La tripulació del Cypris saludant ...Rafa, Oscar, Jaume, Ignasi, Oriol, Boni i Xavier.
Recordo un dia del mes d’agost de 1993, després d’un matí navegant a vela per la badia de Lloret, a la tarda estàvem convocats a un excursió, llavors a l’estiu, l’activitat era frenètica, érem joves i ens bullia la sang. Les trobades eren habituals, ens ajuntàvem una desena d’amics, al matí vela, excursió o regata amb els 470’s i a la tarda bicicleta, anàvem de Lloret a Blanes o a Tossa. Aquest dia, l’excursió tenia un destí, anar a menjar una síndria en un antic veler al port de Blanes.
Allí es on vaig descobrir el Cypris II.
El Cypris II és un cúter de fusta construït a Marsella el 1932, de 15,5 m. d’eslora i 3,25 m. de màniga, un calat de 2,20 m i un desplaçament de 14 tones. Equipat amb un pal de 19 m. d’alçària i 140 m2 de superfície vèlica, major, genova i trinqueta. Aquella tarda, a bord, entre tall i tall de síndria, va sorgir la idea de participar en el XIII Príncep de Girona amb el Cypris. Al Jordi, propietari d’aquell magnífic veler, el projecte l’hi va semblar bé.. Dit i fet, amb aquells mesos vàrem ajuntar una tripulació excepcional i a més amb l’ajut de Supermercats Massó i del restaurant Can Magí de Vidreres vàrem aconseguir estar a la línia de sortida el març de 1994, tots ben uniformats. El projecte no va acabar allí i desprès del Príncep, vàrem fer al llarg d’una temporada el circuit català de creuers en la modalitat de clàssics.
La navegació en aquell veler estava més a prop del bonic que de les exigències tècniques a que alguns estàvem acostumats, amb tot , ens va deixar a la memòria no poques anècdotes.
Entre quaderna i quaderna cabien exactament (potser estava fet a mida) dues ampolles de vi, el Jordi tenia allí una autentica bodega i quan anàvem cenyint, sovint es sentia la veu “pugeu a coberta una ampolla de sotavent!” és clar que era per disminuir l’escora. Recordo un dia en mig d’una regata que el timoner va donar la veu “virem!”,la tripulació es va revelar: “ara no pot ser”, la qüestió és que estava circulant per coberta una safata de lioneses de nata, està clar que fins que no es va buidar la safata no es va poder completar la maniobra. També recordo una arribada al port Olímpic de Barcelona coincidint la nostra entrada al canal del port amb una passejada del llavors alcalde Barcelona Pasqual Maragall amb tot el seu seguit, l’alcalde es va aturar i va demanar el silenci als seus acompanyants per veure passar per davant seu el majestuós CYPRIS II, en aquell moment els que anàvem a bord ens vàrem sentir en el centre del món.
Entre quaderna i quaderna cabien exactament (potser estava fet a mida) dues ampolles de vi, el Jordi tenia allí una autentica bodega i quan anàvem cenyint, sovint es sentia la veu “pugeu a coberta una ampolla de sotavent!” és clar que era per disminuir l’escora. Recordo un dia en mig d’una regata que el timoner va donar la veu “virem!”,la tripulació es va revelar: “ara no pot ser”, la qüestió és que estava circulant per coberta una safata de lioneses de nata, està clar que fins que no es va buidar la safata no es va poder completar la maniobra. També recordo una arribada al port Olímpic de Barcelona coincidint la nostra entrada al canal del port amb una passejada del llavors alcalde Barcelona Pasqual Maragall amb tot el seu seguit, l’alcalde es va aturar i va demanar el silenci als seus acompanyants per veure passar per davant seu el majestuós CYPRIS II, en aquell moment els que anàvem a bord ens vàrem sentir en el centre del món.
El Cypris a hores d’ara és d’un altre propietari, el darrer cop que el vaig veure estava amarrat al port d’Arenys, he localitzat la seva pàgina web. http://cyprisii.com/. I sembla que ara està per charters. En un temps on el nostre patrimoni marítim està tan mengüat, animem al seu armador a que visqui per sempre el CYPRIS II.
.png)
1 comentari:
El dia del nostre casament, quan tothom ja balla damunt les taules i es posa la corbata per barret, en Boni i Jo en un moviment ràpid i ben preparat vam desapareixer de la festa. Vam agafar la Vespa i vam enfilar camí del port de Blanes. Allà ens esperava el Cypris per passar la nostra nit de noces. No tenia el luxe del hotel on ens tenien reservada la suite nupcial, pero us asseguro, i sense entrar en detalls, que va ser una nit memorable.
Els nostres amics encara es pregunten on carai ens vam posar aquella nit, que tantes i tantes "gracietes" ens havien preparat. Jajaja
Publica un comentari a l'entrada