diumenge, 28 de desembre del 2008

COP DE LLEVANT A BLANES EN EL BOXING DAY

Les restes de la Joven Maria III i Joven Margarida escampats per la platja

El dia de Sant Esteva a la tarda es va complir el previst, estava anunciat, temporal de llevant en tota regla, segurament va agafar a tothom relaxat, l’escudella del dia de Nadal i just després dels canelons del dinar de Sant Esteva, es va desencadenar un veritable infern. Ones de mes de 8 metres i vents sostinguts de mes de 40 nusos. Vist el que va passar al moll pesquer, a la dàrsena esportiva podem dir que no va passar res. Mentre a fora les ones una darrera l’altre sobrepassaven per sobre el dic de recer, van arrossegar a l’aigua les arts que els pescadors teníem allí dipositades, els cops de mar a les embarcacions amarrades a l’abric d’aquest dic eren tan forts que rebentaven els parabrises dels ponts i trencaven les amarres i tot el que trobaven al seu pas.


El catamarà Joana avarat a la platja

Moltes d’aquestes barques van quedar amarrades tan sols amb els caps de popa al seu mort, amb tripulants a bord, quant van voler posar màquina per governar i col·locar-se en una posició més segura, van caure en la seva trampa, les arts que els cops de mar havien arrossegat a l’aigua s’enredaven amb les potents hèlix deixant sense govern i al caprici del vent i de les ones a les embarcacions que entre elles es colpejaven violentament.

A l'endemà grues retiraven les arts de l'aigua

La Joven Margarida i la Joven Maria III, van sortir per la bocana, una darrera l’altre per anar a morir a la platja, just on tantes vegades han amorrat la seva proa per tal de que pugues pujar i baixar el passatge. D’altre banda el catamarà Joana, va quedar avarat sobre les pedres de l’espigó que protegeix la platja del cantó de llevant.

Esquerde en el martell del dic
Esborrany en el moll pesquer


dimecres, 24 de desembre del 2008

dijous, 11 de desembre del 2008

“OLÉ” QUI T’HA VIST

L'olé sobre el seu llit (febrer 1994)
Amor a primera vista. Els nadals del 1994, passejant per la Marina-92 el vaig veure per primera vegada, estava reposant sobre un llit de ferro, molt malmès però amb postura altiva.
Tot i la brutícia, els cops i pelades es mostrava orgullós, molt possiblement del seu palmarès i de la seva historia.
El temps l’havia castigat però en passar a prop d’ell et senties fortament atret per la seva presencia, els antics IOR exageraven molt les formes, això feia que es configuressin mitjançant unes corbes molt sensuals.

No eren sensuals les seves corves?

No podia entendre com aquell barco amb aquell cos podia restar en aquell estat d’abandonament, tan sols cabia una explicació, l’evolució dels sistemes de mesura l’havien deixat fora de circulació.
Sense saber res més d’ell vaig tenir la necessitat d’adquirir-lo. Estava convençut de que amb unes quantes hores el podia deixar com nou i el més important, em veia capaç de fer-lo navegar guanyador.
Un cop vaig tenir els primers contactes amb el venedor, vaig descobrir el seu nom. “Olé”, tan sols faltava això, m’imaginava aquell barco en mig d’un camp de regates, amb un públic virtual corejant el seu nom repetides vegades, mentre esplèndid maniobrava ràpid i lleuger deixant a sotavent els seus contrincants, “olè” i “olè”, sortia corejat mentre donava la darrera “vuelta al ruedo”.
Desprès d’un petit tira i afluixa, els primers dies de febrer de 1994, l’Olé ja era meu.

L’Olé estava situat just a sota de la torre de Sant Sebastià, durant 4 mesos vaig anar-hi diàriament a treballar. Sortia de la meva feina a Cerdanyola a les 15h i directament, sense dinar, posava rumb al passeig Joan de Borbó a Barcelona, no cal dir on vaig passar els caps de setmana durant aquests mesos. El maleter del meu cotxe equipat amb generador elèctric, compressor, polidores, trepant i tot tipus d’eines es va convertir en el meu taller mòbil.
A finals de maig l’Olé estava a punt, sempre agrairé a Josep Mª Monjo gerent de BRICOMAR el bon tracte que hem va donar aquell temps i especialment quant es va fer càrrec de deixar el motor intraborda en bones condicions quan la meva economia ja no ho hagués pogut suportar.

El 4 de març estava ja pintat

L’Olé era un Flash Quarter fabricat a Arenys de Mar per Motyvel, amb motiu de la celebració del mundial de quarters de 1997 a Alemania, amb aquest mateix motlle es varen fer un mínim de 3 exemplars.

Les primeres navegades amb el quarter van ser d’experimentació, el mes curiós, el seu pal, molt fi, equipat amb burdes altes i baixes i violí. Les possibilitats de trimatge eren infinites però fins que no l’hi vàrem perdre la por, (a trencar-lo, la reposició valia una fortuna) varen passar uns mesos. En aquells temps vàrem aconseguir una tripulació bastant estable, el Joan Cantín a la genova, el seu germà Xavier al piano i a la proa el Pedro Nuviola. Les regates eren les de Blanes, pràcticament tots els dissabtes competíem en un recorregut clàssic, Blanes, Pilona de Malgrat, vivers, Blanes. Tot i que a l’Olé l’hi anaven els recorreguts més tècnics aviat es va col·locar a la part davantera de la flota. Aquella època ens debatíem amb el Cucú, l’Eax, Xiuxiueg, Blue broders, Rama Ravent, Messina, Zeta, Rondalla, Akilolo
La regata estrella era el Príncep de Girona on esperàvem els millors especialistes de fora, l’Olè no va defraudar i va deixar el pavelló el més alt possible 1998 primer en la seva categoria i el 1999 segon en Regata amb una única classificació competint amb vaixells d’eslores molt superiors (Lone, BH-36...).

A punt de sortir en regata

Un dissabte de primavera del 2000, l’Olé va deixar Blanes a la seva popa, de camí cap a Arenys amb tot el drap, vaig sentir per darrera vegada la seva companyia, os puc jurar que amb llàgrimes als ulls, per darrer cop, vaig donar la veu “nois, baixem veles”.

L'Olé deixant Blanes a la seva popa

dilluns, 1 de desembre del 2008

TERRAL DE L’HIVERN A BLANES

Els que coneixen bé la badia de Blanes saben que a l’hivern, en contra del que pot semblar hi ha una garantia de vent, dic pot semblar perquè a l’hivern el dia es curt, les hores d’insolació poques i evidentment el sol escalfa molt justet.
El vent en aquesta ocasió no es presenta com a l’estiu a l’hora dels senyors, sinó al contrari. Com la dita “Qui matina, fa Farina”.

La senyera de Sa Palomera marca el típic terral de l'hivern a Blanes

Bé, tot fa suposar que l’aire fred acumulat durant la nit a les faldes del Montseny busca el camí més curt, en aquest cas la vall de la Tordera, per equilibrar-se amb un ambient molt més càlid degut a la superior temperatura de l’aigua del mar.
Ens hem hagut d’aventurar a programar els horaris per les proves de la propera regata INTERNATIONAL GRAND PRIX VILA DE BLANES a celebrar el proper mes de gener, amb aquest motiu he estat estudiant les gràfiques de vent d’aquest mes els darrers anys.

Cal dir que la situació habitual d’aquestes dates es una situació anticiclònica, “minves de gener” i es en aquesta situació que s’emmarquen els anàlisis fets. En totes les gràfiques analitzades es repeteix el mateix, a les 10 del vespre s’estableix un vent de direcció 320º a 330º, aquest vent a l’hora de la sortida del sol te la seva màxima força, uns 12 nusos (evidentment pot variar en ± 2 nusos), a mida que avança el mati va minvant la seva intensitat fins a desaparèixer, teníem comprovat que si el dia era solejat això es produïa aproximadament a les 12 h., i que si el dia era núvol es podia allargar indeterminadament.
Ha estat observant les gràfiques quan he pogut comprovar el que era més que previsible. La intensitat d’aquest vent es inversament proporcional a la temperatura, com més fred mes vent. A mida que avança el dia i puja la temperatura aquest terral disminueix fins el punt mes crític, quan desapareix el vent. Aquest moment temible per regatistes i comitès es pot preveure perfectament. Ha estat també observant aquestes gràfiques quan he pogut veure amb números el que tots sabem, quan la temperatura de l’ambient es la mateixa que la de l’aigua el vent cau al cero absolut. En aquests mesos això es produeix aproximadament als 14 º C .
Enguany el Vila de Blanes (embarcació del comitè), a més d’anar equipada amb l’emissora de radio, anemòmetre, GPS, compàs etc., portarà també un termòmetre.