diumenge, 28 de desembre del 2014

PAU SENSAT, DE BLANES AL FIRMAMENT

Blanes va brillar amb nom propi en la construcció de velers al segle XIX, no només per la quantitat que se  n'hi varen construir a les seves drassanes sinó per la qualitat d'aquelles construccions navals. De la mà dels mestres d'aixa (3), Josep Simeó i Vieta de començaments del segle XIX,  Francesc Miquel (fins 1839) , Joan Fabregas (fins 1852), Joaquim Miquel (fins 1851), Josep Vieta i Burset "avi Baguer" (fins 1864), Salvador Vieta i Paset, (fins 1858) i el seu germà Josep Vieta i Paset "hereu Baguer" (fins  1878), d'aquest darrer cal ressaltar la construcció d'una bricbarca o Corbeta anomenada Pau Sensat que va escriure el seu nom en lletres d'or a la història marítima catalana. 
El Pau Sensat en una aquarel·la de Riera (4)
El Pau Sensat (2) va ser construït a les drassanes de Josep Vieta i Paset "noi Bagué", el 1878, amb un desplaçament de 539 tones, de les quals 487 t. netes i una càrrega màxima de 700 t., amb una eslora de 44 metres, una  màniga de 9,1 i un puntal de 5,64  
Fotografia del Pau Sensat (3) 
El nom del Pau Sensat va lligat per força al capità de El Masnou Salvador Maristany i Sensat, de família formada per marinos de El Masnou, els seus avantpassats materns eren fabricants de veles en aquesta localitat del Maresme (7).
L'any 1880 sota el comandament del capità Maristany, en un viatge on va donar la volta al món, va ser el primer vaixell espanyol en creuar el canal de Suez (4)
Però sens dubte el fet més remarcable del Pau Sensat, va ser establir un record inimaginable per l'època, va fer la travessa de l'atlàntic en tan sols 15 dies. Aquesta proesa la va realitzar anant del Port de Charleston als E.E.U.U. fins a Gibraltar, corrent un temporal i navegant amb puntes sostingudes de fins 18 nusos. 
El Pau Sensat en un dibuix d'Emerencià Roig  (2)
Emerencià Roig va recollir el relat del mariner de Blanes Juan Portes que reproduïm a continuació.(1)
"Después de haber colmado la bodega de botes de drogas, víveres y agua, salimos un día de invierno de 1878 del puerto de Charleston, con destino a Barcelona. Mandaba el buque el capitán don Pablo Sensat, homónimo del mismo, con quince-hombres de tripulación. 
Fuera ya del puerto, y soltado el cable que nos tenía asidos al remolcador, los marineros subidos a las vergas, empezaron a desplegar las del palo trinquete mayor, hasta las velas más altas, insertadas en los masteleros de juanete, los rizos, los estays, y la mayor, que hinchándose, desde luego, con las rachas del viento, hicieron avanzar el buque, levantando flecos de espuma por la parte de proa, y dejando una estela muy prolongada detrás del timón.
Unas millas mar adentro, perdimos de vista la silueta de Charleston, divisándose no más la parte más elevada de la costa.
Al día siguiente de navegar, empezó por soplar una fuerte ventolera del NO. que levantó una mar muy gruesa. Las rachas del viento crubana el espacio y el horizonte aparecía cubierto por una barra o f; de nubarrones, levantando un oleaje que se deshacía en espumas y hacía avanzar i con extraordinária rapidez al buque, que traía sus velas extendidas! y muy tirantes.
Para que el velamen no sufriese, el capitán mandó doblar foques, estays y velas, de los masteleros de juanete; maniobra difícil y que la marinería ejecutó sin temer los bandazos que daba el buque en miedio de aquel temporal deshecho. Aumentó el huracán y las olas se hicieron cada vez más gigantescas y encrespadas. Empujado por éstas y por el viento, y no llevando más velamen que las dos gavias del palo trinquete, el Pablo Sensat empezó a volar con una velocidad de 18 millas por hora. Había.recorrido unas 50 con esta marcha, cuando estalló con todas sus fuerzas aquella rama de equinoccio. Las rachas del huracán producían sordos rumores que aumentaban al topar con la arboladura, cordaje y aparejos del buque. De aquel conjunto de obenques, burdas y cabos, salían miles de ecos diferentes como otras tantas cuerdas armónicas que vibrasen en un concierto loco y falto de dirección. El vendaval hacía que las velas permaneciesen hinchadas a guisa de conchas y los marineros no podían tenerse en pie, al maniobrar sobre cubierta.
Maqueta del Pau Sensat, donació d'Emerencià Roig al Museu Cau Ferrat de Sitges
Con aquel viento equinoccial, las olas, después de abatir al velero, lo alcanzaban y caían encima de él como un monte que se desplomase con estruendo fragoroso y se esparcían por cubierta, que, aunque tenía abiertos todos sus portalones, no podían éstos engullir toda el agua que penetraba en la nave y que llegaba a las rodillas de los tripulantes que, con trabajos, podían moverse en medio de aquel charco. Aquellos invasores montes de agua llevábanse pipas, bocoyes, jaulas y aparejos. Un golpe de mar arrancó al capitán y a dos pilotos, que estaban en el timón, rebatiéndolos contra el palo trinquete, en donde quedaron desvanecidos luchando contra los golpes de mar. Los marineros los recogieron llevándolos debajo del castillo de popa, costándoles no poco el hacerlos volver en sí. Y así capeando el temporal, pasaron cinco días, viendo siempre la muerte al ojo, con el peligro de que una ola los hundiese de que la arboladura cediese o de que el mar arrebatase algún hombre. Fueron cinco días mortales. Sólo se alimentaron de galleta, y apenas cerraron los ojos, luchando sin cesar
entre la vida y la muerte.
Dada la velocidad de 18 millas por hora, se adelantaron a todos los buques que hacían semejante rumbo, pero casi todos con la arboladura rota, o las velas rasgadas.
Por fin amainó algo la furia del temporal. El oleaje, por su extraordinaria altura, aún privaba de columbrar el horizonte, pero ya no se deshacía con tanta furia sobre el bergantín. Izaron un tragavientos encima del botalón y el buque corriendo más que las olas, cortaba ya diestramente las que cerraban su paso. Aunque el mal tiempo fué continuando, con aquella vela auxiliar, el barco prosiguió su loca carrera. La gente de a bordo pudo tomar, por turno, algún descanso, y comer algún rancho caliente.
Cada día el capitán, al medir las alturas de las estrellas con el sextante, quedaba asombrado del andar del buque al comparar unas observaciones con otras, hasta que a los quince días cabales de hacer salido de Charleston, divisó las costas de España, en medio del pasmo y gozo natural de la marinería, que veía ya como se iba elevando una masa de tierra sobre el mar, hasta que pudo verse bien que aquella tierra era el peñón de Gibraltar.”

Curiós va ser que de Gibraltar a Barcelona, port de destí del Pau Sensat, la travessa va durar 25 dies, doncs es van trobar la mar de proa en la resta del recorregut pel Mediterrà (1)
El Pau Sensat va estar registrat amb diferents noms, Villa de Sitges, Maria Soledad, Carbajal i Júlio Orive, també va ser propietat de diferents armadors al llarg de la seva vida i va estar manat per diferents capitans. Veure la cronologia següent.

Cronologia 

Nom
Armador
Capità
1878(4)
Pau Sensat
José Mª Serra (Barcelona)
Salvador Maristany
(El Masnou)

1882(4)

Sucesores de J.M. Serra e hijo Baster Peyrà y Cia

Jerónimo Roldós
(Barcelona)
1889(4)

Enrique Borbones (Barcelona)
Cosme Calzada
(Sant Feliu de Guixols)
1894(5)
Villa de Sitges
Catasus i Cia


(5)
Pau Sensat
Marcelino Jané


1901(4)
Maria Soledad
D.G. Carbajal (Barcelona)


1904(4)

No consta (venut a La Habana)


1907(4)
Carbajal
Vda. de Arias Carbajal (Uruguay)
Bernardo Jardon
(copropietari)
1914 (4)

Júlio Orive
Orive hermanos (Las Palmas)

1914 (4)
Carbajal
Desgüas del mestre Segarra (Torrevieja)








El Pau Sensat l'any 1907 va arribar a les Canàries després de creuar l'Atlàntic amb diferents vies  d'aigua que van fer perillar la travessa, degut al seu mal estat sembla que el capità Jardón el va posar en venda per una quantitat molt petita, sense tenir en compte la càrrega que portava.  Els germans Orive de Las Palmas el van comprar  el que els va resultar una molt bona operació. (4)

A partir d'aquest punt no queda clar on va acabar el Pau Sensat, segons els diferents autors he trobat fins a tres finals diferents, sempre a partir d'aquesta arribada a Las Palmas.
a. El barco és desarborat pels germans Orive i se li instal·la motor per fer viatges a Amèrica el 1927 en front les Canàries li explota el motor i s’incendia, el 1928 és desguassat al port de las Palmas.(4)

b. El bastiment és comprat per utilitzar com a seu d’un club Nàutic de Las Palmas fins que un temporal el va desmantellar. (5)

El Sensat desarborat, seu d'un club Nàutic a Las Canteras1930 (8)
Imatge possible del Pau Sensat avarat a la platja de Las Canteras (8) 
Veure la web de Playa de las Canteras a Las Palmas on es reforça aquesta teoria, també hi expliquen diferents curiositats i anècdotes del suposat Pau Sensat.
c. El barco el compra el mestre Segarra i es traslladat a Torrevieja on és desguassat (4) 

Sigui quin sigui el final del Pau Sensat, es de justícia recordar-lo i tenir-lo present en la memòria com un dels símbols de Blanes i de la feina ben feta.
Pau Sensat, medalla commemorativa del XXI Saló Nàutic de Barcelona
(1) Arturo Masriera, La proeza del Pau Sensat, la Vanguardia 1924-09-16
(2) Emerencià Roig La Marina del vuit-cents 1929
(3) Joaquim Llobet Constructors Navals de l'Ex-Provincia Marítima de Mataró. 1816-1875, 1971
(4) José Huertas Morión, Los últimos Veleros del Mediterraneo 1981
(5) José Maria Martinez Hidalgo,  Medalla del XXI Salon Nàutico La Vanguardia 1983-01-07
(6) L'esta d'or dels garns velers Xavier Moret 1997
(7)Angels Masó, Homenaje a Maristany, La Vanguardia 1998-06-08
(8) http://www.miplayadelascanteras.com/n_items.asp?id=11145&s=3&txt=historias&m=0

1 comentari:

Navegar es preciso ha dit...

Un article sensacional. Gracies
Román