diumenge, 30 de novembre del 2014

L'ES NIELL NO DONA LLUM A LA HISTORIA MARÍTIMA DE BLANES

Aquest any 2014 el Club de Vela Blanes havia convocat la 6a edició del PREMI ES NIELL de Historia Marítima, no s'hi havien presentat treballs i el jurat, per primer cop, tinc entès que no s'ha reunit. Tot apunta a que no hi haurà nova convocatòria.


Aquest premi va néixer l'any 2009 amb la voluntat de fer aflorar la historia marítima blanenca, la idea va sortir d'una conversa amb el llavors gerent del Club Carlos Ramos, amb ell érem sabedors del volum i la vàlua d'esdeveniments i personatges blanencs que en un context marítim mai havien estat suficientment il·lustrats.
Un cop el premi convocat i desprès de les diferents edicions, podem assentir que el jurat encarregat de valorar els treballs ha estat certament exigent en les seves valoracions, el nivell acadèmic dels treballs presentats al llarg d'aquests anys no ha donat la talla i ens a portat a que en les 6 edicions tan sols s'hagi pogut donar un premi accèssit a un document sobre la historia del port de Blanes.
Sense ser-ne expert, estic convençut de que el tema podia i pot donar molt de si (hi ha molta teca). 
"Des dels primers pobladors de Blanes de la societat ibèrica pre-romana, fins els seus successors de de l’imperi romà, l’adveniment visigot, les incursions dels àrabs, el pas dels francs i la posterior dependència feudal han estat estretament lligats amb el mar.
Desprès quan en el segle XIII per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic, els senyors feudals varen concedir una sèrie de privilegis i llibertats al Port i a la Vila de Blanes.
Durant la guerra dels segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, que arribaren per mar i 300 defensors anaren a galeres.
Després de la guerra de la Successió (1714) Blanes va experimentar un període de gran creixement, lligat a una gran activitat en el comerç marítim, en la pesca, en les drassanes i en la industria (puntes, cordes, suro, botes...). Aquesta important activitat marítima en vaixells a vela, va culminar amb l’establiment d’una escola nàutica per a pilots d’altura, coincidint amb l'època d’or de les drassanes mes importants de la costa nord catalana, fins a finals del segle XIX. 
L’aparició del vapor, les migracions a Amèrica i el conreu de les vinyes van portar la crisi d’aquest sector.
Ja a principis del segle XX, amb el començament de la construcció del port (1914), Les primeres regates amb embarcacions de vela... etc."

La conclusió es que no hem estat capaços de mobilitzar a historiadors que poguessin treballar en aquesta direcció, ni tan sols amb una dotació econòmica generosa, que segons els entesos 3.000 € era més que suficient.
Ja alguns membres del jurat havien apuntat des d'un inici la possibilitat de transformar el premi en una beca que servis per acompanyar un treball dirigit, jo no hi entenc però a la vista dels resultats poder hagués estat bo considerar-ho.
En la darrera edició es va voler donar una empenta creant un premi per a estudiants de secundaria i a la vista està que tampoc ha estat suficient. Penso que en aquest cas la difusió no ha estat suficient, no crec que els estudiants de secundaria facin un lleig a un premi de 500 €.
D'una manera o altre, això evidencia que no ni ha prou en tenir una bona iniciativa i esperar asseguts a que la feina es faci sola, assumeixo la part que em toca, dedicat aquests anys 100x100 a l'activitat esportiva, en el cas del premi Es Niell n'he estat tan sols espectador, i amb la perspectiva del temps veig clarament que calia picar pedra.
Abans d'assistir a l'enterrament del projecte, durant la primavera passada vaig voler donar impuls al nostre premi d'investigació històrica, amb la iniciativa d'organitzar conjuntament amb l'Ajuntament de Blanes unes Tertúlies Marítimes Es Niell amb la idea de fer unes xerrades d'acompanyament al premi, fer unes xerrades informals sobre temes marítims. La proposta va gaudir del suport de la junta directiva i Fonamental va estar la col·laboració de l'Arxiu municipal, de la regidora de cultura de l'Ajutament, del nostre disposat Pplu i especialment del Toni Reyes.


La primera convocatòria va ser un èxit absolut, es va parlar sobre el centenari del port de Blanes, amb una afluència que va superar totes les expectatives i amb un col·loqui que va resultar del tot interessant.



En desconec els motius, però la segona tertúlia, "Dibuixant" El litoral Blanenc: Pintors i Escriptors de casa nostre, xerrada prevista pel 17 d'octubre va estar aplaçada fins a una propera notificació (segons resa a la web del Club Vela Blanes).

Seria bo que el Club de Vela no es doni per vençut i segueixi tossudament treballant per que algun dia el Premi i les Tertúlies marítimes Es Niell serveixin de baula per conèixer millor la nostra historia, està vist que aconseguir-ho no és fàcil, cal treballar de valent però el repte s'ho val.







diumenge, 16 de novembre del 2014

ESP-6, PUNT I A PART

Quí ho havia de dir quan la Júlia, la petita de casa, rondinava perquè no volia anar a fer vela, que amb els anys hagués arribat a formar part de l’equip pre-olímpic espanyol de 470 femení.

Recordo quan em va comentar amb els ulls brillants,..papa, navegaré amb l’Alba en 470, volem intentar la carrera olímpica... La meva intenció llavors era d’aconsellar-la en el sentit de pensar que això és molt difícil, de fer-li veure quants regatistes s’han quedat d’espàrrings sense arribar-hi, amb la frustració que això suposa, però vaig preferir callar i dir-li “Júlia, la decisió és teva, estem amb tu, t’ajudarem en tot allò que puguem”.


La seva il·lusió aquests darrers tres anys ha estat escalar el més amunt possible en un objectiu tan difícil com arribar a participar en unes olimpíades.

El moment de segur no ha estat el més fàcil per a intentar-ho, la situació econòmica de la RFEV, la coincidència amb la organització del Mundial de Santander 2014, ha fet que les ajudes per tirar endavant el seu projecte hagin estat mínimes, tot i així, el seu coratge i tenacitat, junt amb la seva companya Alba, les ha portat fins el més alt. Pràcticament amb una mà al davant i l’altre al darrera han afrontat aquest projecte, ja us podeu imaginar, els pares i poca cosa més, dins d’aquest segon apartat dir que tant la Federació Catalana de Vela, el Jordi Blanch (director Tècnic), el Club Vela Blanes i el propi Juanmi (director esportiu) hi han col·laborat dins les seves possibilitats la qual cosa és d’agrair , moltes vegades ha estat més el suport i esforç de les persones, que realment el recolzament econòmic que ha estat escàs.

Després d’aquests tres anys de lluita sense quarter i arribada l’hora de la veritat, el mundial de Santander, s’ha convertit en un bany de realisme. Espanya no ha aconseguit la plaça pel 470 femení, objectiu principal de l’equip pre-olímpic i amb això el moment de fer balanç, de valorar els més i els menys. En el cas de la Júlia ha hagut de valorar d’una banda el continuar, amb un esforç i dedicació sense límits i a un ritme frenètic cap a un futur incert o de l’altre, pensar en la seva formació, acabar els estudis i deixar un temps en que s’assolin les idees i es puguin afrontar possibles projectes.

Vull catalogar d’èxit el balanç del projecte, per a mí es tracta d’un èxit aclaparador el que han aconseguit l’Alba i la Júlia que s'han col·locat dins de l’èlit de la vela internacional, en la seva primera campanya, Campiones d’Espanya i de la Copa d’Espanya l’any 2013, aquest mateix any no només es van ficar dins de la Medal Race d’una regata com la Christmas Race sinó que van acabar-la segones a mitja eslora de les primeres. Han estat en el rànking de la ISAF com a segona tripulació nacional també en aquesta temporada. Èxit també en la gestió del projecte, amb un pressupost i uns recursos molt limitats han assolit fites que normalment haguessin estat fora del seu avast.


En el projecte personal també un gran èxit, les vivències d’aquests tres anys són d’elles per sempre, quin luxe haver compartit camp de regates amb les millors tripulacions del rànking ISAF, quina meravella poder muntar una balisa en competència amb la millor tripulació del món, sentir l’estrés del darrer minut d’una sortida i fer-ho creuant les proes de la èlit de la vela femenina. Comentar la realitat d’un camp de regates després d’una llarga jornada a l’aigua amb regatistes de primer nivell, sopars amb els millors navegants, millors entrenadors, jutges, yuris, i gent de mar. Avui tots ells amics, això és l’èxit.

Amb permís de l’Alba i la Júlia i amb justícia, cal anomenar l’ànima d’aquest projecte que sens dubte ha estat el Kiku, el seu suport i ajut ha estat el veritable pal de paller d’aquesta empresa, la seva amistat, compromís i generositat han fet possible aquest cúmul d’experiències, vivències i bons resultats, penso que mai li podran retornar el que això representarà en les seves vides.

I finalment d’una manera més egoista, com admirador i fan de l’equip, dir-vos que em sento absolutament orgullós d’aquesta parella, m’han fet viure a mi també grans moments, moments que per a mí esdevindran inoblidables.



ESP6 Moltes gràcies
Oriol Subirà

diumenge, 2 de novembre del 2014

MUNTAR LA PARADETA

No podem dir que en els setanta-dos anys d’història del Club de Vela, haguem estat 71 vegades absents a la fira d’entitats de Blanes, doncs aquest any tan sols es tractava de la 7a edició organitzada per l’Ajuntament, però sí que per primera vegada,  al meu entendre, el club es va mostrar als veïns de Blanes en les mateixes condicions que les altres entitats de la Vila.
Foto Alfred Farré
El repte no va estar gens fàcil, el cap de setmana del 27 i 28 de setembre coincidia amb el tancament del campionat del món de raceboard i per tant va estar un autèntic sacrifici poder muntar la paradeta, estar-hi encara va ser més complicat,  jo mateix me’n vaig cuidar el dissabte al matí, a la tarda entretant es feia el lliurament de trofeus del mundial va ser el meu fill qui es va prestar voluntari per estar al peu del canó. El diumenge l’assumpte encara va ser més accidentat, entre la previsió de mal temps (pluges torrencials) i que el que havia de ser-hi, el sempre disposat Pplu va caure malalt, vàrem optar llavors per retirar-nos i desmuntar a primera hora del matí.

Quan un es proposa una novetat com aquesta, cal que desprès se’n faci una valoració i es per això el motiu d’aquesta entrada. De les 5 hores que hi vaig ser en puc treure si més no aquestes sensacions.
Dir que la gent que hi passejava era majoritàriament de Blanes, en un format familiar, el que representa d'entrada un potencial d'usuaris de les nostres instal·lacions i en concret de l'escola de vela.
Tot i tenir una televisió amb vídeos de les nostres regates, imatges prou atraients, la gent difícilment s'hi aturava, vaig tenir la sensació de que això de la vela i el mar no anés amb ells. Tan sols dues persones, un francès, navegant de La Rochelle, que passava llargues estades en un càmping i una vidua d’un ex-soci que em va parlar amb enyorança dels temps en que el seu marit hi tenia una barca. A ambdós els vaig poder obsequiar amb un exemplar de la història del Club, cosa que van agrair notablement.
Al cap d’una estona, vaig decidir canviar d'estratègia, sortint del xiringuito i atansar-me a les famílies amb fills d’edats entre 6 i 14 anys, i a partir de llavors la cosa va canviar. En aquestes 5 hores vaig poder oferir els nostres serveis ben bé a una dotzena de famílies que varen escoltar amb atenció les meves explicacions i que sense poder parlar de preus, doncs no els sabia, els vaig adreçar perquè més endavant es dirigissin a les oficines del Club.
La conclusió molt positiva, crec que el Club de Vela ha de fer accions en aquesta direcció, no només per la besant comercial, sinó també per relacionar-se de tu a tu amb la gent de Blanes. És curiós, però encara ens miren amb certa distancia o desconfiança. Recordeu allò de que el Club de Vela era qui els havia robat un tros de platja.....
Afegir que és fantàstic coincidir amb gent, que posa a disposició el seu temps en associacions esportives, culturals, d'esplai etc. i encara més amb els que ho fan pensant en els demés, com AECC Catalunya contra el càncer, Associació Catalana Parkinson, Càritas Interparroquial, Oncolliga, Creu Roja etc. a tots ells la meva admiració.