José Huertas Morión, hi ha el relat de José Rodríguez, contemporani del naufragi i que conserva en la seva memòria els detalls de la perdua:

"El Bergantín redondo “SOBERANO” se perdió entre los faros de Buda y el Fangar con viento del levante picando al SE. Al embarrancar en el mes de Diciembre de 1915 algunos marineros se tiraron a la mar con el fin de llegar a la playa, pero los remolinos de la resaca no los dejaba salir de la proa, y esto era causa de perder fuerzas nadando sin adelantar unos metros. Allí en la amura desapareció el contramaestre Vicente Fernández; su primo Ángel Fernández nada pudo hacer para salvarlo a pesar que le gritaba para que nadara hacia el costado. A Juan Cuenca también le ocurrió otra cosa parecida. La noche fue cruel, y el viento con la lluvia no cesó de azotar con sus garras a los que estaban subidos en las cofas y en las jarcias hasta dejarlos morir helados. El patrón Cuenca y su hijo fueron de los primeros en caer a cubierta sin vida; Ricardo Cuenca era el nombre de los dos, el del hijo figuraba en la lista que había en la Ayudantía de Marina de Torrevieja con un número alto para el reemplazo de la quinta del año 1916, y por lo tanto era libre de quintas. El librarse del servicio fue la causa de su muerte; y siguiendo con el relato del “SOBERANO”, tres marineros se subieron al juanete de mayor, que iba aferrado, y le soltaron la capa y los tomadores de la cruz y se taparon para librarse de la lluvia y el viento; Ángel Fernández Solves, Gregorio Sanz y el otro que no recuerdo como le llamaban, fueron salvados por unos pescadores de Ametlla de Mar al otro día de embarrancar cuando abonanzó la mar y pudieron atracar al costado; entonces bajaron los supervivientes casi extenuados, y los llevaron a tierra. Se da la casualidad, de que Gregorio Sanz era hermano de Pepe Sanz que murió en el naufragio del Bergantín “RIO PIEDRA” en Capdepera al E. de Mallorca".


Aquesta va ser la perdua del "SOBERANO" en la que segons aquest relat tan sols es van poder salvar tres homes.


(1) Constructors Navals de l'Ex-Provincia Marítima de Mataró 1816-1875, Joaquim llobet Mataró 1971
(2) Del remo a la vela 1940. Martínez Hidalgo, José María.  
(3) el Museo Maritimo de Barcelona 1984, José M. Martinez-Hidalgo