diumenge, 21 de setembre del 2008

EL NOSTRE BLANES MARÍTIM

Pollacra Carmen, 1858 constructor Josep Vieta (noi Bagué) 214 tones i 101 peus
El Club Vela com a institució blanenca directament relacionada amb la navegació i la cultura nàutica es considera hereu de la història marítima de Blanes, com a descendent d’uns avantpassats marinos, pilots, mestres d’aixa, armadors etc, vol ara adquirir un compromís en la recuperació històrica del nostre Blanes Marítim.

Segurament el primer tràfic marítim el feien els Fenícis, hi ha restes d’una muralla fenícia submergida a uns 200 metres de la punta de Santa Anna.
Es creu que les primeres drassanes a Blanes daten del segle XII, tot i que les primeres referències escrites són de la construcció d’una galera en el segle XIV. En el segle XV a més de referències escrites de la construcció s’han trobat dades notarials de l’existència d’un birrem de divuit bancs construït a Blanes, també d’uns sous assignats a un mestre d’aixa. Aquesta activitat que ocupava a una part important de la població de Blanes, mestres d’aixa, fusters, calefactors, manyàs, escultors, pintors, no es va interrompre fins la guerra de la Succesió (1705-1716), després no va trigar massa temps en què el comerç marítim va tornar a incrementar-se tornant a reactivar les drassanes de Blanes. El decret de Carles III del 1778 que permetia als ports catalans comerciar directament amb Amèrica va multiplicar aquesta activitat blanenca.
Entre 1816 i 1875 es van enregistrar més de 180 velers fets a les drassanes de Blanes, amb un arqueig d’entre 50 i 500 tones, místics, bergantins, goletes, pollacres, pailebots, fragates etc.
Entre els mestres d’aixa va destacar l’hereu Baguer, cèlebre per una construcció sòlida i d’immillorables condicions marineres de les seves embarcacions.
L’any 1726 va produir-se la fundació de la casa naviliera de Salvi Vila, potser el primer armador de Blanes.
També pilots i marinos de Blanes havien patronejat aquestes embarcacions tan en creuers entre Blanes i les illes com en l’aventura d’Amèrica, fins i tot hi ha referències escrites d’una escola de pilots ubicada a la nostra Vila.
A començaments del segle XX la desaparició de la vela comercial va acabar amb aquesta activitat i han estat la pesca profesional i l'esbarjo els màxims exponents en la navegació fins els nostres dies.

Conèixer els nostres orígens reforça la nostra identitat.
Diferents autors com Hemerencià Roig han documentat part d’aquesta història, orgullós d'aquest passat, el Club Vela Blanes té la voluntat decidida d’aprofundir i ampliar encara més el coneixement que tenim fins ara del nostre Blanes Marítim.

divendres, 19 de setembre del 2008

EIXUGAR UN DEUTE HISTÒRIC

Parlaments en la col.locació de la 1ª pedra del CIVC
Les coses s'estan posant al seu lloc, la col·locació de la primera pedra del Centre Internacional de Vela de Catalunya representa eixugar un deute històric amb la nostra vela. El potencial de la vela catalana és incontestable i la capitalitat de Barcelona indiscutible.
Com sempre, hi ha qui vol sobreposar interessos partidistes sobre l’interès comú, en aquest cas, i davant les properes eleccions a la presidència de la FCV s'ha fet córrer algun e_mail que més que criticar el projecte, el que fa, és posar de manifest les incapacitats dels seus signants. Aquesta critica no és de rebut, Catalunya es mereix un centre d'alt rendiment de vela, i la seva ubicació en el Forum és inmillorable. El CAR de Sant Cugat va ser ideat el 1988 acollint esports com el futbol, handbol, voleibol, hoquei, tennis, natació, gimnàstica, taekwondo etc.; no ha estat fins 20 anys més tard que s'han iniciat aquestes obres que haurien de posar a la nostra vela en les mateixes condicions.
Aquest projecte ha tingut un lideratge valent des de la FCV i ostenta la col·laboració absoluta de l'administració catalana. Caldrà ara buscar també el suport del Consejo Superior de Deportes perquè integri el dia a dia d'aquesta instal·lació en la xarxa de centres d'alt rendiment, ja n'hi ha prou amb els peatges de les autopistes, la pràctica esportiva d'alt rendiment a Catalunya no hauria de ser més cara que a Santander o a La Manga.
Aquest centre a més de ser un pol d'atracció de tripulacions estrangeres permetrà que els regatistes catalans puguin entrenar a casa nostra sense deixar els estudis i la familia.

divendres, 12 de setembre del 2008

APLICACIÓ DEL REAL DECRET 62/2008

Autorització de la regata penjada al TOA del C.N. Punta Lagoa

El reglament de les condicions de seguretat marítima, de la navegació i de la vida humana en el mar aplicables a les concentracions nàutiques de caràcter commemoratiu i proves nàutic-esportives aprovat pel Real Decret 62/2008 és ja d’aplicació.
Curiosa la interpretació que en fa el capità marítim de Vigo. Com es pot veure en el document adjunt estableix les següents condicions meteorològiques límit per celebrar el Campionat d’España de la classe Europe del 4 al 7 de setembre del 2008.


.- Visibilitat mínima: 1 milla
.- Vent màxim: 16 nusos (força 4)
.- Condicions de mar: ona amb alçaria màxima de 0,5 metres

Aquestes condicions mínimes establertes pel Sr. J.Bernardo Rodriguez, no fan cap favor a la pràctica esportiva de la vela i representen la franja baixa de les condicions ideals per una part de la flota, aquests límits es podrien veure incrementats clarament fins una visibilitat de mitja milla, un vent de 25 nusos i una ona d’alçària d’1 metre sense representar un perill per a regatistes suposadament experimentats en la seva participació en un campionat d’Espanya. És més, és molt probable trobar-se aquestes condicions en regates internacionals de nivell.
En aquesta ocasió, com en d’altres, Catalunya ha estat davant i cal aplaudir les reunions realitzades per la FCV amb els capitans marítims per unificar els criteris d’interpretació de l’esmentada llei. En aquestes reunions promogudes pel comitè de competicions, presidit per Xaxier Rivera es va acordar deixar a la entitat organitzadora la iniciativa d’acordar les condicions meteorològiques límit per donar la sortida a la realització de les proves, tot i que la darrera paraula la té el capità marítim, s’entén que es respectarà el criteri de l’organitzador, que és qui en definitiva hi entén.

Gerardo Pombo hissant la bandera Delta

L’anècdota d’aquest campionat ha estat que després del pas d’un front, es mesuraven vents sostinguts que superaven lleugerament els límits establerts en l’autorització de capitania, el comitè de regates, obedient, mantenia a la flota a terra esperant que el vent amainés. Casualment o degut a la proximitat de la realització d’ eleccions a la presidència de la RFEV, el Sr. Gerardo Pombo es trobava a les instal·lacions i després d’insistir reiteradament al comitè en la conveniència de tirar la flota a l’aigua, i d’esperar un temps prudencial sense èxit, va ser ell personalment qui va hissar la bandera Delta, afegint “si en capitania tienen algún problema, que me llamem a mí”. Qui mana mana i en aquest cas tothom l’hi va agrair.

dimecres, 10 de setembre del 2008

TOT ARRIBA

Albert Codinachs campió d'Espanya juvenil calse Europe
En el sopar de fi de temporada del Club Vela Blanes de l’agost del 2000, el llavors president Simon Schwartz, em va lliurar una placa en reconeixement a la feina feta en Vela Infantil, en aquell moment, jo no acabava d’entendre aquell premi donat que el projecte tan sols començava. Jo llavors venia d’un altre club on en la mateixa línia hi havia treballat molts anys i mai havia rebut ni tan sols un agraïment, aquest fet em va fer veure la meva nova casa com una família extremadament amable i agraïda.
Han passat aproximadament 10 anys des que em vaig incorporar a la Junta del club i puc dir que de la mà de l’actual president ens hem fet amb el millor equip humà per desenvolupar un projecte esportiu certament ambiciós, ja s’ha tancat el primer cercle, alguns dels nanos que van començar a aprendre a navegar en aquells primers anys ara són regatistes en programes d’alt rendiment esportiu, d’altres instructors i/o entrenadors de flota i fins i tot un és jutge nacional de regates. Segurament el Simón que és un home molt clarivident va veure llavors que engegàvem el bon camí i es va voler anticipar en el temps.
Ara, vuit anys després d’aquell sopar, el reconeixement ha estat per diferents regatistes juvenils que han format part dels equips nacionals, també pels membres de l’equip campió de Catalunya de la classe europe per equips i pel campió de Catalunya absolut.
En aquest marc d’eufòria, en el qual no ens podíem sentir més orgullosos, vaig mantenir una conversa amb un regatista del nostre club, amb un currículum impecable i pel qual sento una gran admiració. Em deia carinyosament “Ara què ?, tenim molts regatistes, molta afició, però n'hi ha algun de bo?”, jo l’hi vaig respondre “temps al temps”, convençut de que el nostre equip està fent una bona feina, a continuació em va comentar que l’hi agradaria que entre la flota del CV Blanes hi hagués algun esportista que sobresortis i que pogués gaudir de la seva admiració, referint-se a la seva generació, de regatistes blanencs que van assolir les més altes fites.
Tan sols 9 dies després l’Albert s’ha proclamat Campió d’Espanya Juvenil, temps al temps, el projecte està ben dissenyat i estem en les millors mans, ........tot arriba.