EL BISC, FILL ORFE

El Barcelona International Sailing Center per a la vela catalana és i serà més que un projecte, la sort l’ha col·locat en el punt d’inflexió entre dos presidents de la Federació Catalana de Vela. El que el futur l’hi depari, per bé o per mal, no l’exclourà de formar part fonamental de la història de la Vela a Catalunya.

Pel Segimon Obradors el BISC era la cirereta que havia de completar una línia de treball d’alguns anys on s’ha potenciat tant el creixement en volum com de nivell tècnic de la Vela Catalana, el seny, el treball granet a granet ens van portar a tenir una federació solvent que va poder liderar aquest ambiciós projecte, un cop definit, les administracions s’hi van adherir posteriorment per no quedar inexplicablement a fora.

El Gerard Esteva, s’ha trobat amb un projecte ben dibuixat i unes obres ja començades, el BISC es pot tornar per ell en un veritable mal de cap. El model de treball d’aquest flamant president, es basa en el joc polític de voler aglutinar-ho tot, sumar capacitats amb la pretensió de posar-hi ordre amb posterioritat, fer de director d’orquestra disposant del màxim nombre de músics. A intentat formar un gran equip i la veritat es que en bona part ho ha aconseguit, ara sense saber quina peça cal tocar, la música haurà de començar a sonar, serà com una veritable orquestra simfònica?, hi hauran els primers desafinis? o serà el que entenem com una olla de grills.

El Centre d’Alt Rendiment, es un projecte orfe, fill de l’anterior equip de govern. El Gerard Esteva, te la oportunitat d’adoptar-lo, fer-se’l seu, que sigui un èxit i passar a la historia com el president que l’ha fet realitat. Tots sabem que hi ha la possibilitat del que en podríem anomenar l’acollida, aquesta opció no es massa interessant, l’acostumen a fer els polítics quan hereten un projecte de l’anterior mandat, es deixen portar per la corrent, en aquest cas les obres acostumen a allargar-se eternament així com totes les decisions que les afecten, acaba sent un pou sense fons. En conec molts casos i segur que vosaltres també.
Finalment queda matar-lo, aquesta decisió es tan valenta com la primera, transformar aquell edifici en un ........., traspassar la concessió a .......... etc.
El que es segur com dèiem al començament es que sempre serà més que un projecte i que la historia valorarà al Gerard per la seva gestió en aquest punt en concret.

No vull acabar les meves paraules sense un record carinyos per als que han estat pares d’aquest fill que ara es orfe, amb un escrit del nostre entranyable Perich que deia:

“Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe”