Va ser a l’octubre de 1986 quan a Lausanne, Juan Antoni Samaranch va donar a conèixer la ciutat que organitzaria els jocs olímpics d’estiu de 1992 amb aquella cantarella, envoltada de misteri i que ha traspassat fronteres “a la ville de ..........BARCELONA”. 
En mig de la celebració ningú atinava que la candidatura que Barcelona havia presentat al COI, proposava dos alternatives en quant a la seu per les proves de Vela, la pròpia a Barcelona i Palma. Hi ha rumors de que el mateix alcalde Maragall a Lausanne donava com a fet que la vela es celebraria a la badia de Palma.
No havia passat una setmana des del nomenament, i el llavors president de la Federació Catalana de Vela Joan Maria Roig va organitzar una roda de premsa acompanyat dels olímpics; Miquel Noguer, Toño Gorostegui, Josep Mª Vander Ploeg, Josele i Noluco Doreste. En aquest acta va quedar de manifest el lideratge de la FCV en aquesta reivindicació i va significar l’inici de l’ofensiva perquè la Vela es quedes a BCN.
“Recordo un sopar celebrat el juny del 2007 de membres de la llavors junta directiva de la FCV amb expresidents de la Catalana, en el que hi eren presents Juan Maria Roig i l’expresident de la Federació Espanyola Miquel Company. Roig l’hi retreia a Company que havia permès que Palma es dones com a fet per organitzar les proves de vela a Barcelona-92, a Company l’hi sabia molt de greu que tingués aquesta percepció i comentava en petit comitè que a ell l’hi havien vengut que això era una decisió presa des de les mes altes instàncies....el Rey?”.
La batalla s’havia iniciat, repliques a la roda de premsa del President de la Federació Catalana, amb manifestacions de Jaime Enseñat president de la Balear.
La Federació catalana s’organitzava i començava una campanya de recollida de signatures i l’edició de 250.000 enganxines amb el lema “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
No havia passat una setmana des del nomenament, i el llavors president de la Federació Catalana de Vela Joan Maria Roig va organitzar una roda de premsa acompanyat dels olímpics; Miquel Noguer, Toño Gorostegui, Josep Mª Vander Ploeg, Josele i Noluco Doreste. En aquest acta va quedar de manifest el lideratge de la FCV en aquesta reivindicació i va significar l’inici de l’ofensiva perquè la Vela es quedes a BCN.
“Recordo un sopar celebrat el juny del 2007 de membres de la llavors junta directiva de la FCV amb expresidents de la Catalana, en el que hi eren presents Juan Maria Roig i l’expresident de la Federació Espanyola Miquel Company. Roig l’hi retreia a Company que havia permès que Palma es dones com a fet per organitzar les proves de vela a Barcelona-92, a Company l’hi sabia molt de greu que tingués aquesta percepció i comentava en petit comitè que a ell l’hi havien vengut que això era una decisió presa des de les mes altes instàncies....el Rey?”.
La batalla s’havia iniciat, repliques a la roda de premsa del President de la Federació Catalana, amb manifestacions de Jaime Enseñat president de la Balear.
La Federació catalana s’organitzava i començava una campanya de recollida de signatures i l’edició de 250.000 enganxines amb el lema “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
enganxina reivindicativa de l'any 1986
El dissabte 31 de gener 1987, el president de la IYRU (actual ISAF) Peter Tallberg, va visitar Barcelona, deixant entreveure que la opció del Port Olímpic i la convivència dels regatistes amb els altres atletes a la Vila Olímpica esdevindria fonamental en decantar la balança cap a casa nostra. El mateix dia el Rei inaugurava la XXVena edició del Saló Nàutic. El mon de la vela estava immers en un gran bullici.
La vela catalana era un clam tots els esportistes i clubs estaven units en una mateixa veu “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
El mes d’Abril l’Ajuntament de Roses es va oferir com a sub-seu i lluny de resoldre la polèmica el que va fer és revifar les flames.
A la tardor del mateix any es fa saber que el president de la Comissió de seguiment del COI Gummar Ericsson i el president de la IYRU Peter Tallberg visiten Cambrils malgrat això sembla que la vialitat econòmica del llavors futur Port Olímpic era el darrer escull a solventar.
No va ser fins a mitjans de desembre que definitivament es va conèixer que Barcelona acolliria la vela olímpica. Finalment s’havia imposat el sentit comú.
Han passat ja 28 anys des de la celebració dels jocs, l’excel•lència del camp de regates de Barcelona és mes que indiscutible. El fet de que el port olímpic s’hagi convertit en un espai lúdic ha impossibilitat que es disposin d’espais a terra adequats per una Setmana olímpica a l’alçada del que ens mereixem. Ara no hi ha excuses, les instal•lacions al Fòrum han estat dissenyades per resoldre-ho, l’obra ha d’estar enllestida per enguany, ho tenim tot i no podem fallar, la propera edició de la Setmana Olímpica de Barcelona ha de ser un èxit. Hem de recuperar el vell esperit “Ara mes que mai, la Vela a Barcelona”.
La vela catalana era un clam tots els esportistes i clubs estaven units en una mateixa veu “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
El mes d’Abril l’Ajuntament de Roses es va oferir com a sub-seu i lluny de resoldre la polèmica el que va fer és revifar les flames.
A la tardor del mateix any es fa saber que el president de la Comissió de seguiment del COI Gummar Ericsson i el president de la IYRU Peter Tallberg visiten Cambrils malgrat això sembla que la vialitat econòmica del llavors futur Port Olímpic era el darrer escull a solventar.
No va ser fins a mitjans de desembre que definitivament es va conèixer que Barcelona acolliria la vela olímpica. Finalment s’havia imposat el sentit comú.
Han passat ja 28 anys des de la celebració dels jocs, l’excel•lència del camp de regates de Barcelona és mes que indiscutible. El fet de que el port olímpic s’hagi convertit en un espai lúdic ha impossibilitat que es disposin d’espais a terra adequats per una Setmana olímpica a l’alçada del que ens mereixem. Ara no hi ha excuses, les instal•lacions al Fòrum han estat dissenyades per resoldre-ho, l’obra ha d’estar enllestida per enguany, ho tenim tot i no podem fallar, la propera edició de la Setmana Olímpica de Barcelona ha de ser un èxit. Hem de recuperar el vell esperit “Ara mes que mai, la Vela a Barcelona”.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada