MAR DE BLANES, GENT AMABLE

Va ser després de la ressaca olímpica del 92 quan em vaig comprometre amb Blanes. Fugint de la feina, de la hipoteca i la quotidianitat, vaig compartir algunes tardes amb l’Avila a la barra del Bar del club de Vela o assentats a la banyera del Vila de Blanes (llavors era la seva joguina) conversant de grans navegades i viatges impossibles. El Miquel tenia la concessió de la ferreteria del Port i entre d’altres coses es dedicava als “trapicheos”, amb ell va sorgir la possibilitat de comprar el FACUNDO, un Hunter Europa, veler de 6 metres. No era el barco dels meus somnis però era l’oportunitat de navegar a vela en un creuer y disposar d’un punt d’amarrament al bonic Port de Blanes. Jo venia de platja, del club de Lloret, allí havia tingut diferents 470’s i un bot “Tafanera” que utilitzava per a fer passejades amb els meus fills.

El FACUNDO, l'any 1995 acabat de pintar

Tot i que havia tingut contactes amb el club mitjançant el David Puigmartí, llavors ell portava l‘Escola de vela de Blanes quan jo era el responsable de l’Escola del Club de Lloret, qüestió de bon veïnatge, fèiem conjuntament algunes activitats. Amb el temps la generositat del David l’ha portat al mon de les ONG’s.
A lo que anàvem, en aquest afer, el meu primer contacte amb el club va ser amb el Velasco, tot i que de seguida, a traves de l’antic propietari del Facundo, l’Agustí Blanch els tractes els vaig fer amb el gerent del club, el Carlos, que amb els anys puc comptar entre els meus amics.
L’amabilitat de la gent del club, es va posar de manifest de seguida amb facilitats de tot tipus. Amb aquell petit barco vaig començar a fer les regates de cap de setmana, no recordo el rating, però en mig de velers de 9 i 10 metres m’havien de donar més d’una hora de temps pel recorregut habitual, recordo com pacientment el Robert i un jove Pplu, esperaven la meva arribada.
També amable el Virgilio, ens servia el dinar desprès de la regata encara que fossin les 6h de la tarda.
El temps m’ha portat a formar part del Club Vela Blanes, tot i no ser-ne responsable puc dir orgullós que la nostra gent es amable, segurament això ve de lluny, abans de que el club fos club, la primera referència la podríem trobar en un recull de la historia de Blanes que diu; el 1415 el Papa Benet XIII (Papa Lluna) en un dels seus viatges des d’Avinyó (França), on exercia el seu papat, de camí cap a Barcelona, havia de reposar un dia a Blanes, es va instal•lar al Palau dels Senyors de Blanes, conte el relat que va passejar pel racó de Sant Antoni, va passar hores embadalit mirant el mar, hi ha constància dels agraïments pel tracte, pels obsequis rebuts i de l’amabilitat de la gent. Aquella que havia de ser una curta estança es va allargar tres dies.
En diferents escrits, aquí en el meu blog, he deixat constància d’agraïments rebuts mitjançant e_mails cartes etc per l’amabilitat i el tracte rebut per molts dels visitants que em tingut en motiu de la seva participació en les nostres regates internacionals, recordo especialment les de L’Europeu d’Yngling i de l’IGPVB. Sense anar mes lluny el darrer cop que vaig coincidir amb el mític Paul Maes em va comentar que uns amics seus varen estar amarrats a Blanes durant una setmana (no es van donar a conèixer) i em va demanar que transmetés al gerent i a la junta directiva les seves felicitacions per l’amabilitat rebuda per tothom durant la seva estança.