dilluns, 2 de maig de 2011

BARQUEJAR AMB LA TAFANERA

Cala Gran, Lloret de Mar

En línia amb la meva gran passió, el mar i la navegació, l’estiu del 1990, quan l’Aleix, el meu fill gran encara no tenia un any, vaig voler convèncer a la meva esposa, la Cesca. “hauríem de comprar una petita embarcació lleugera a motor per tal que puguem sortir a mar des de la platja”, “Oriol, ja tens un 470 a la platja” va replicar, “pels dies que no fa vent, per sortir a barquejar, ja la tindrem per quan els nens siguin una mica més grans”, li vaig respondre.


La Tafanera

El tema va anar endavant, ens vàrem firar amb la Tafanera, una Fibrester, model Esplai de 3,57 metres d’eslora i 1,59 de màniga, equipada amb rems i un motor Mercury de 5 cv.


Primer amb l’Aleix i més tard també amb la Júlia fèiem sortides a Es Frares, Cala d’en Trons, La Tortuga o Cala Gran. Allí desembarcàvem, ens banyàvem, pescàvem i caçàvem crancs (d’aquells peluts i més grans). Aquelles sortides es varen anar convertint en petites aventures, vàrem anomenar alguns racons com el Cau dels Pirates o el Cau de la Sirena, la fantasia ens acompanyava, de vegades fins i tot estàvem pendents del possible retorn dels corsaris al seu amagatall.
Aquelles sortides es van anar produint fins que els meus fills van deixar de ser nens. Aquells nens, que ja són grans avui respecten i coneixen el mar una mica millor, la Tafanera en aquell temps els hi va donar més d’una lliçó.


L’any 2007 quan a nosaltres ja no ens feia servei, la vàrem vendre, ara la Tafanera està a "Sa Caleta", desitjo que pugui seguir ensenyant a estimar el mar a una nova generació.

2 comentaris:

Boni ha dit...

Quins records m'has fet venir al cap, a casa vam tenir "LA MÒNICA" era una barqueta similar, pot ser una mica mes gran que a mi hem semblava un "barcu" enorme, amb el meu pare vam fer mes o menys el mateix, ell amb la pipa y nosaltres tres amb les olleres i el tubo: oriçades, musclades, jurioletes i serrants.
Lo mes lluny que vam arribar, potser va ser Porto Pi.
Quan s'acabava l'estiu, mireu si era gran el "barcu" que l'entravem per la finestra del menjador i alla quedava, al canto de la llar de foc, tot l'hivern.
Pots estar ben segur que van apendres mes d'una lliçó, a mi hem va servir de molt i espero que als meus també.

Anònim ha dit...

Amb recorda " L´Atrevido" es practicament el mateix,
en el meu cas jo ocuparia el lloc de l´Aleix, dons era el meu pare que a Palamós ens portaba a barcajar, posiblement d´aquells anyorats dies em ve la meva aficio a la mar.

Joan Coromina