dimarts, 14 de juny del 2016

LLAVORS, VAREM FER UN BON EQUIP


Darrera d’un triomf hi ha molta feina i de ben segur un bon equip

Lloret de Mar, octubre 1998
El Nàutic Lloret de moda. Va ser el titular del Mundo Deportivo (30-10-1998) escollit per noticiar la nostra victòria en la lliga Catalana de Clubs.



Una tripulació formada per Jordi Blanch, Miquel Colomer, Pedro Nuviola i jo mateix, va ser la guanyadora de la 5ª Lliga Catalana de clubs, octubre de 1998, derrotant a la final en la modalitat de Match Race per un contundent 3-0 al La tripulació del Club Nàutic El Balís, formada per Xiqui Mas ,Roc Pujol ,Carles Pich i Xavier Bove.

La lliga es navegava al Port Olímpic amb monotips del tipus J24

Els equips participants en aquella edició van ser 14 clubs i recordo que en semifinals, nosaltres ens vàrem desfer del Club de Regates Port Olímpic (campió 1997) i del Real Club Marítim de Barcelona. A la vegada el CN El Balís va deixar a la cuneta al Real Club Nàutic de Barcelona i el Club Nàutic Masnou.

Nosaltres lluny de ser els favorits, formàvem un bon equip, amb marcades diferències, tantes que va ser impossible repetir l’experiència, però el respecte i compromís en el projecte ens van portar fins al final, ens vàrem divertir molt i fins el darrer moment cadascú va posar el millor de sí mateix, vàrem ser un bon equip.

Final Lliga Catalana 1998
Aquella treballada victòria ens va donar el passaport per a representar A la Federació Catalana de Vela a la “Liga de Vela de las Autonomias”, desprès de passar tots els primers enfrontaments amb certa comoditat, vàrem arribar a la final, la recordo absolutament igualada, contra la Federación de Vela de la Comunidad Valenciana, es va decidir en els darrers bordos a 50 metres de la porta d’arribada, quan l’embarcació valenciana amurada a babord ens va creuar per la proa, quan el Blanchi va haver de modificar el rumb per no abordar-los, automàticament vàrem formular la corresponent protesta que va estar desestimada per l’arbitratge de mar. Quina gran decepció, per aquella decisió d’aquell moment no vàrem poder rematar una temporada que hagués estat immillorable. Subcampions, aquest va ser el nostre trofeu. La Federació Valenciana, va venir amb tot per emportar-se aquell trofeu. Recordo que van desplaçar a Barcelona el seu vaixell insígnia, la goleta “Tirant Primer” des d’on el seu president, Manolo Gonzalez Devesa feia el seguiment de les proves.  En aquell moment al Manolo el veia com el pitjor dels enemics i curiosament desprès amb els anys ens ha unit una bona amistat.