Són de tothom conegudes les raons que esgrimeixen els defensors de la gratuïtat en les inscripcions a les regates del circuit català; que les categories infantils i juvenils són de promoció; que els regatistes ja es fan càrrec de la quota de flota, desplaçaments, despeses de material i que difícilment poden suportar més despeses; que en situacions similars en d’altres esports no es paga; que des de les federacions i dels clubs cal fer accions per afavorir la pràctica de l’esport, etc.
El circuit català de regates és el termòmetre de la salut de les classes, és on es troben els companys d’una mateixa classe, aproximadament un cap de setmana al mes per a mesurar els progressos al llarg de la temporada, això sota el meu punt de vista. Pels tècnics segurament un conjunt de regates amb la finalitat de confeccionar un ranking i finalment per alguns dels nostres joves són les trobades amb el companys, col·legues i amics, qüestió que ocupa el primer lloc en la seva escala de valors.
Al meu entendre, hi ha molts clubs que s’han abocat a la pràctica activa de la vela, amb la formació de diferents flotes i a la vegada organitzant esdeveniments esportius, això comporta invertir una quantitat important de diners en aquesta activitat, el retorn de vegades es difícil de justificar. Els que defensem això, sovint ens veiem recompensats en veure que els nens i joves d’aquest entorn dediquen el seu temps i esforços a una activitat sana, saludable i respectuosa amb el medi, més que amb el propis resultats esportius aconseguits. També sabem que aquesta pràctica i compromís és part fonamental en la seva formació, entenem doncs que invertim també en la seva educació.
És fàcil doncs d’entendre que si el circuit de regates es realitza entre clubs que estan dins d’aquests paràmetres, no hi hagi el més mínim interès en cobrar inscripcions sinó al contrari. És com la cançó del Jaume Sisa “Oh benvinguts passeu passeu.....” , l’interès del Club és quedar bé i oferir el millor de tu mateix als teus convidats, donat que avui és a tu a qui toca “pagar la ronda”.
Així és com s’ha funcionat fins ara i dins d’aquesta teranyina, són els mateixos clubs que envien les seves flotes als clubs veïns, els que un cop per temporada es converteixen en amfitrions d’aquestes regates del circuit català. Un alt nivell tècnic i un bon ambient en les regates d’aquests darrers anys han estat un dels factors fonamentals per forjar la generació de regatistes catalans possiblement amb més projecció de la història.
Què ha canviat perquè apareixi la necessitat de cobrar? Potser el fet que algunes flotes, encara que a l’empara d’un Club estan afectes a societats o empreses que les gestionen i que han convertit aquesta activitat en un negoci, quan intervenint en l’organització de regates necessitin augmentar els ingressos.
No sé si aquest model és el del futur i els clubs tradicionals estem destinats a desaparèixer, però jo sóc dels que lluitarà perquè continuïn existint. Amb l’esperit de sempre, recordeu allò del voluntariat i l’esperit associatiu català.... oferir l’experiència i coneixements altruistament al benefici comú.... Això no vol dir que no siguem professionals, que ningú s’equivoqui els professionals són els que ho gestionen però amb un sou.
Tornant a les regates del circuit, penso que les accions dels clubs, del secretari i de la FCV han d’anar en el sentit de garantir un bon nivell d’organització i també d’afavorir-ne la participació. No tinc clar que el fet de cobrar una inscripció garanteixi el bon nivell, però si augmenta els ingressos de l’organitzador i estar clar que no afavoreix en res la participació.
El circuit català de regates és el termòmetre de la salut de les classes, és on es troben els companys d’una mateixa classe, aproximadament un cap de setmana al mes per a mesurar els progressos al llarg de la temporada, això sota el meu punt de vista. Pels tècnics segurament un conjunt de regates amb la finalitat de confeccionar un ranking i finalment per alguns dels nostres joves són les trobades amb el companys, col·legues i amics, qüestió que ocupa el primer lloc en la seva escala de valors.
Al meu entendre, hi ha molts clubs que s’han abocat a la pràctica activa de la vela, amb la formació de diferents flotes i a la vegada organitzant esdeveniments esportius, això comporta invertir una quantitat important de diners en aquesta activitat, el retorn de vegades es difícil de justificar. Els que defensem això, sovint ens veiem recompensats en veure que els nens i joves d’aquest entorn dediquen el seu temps i esforços a una activitat sana, saludable i respectuosa amb el medi, més que amb el propis resultats esportius aconseguits. També sabem que aquesta pràctica i compromís és part fonamental en la seva formació, entenem doncs que invertim també en la seva educació.
És fàcil doncs d’entendre que si el circuit de regates es realitza entre clubs que estan dins d’aquests paràmetres, no hi hagi el més mínim interès en cobrar inscripcions sinó al contrari. És com la cançó del Jaume Sisa “Oh benvinguts passeu passeu.....” , l’interès del Club és quedar bé i oferir el millor de tu mateix als teus convidats, donat que avui és a tu a qui toca “pagar la ronda”.
Així és com s’ha funcionat fins ara i dins d’aquesta teranyina, són els mateixos clubs que envien les seves flotes als clubs veïns, els que un cop per temporada es converteixen en amfitrions d’aquestes regates del circuit català. Un alt nivell tècnic i un bon ambient en les regates d’aquests darrers anys han estat un dels factors fonamentals per forjar la generació de regatistes catalans possiblement amb més projecció de la història.
Què ha canviat perquè apareixi la necessitat de cobrar? Potser el fet que algunes flotes, encara que a l’empara d’un Club estan afectes a societats o empreses que les gestionen i que han convertit aquesta activitat en un negoci, quan intervenint en l’organització de regates necessitin augmentar els ingressos.
No sé si aquest model és el del futur i els clubs tradicionals estem destinats a desaparèixer, però jo sóc dels que lluitarà perquè continuïn existint. Amb l’esperit de sempre, recordeu allò del voluntariat i l’esperit associatiu català.... oferir l’experiència i coneixements altruistament al benefici comú.... Això no vol dir que no siguem professionals, que ningú s’equivoqui els professionals són els que ho gestionen però amb un sou.
Tornant a les regates del circuit, penso que les accions dels clubs, del secretari i de la FCV han d’anar en el sentit de garantir un bon nivell d’organització i també d’afavorir-ne la participació. No tinc clar que el fet de cobrar una inscripció garanteixi el bon nivell, però si augmenta els ingressos de l’organitzador i estar clar que no afavoreix en res la participació.
Sempre he sentit a dir que les institucions cal que regulin els conflictes i/o els greuges. No veig ni una cosa ni una altre, per tant no veig quin interès hi pot haver darrera d’imposar una quota en les inscripcions d’aquestes regates.
1 comentari:
Completament d´acord amb tu Oriol.
Ens coneixem tots, ja sabem quins clubs i qui hi ha al devant.
La practica de l´esport a nivell aficionat, no es lo mateix que a nivell profesional, per tant crec que las federacions i en aquest cas la de vela ho tenen que regular i deixar clar.
Si no tinc mal entes demanavan 25€ per una regata de nivell 3 d´Optimist. no se ben be si aixo es inconsciencia o una cara dura monumental.
Joan Coromina
Publica un comentari a l'entrada