diumenge, 14 de desembre del 2014

LA FEBRE DEL MARFIL

A Blanes, en un esmorzar de forquilla d'aquells que es fan al voltant d'una llarga taula els dissabtes al matí, allà on a més de parlar de política i futbol, de vegades surten històries que convé conservar. En aquesta ocasió la narració va venir de la mà de l'amic Jordi Rocafort i entorn de la troballa de les restes d’una embarcació enfonsada a la punta de Santa Anna, i especialment de la càrrega que portava, ullals d’elefant i l'enrenou que va suposar el fet de que tothom va voler aconseguir un d’aquells tresors.
No va ser fins al cap d’uns anys que en vaig treure l’entrellat, llegint el llibre “La llamada de las profundidades” d’Eduard Admetlla, com ell mateix s’anomenava “las experiencias de un pionero de la inmersión”, on l’autor dedicà un capítol a les primeres immersions a la punta de Santa Anna i l’anomenà “La fiebre del marfil”. 
Allà pels anys 60, quan es feien les primeres immersions, la platgeta de la punta de Santa Anna era un dels punts que s'utilitzaven per accedir al fons marí, allí molt aviat s’assolia una profunditat d'entre 15 i 18 metres sense apartar-se massa de la costa. Coincidint amb un curs d'escafandrisme que oferia el C.R.I.S. (Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines), un dels monitors es va apartar del grup per inspeccionar el que semblaven les quadernes de les restes d'una embarcació. Allò que semblava una pila de fustes en estat de descomposició va resultar un munt d’ullals d'elefant.
Reproducció de fotografia de llibre "La llamada de las profundidades" ©Eduardo Admetlla
La febre del marfil, es va anomenar el moviment que a partir de llavors va provocar una corrua d'immersions per aconseguir una d'aquelles peces. Finalment allò va quedar arrasat sembla que a més dels ullals es van emportar tot el que hi van trobar, tant de la càrrega com parts de la própia embarcació, sobretot bales de canó. Pels comentaris fets aquell dia a taula, semblava que molts del veïns del port tenien un ullal d’elefant a casa seva tot i que també hi ha la versió que la Guardia Civil els va requisar tots.
El lloc segueix sent un habitual de les immersions on a més és típic fer fotos de les restes dels canons que pel seu pes ningú ha pogut treure.
Un dels canons de la punta de Santa Anna fotografia de Rafael Boix
No he trobat informació de l'embarcació allí enfonsada, tampoc se si s'ha fet una prospecció arqueològica, però pel tipus de càrrega que portava es podria tractar d'un galeó de l'edat mitjana.